Durant aquest any gairebé no ha crescut i els pits a penes se li han inflat. Continua tenint les cames massa primes i els cabells que li tapen els ulls, continua semblant una salvatgina i sap que serà així mentre hagi de viure a lombra del puny del pare. I gairebé només surt de casa els dies de festa, quan porten bous immaculats a degollar a la plaça major, o quan els sacerdots ballen i resen per inaugurar lluites i curses a cada canvi destació. No deixa que els nois se li apropin gaire, ni tan sols a les festes, però ha hagut de reconèixer que no sembla que lolor de cola que la impregna els molesti tant com shavia pensat. Dues vegades, aquest any, ha permès que un noi li acaroni els pits i la besi al coll; poca estona, només uns quants vaivens de les mans sota la brusa i algun petó massa sec, per copsar si la sensació de pell tocada de veritat sassembla a la que descriu Ovidi. Veu que no. Matussers, els nois de Nyala; plens de pressa i amb lalè llefiscós de vi sense aigua.
Quinze anys són massa anys per no ser casada però el pare, mantenint-la a casa sense pagar-li res, en disposa quasi com si fos una esclava i per això no lofereix a cap mocós dels voltants. El pare, si hi rumiés, sadonaria que al cap dels anys Junil ha esdevingut per a ell una presència cada vegada menys tangible, una silueta que li desperta una sensació vaga de nosa o de fàstic però també, a vegades, de tranquil·litat. Pensar com podria desfer-sen li provoca una mandra que no acaba dentendre però contra la qual no prova de lluitar. La deixa on és.
VIII
Ser escriptor és la cosa més fàcil del món
Mentre Junil suporta els seus quinze anys per la benvolença de Tresdits i el geni dOvidi, el pare posa la seva energia a construir un negoci que li valgui la consideració dels patricis. En aquests set anys de feina a la llibreria ha anat descobrint que, a més de tenir una lletra clara i recta, sap convèncer. Entén el que volen els seus clients abans mateix que ho diguin, i els ho ofereix. I tot, sempre, és per quedar bé, el pare amb els clients i els clients entre ells.
Mentre Junil suporta els seus quinze anys per la benvolença de Tresdits i el geni dOvidi, el pare posa la seva energia a construir un negoci que li valgui la consideració dels patricis. En aquests set anys de feina a la llibreria ha anat descobrint que, a més de tenir una lletra clara i recta, sap convèncer. Entén el que volen els seus clients abans mateix que ho diguin, i els ho ofereix. I tot, sempre, és per quedar bé, el pare amb els clients i els clients entre ells.
El pare, com tots els llibreters de limperi, publica llibres, dautors vius i morts, sense que ningú hagi donat el seu acord ni cobri cap comissió sobre les vendes. És una pràctica acceptada per les lleis de limperi, i per això gairebé tots els escriptors són de famílies prou benestants perquè puguin escriure sense haver desperar cap guany del mercadeig dels llibres.
Lèxit dun autor de limperi es mesura en primer lloc per lentusiasme dels patricis que shan pres el temps de llegir un llibre seu o que han ordenat a un esclau que el llegís, o els en fes un resum. En segon lloc, per la quantitat de còpies que nhan de fer els llibreters a la capital i a les grans ciutats, i per linterès que aquests llibreters tenen a lloar el nom de lautor. Daquí ve que alguns autors remunerin falsos lectors perquè celebrin la seva última obra a les llibreries, als temples o al mercat. A vegades aquests mercenaris escriuen el nom de lautor amb lletres gruixudes a les parets de les places més concorregudes.
Aquests escriptors no viuen a Nyala, ciutat massa remota i humida per fer venir ganes a un déu dobsequiar cap dels seus ciutadans amb el do de lletra. Els elogis que corren per Nyala, doncs, no arriben mai a loïda dels escriptors, però no per això són menys valuosos: serveixen de moneda local. Qui elogia ladquisició pel veí dun recull de versos dHoraci, sap que el veí aviat lelogiarà per haver comprat dues tragèdies dÈsquil. Si els elogis, correctament repetits, sescampen i quallen com a patró de bon gust, tots dos, elogiat i elogiador, hi guanyaran fama i influència.
I així, un matí que el pare torna del temple revestit amb la gonella blava, com fa sempre que pot, li ve una idea tan atrevida que ha daturar-se enmig de la gentada. De seguida lenvesteixen i linsulten, i així que comencen a escopir-li a les cames força el pas per sortir de lembull i aixoplugar-se prop dun forn. Respira de pressa i sap que no podrà pensar amb calma al mig del renou, per això safanya cap a casa. Entra i es refugia a la seva cambra sense dir res a ningú, no té ni lesma de renyar els esclaus o Junil.
Nyala disposa de dues llibreries, pensa. Laltra és ronyosa i deixada, només la seva és honorable, per més que hagi estat un bordell. També té una biblioteca i, sobretot, disposa dun nombre prou llaminer de clients aficionats a col·leccionar llibres. Només li falta, per ser completa, un escriptor de renom.
Serà ell.
Esdevindrà escriptor, i tindrà èxit.
No entén com encara no se li havia acudit una idea tan simple i clara. Ser escriptor és la cosa més fàcil del món, quan només cal manar a lesclau copista que canviï el nom al primer full dun llibre escrit per un altre. Alguna recompensa haurà de donar a aquest esclau si vol que calli, a més damenaçar-lo de tallar-li el nas, les orelles i la llengua si explica res.