En aquests primers dies de vida millorada, tot i que el pare torna cada vespre amb un grapat de monedes petites, les tasques de Junil no canvien gairebé gens. Un cop encès el foc del matí i preparat el primer àpat, ha de rondar arreu i arreplegar el que pot, sigui trobat o robat. Sol anar sempre cap a lestany, a lest de la vila, on la població és menys densa i on és més fàcil córrer i respirar entre les clapes enfangades de lúltima nevada de lany. I guaita, furga i prova devitar els altres mainatges que també guaiten i furguen i, si poden, li tiren rocs.
Fins que un dia el pare li ordena que no arreplegui més menudalles, sense explicar-li per què lhi prohibeix; Junil és massa petita per entendre que els plans de prosperitat del pare passen per semblar menys pobre, menys astut i menys faltat descrúpols del que és.
Llavors Junil passa una part del dia al llindar de la cort, des don no veu res més que el pati de la casa gran i un retall de cel cap al qual tot sovint aixeca els ulls. Si el cel, pensa, pogués aspirar-la i convertir-se en casa seva, ella en seria la serventa més fidel. Viuria a cavall dun núvol, per esquifit que fos estaria contenta i pixaria per fer més densa la pluja, o pentinaria el vent amb la mà oberta. Els seus somieigs no varien mai gaire però semblen créixer i fructificar una mica més cada dia, a mesura que els seus dominis dalt dels núvols senforteixen de tant pensar-hi. I si mai, malgrat la prohibició, surt i ronda, ho fa procurant de no mirar res del que li hauria estat, fa poc, carn de rapinya. Sapropa a lestany, segueix amb la mirada el vol dels gavians i les barques dels pescaires que esmicolen les restes de gel, i torna. Diu mentides al pare quan el pare li pregunta què ha fet quan era fora. És dolç, mentir al pare, pensa.
La primavera ha passat; lestiu sha instal·lat, ha regnat i tot just acaba de fer lloc a la tardor quan arriba del nord la primera borrasca daire gelat. Moltes orenetes, oblidades pels déus que solien avisar-les, moren amb lala glaçada mentre senvolen cap al sud. Lhivern irromp cavalcant la tardor, com en una violació destacions.
El pare, però, no sembla gaire inquiet, i fins i tot somriu més que mai des que ha caigut la primera neu. Aviat anuncia a Junil que ha trobat feina important i que aquell vespre sinstal·laran a casa del nou amo. Et podràs fer la gandula, veus, a partir de demà ja no caldrà que encenguis tu el foc.
IV
Junil, però, no sap llegir
El pare treballa en una de les dues llibreries de Nyala.
La casa, el taller i la botiga del llibreter formen part duna illa dedificis plantada al centre de la ciutat, tan atapeït que ni els temples més importants no disposen duna esplanada que els atorgui certa majestat. Fins ara Junil i el pare shavien limitat als suburbis sòrdids, als camins que duien a lestany i a la flaire de peix fregit que hi surava tot al llarg; ara es troben entremig de cases altes de maons, no sempre rectes, separades per carrers tan estrets i tortuosos que sembla que només insinuïn una possibilitat de pas. I lolor de peix cuinat ha estat substituïda per una enorme varietat de flaires, agradoses o fètides, que saviven o sanul·len en mesclar-se.
Junil, que camina tan de pressa com pot per seguir el pare, tremola dexcitació. A mesura que avancen van deixant enrere, amb la cort de porcs, el forn de pa vigilat per un esclau sense orelles, el terrissaire que explica contes de gladiadors a la mainada, la plaça estreta dels sabaters, lerm sagrat on qualsevol pare pot abandonar un nadó indesitjat, la vident que xiscla, escup i remou les espatlles tenyides de roig per atreure els clients, lescorxador antic convertit en temple de déus vinguts de lest, una munió de veïns sorollosos i anònims.
Quan arriben davant de la botiga, però, Junil té ganes dencongir-se; tot li sembla massa solemne i no pot creures que viurà allà dintre. La casa és estreta, no gaire alta, i deu els aires de respectabilitat als dibuixos i a les paraules, a penes descolorits, que cobreixen la façana. Tot són lletres amples enmig de flors taronges i blaves, i ocells que canten o planen.
JAVÓS DELENÓS
ESCRIC VERSOS DE CIRCUMSTÀNCIA
FABRICO LLIBRES
VENC LLIBRES
NINGÚ QUE HAGI ENTRAT AQUÍ
NO SE NHA PENEDIT MAI
Arran de la porta dentrada, en uns taulons prims de fusta, han estat afixats una vintena de fulls de papir, llampants o deslluïts, on els passants poden llegir de franc extractes de les obres venudes.
Junil, però, no sap llegir. El pare no vol perdre temps ensenyant res a una filla tan badoca. Al poble natal, Junil shavia quedat llargues estones rere el pare mentre enllestia un document, observant els gestos de la mà i provant dentendre com podia ser que uns moviments tan imperceptibles fessin néixer traços tan subtilment diferents, i que daquestes diferències nasquessin mots, frases i obligacions hereditàries.
És aquí on treballes ara, doncs, pensa Junil, però prefereix no dir res.
Entren i de seguida ensumen.
Pare i filla coneixen lolor del papir i lolor de la tinta, però aquí dins hi floten flaires noves, pròpies duna llibreria. El pare encara no sha acabat dacostumar a tantes olors diferents, tot i que no intenta ni entendre-les, ni estimar-les, ni fer-les seves. En canvi, Junil voldria estar-se una estona sola per veure si pot descobrir-ne lorigen, cartografiar-les i endreçar-les per ordre de preferència. Sap que no ha de tenir pressa, que tindrà tot el temps daconseguir-ho, però rondina damagat quan el pare lestira de la màniga per obligar-la a seguir-lo, Avança, collons, que mestre Javós ens espera.