Gal·les és un país de lEuropa occidental situat a ponent de la més gran de les Illes Britàniques. Té una extensió duns 20.720 km2. La capital és Caerdydd o Cardiff, al comtat de Glamorgan. Es calcula que compta amb uns tres milions dhabitants, amb una distribució molt desigual. Mentre que a les zones muntanyoses, els altiplans centrals i septentrionals es despoblen prou ràpidament, la conca hullera i els comtats de Glamorgan reuneixen el 75 per cent de la població en un 12 per cent de la superfície total. La població del país va créixer amb lesclat de la Revolució Industrial. En 1901 hi havia dos milions dhabitants i, gràcies a una forta natalitat i a la immigració danglesos i irlandesos cap a les regions industrials meridionals, la xifra va pujar a més de dos milions i mig en 1921. Tanmateix, la crisi econòmica produïda per la davallada de la demanda dels recursos minerals i latur va ocasionar la pèrdua de quasi mig milió de persones que van esdevenir emigrants a la recerca de treball i salari. Fou el període de la depressió, entre 1921 i 1939 temps de la infantesa i adolescència de la petita Esyllt, que deixà una dramàtica petjada en el poble gal·lès.
Esyllt Thomas Lawrence, al capdavall, va acabar també per deixar Gal-les i esdevenir una exiliada. Lactitud que va mostrar cap al món que lenvoltà des dels primers anys de vida i que perdurarà ns a la mort es va forjar a la llar familiar i, en especial, gràcies a la inuència que la mare va exercir-hi. Lorgull per la història i el passat de la terra que els havia vist nàixer i que Elvina va voler inculcar als lls va materialitzar-se en una regla inqüestionable que féu seguir dins la família: parlar gal·lès. De fet, la mateixa Lawrence sempre remarcava que havia estat la mare qui havia imposat el gal·lès a la llar, davant laclaparadora presència de langlès en el món públic i educatiu daquell Gal·les de les primeres dècades del segle XX. «Ja nhi ha prou danglès!», deia sense miraments Elvina als lls, quan tornaven de lescola.
Un dels textos narratius més populars que recrea la situació política, social i cultural que va viure Lawrence durant la infantesa és la famosa novel·la How Green Was My Valley (1939) de Richard Llewellyn (1907-1983). Lescriptor gal·lès, nascut a St. David, un poble del comtat de Pembrokeshire, es va descriure com «un expatriat gal·lès». Una vegada establert a Amèrica del Nord, va passar alguns anys a lArgentina amb el propòsit descriure sobre els descendents dels colons gal·lesos que shavien assentat a la Patagònia al segle XVIII. En How Green Was My Valley, Llewellyn relata la vida dun nen gal·lès atabalat per la divisió lingüística de la comunitat en la qual viu. El protagonista es queixa:
La gramàtica i la sintaxi angleses són difícils, ns i tot per als anglesos, però encara són molt pitjors per a un xicot gal·lès. Aquest parla, llig, escriu i pensa en gal·lès a casa, al carrer i a lesglésia, de manera que quan llig anglès es veu obligat a traduir; i quan parla anglès, pronuncia les paraules amb dicultat, com si fera servir crosses. Que estúpids són els anglesos que construeixen escoles per als gal·lesos i sentossudeixen, sota pena de càstig, a què shi parle.
El gal·lès ha estat durant segles lidioma propi de Gal·les. Durant locupació romana, el llatí esdevingué lidioma del govern, de ladministració civil i militar, del comerç, de leducació, del treball, de la religió cristiana, dels mercats, de les guarnicions i de les ciutats. La majoria del camperolat, tanmateix, va seguir parlant gal·lès. Lelit nativa esdevingué gradualment bilingüe (llatí-gal·lès) i aquesta situació es va mantenir ns al segle XVII. Si durant el període medieval el gal·lès es presenta com una de les llengües europees més utilitzades tant per a propòsits educatius, legislatius, administratius com literaris, lany 1536 marca el principi del seu ocàs. En aquest any se signa lActa de la Unió que va incorporar Gal·les a Anglaterra i amb aquesta disposició langlès va esdevenir-hi la llengua ocial i el gal·lès va desaparèixer com a llengua legal de ladministració. LActa de la Unió va decretar que
no person or persons that use the welsh speech or language shall have or enjoy any manner, ofce or fees within this Realm of England, Wales or other the kings dominion, upon pain of forfeiting the same ofce or fees, unless he or they use and exercise the english speech or language.
Aquest decret no va ser forçosament obligatori, però estava en el codi de lleis. Langlès no es va estendre ràpidament per les àrees rurals ni tampoc en ladministració, en els tribunals de justícia, i altres activitats burocràtiques. En realitat, shi va continuar fent ús del gal·lès per desconeixement majoritari de langlès.
Isabel I dAnglaterra va ser partidària de la igualtat i lacord en la religió, més que no de parlar la mateixa llengua, perquè considerava que eren els elements més adients per encoratjar la unitat. És per això que, irònicament, The Book of Common Prayer, el llibre doracions, fou traduït al gal·lès en 1567 i la Bíblia en 1588 pel bisbe Morgan. Aquesta fou la maniobra destinada no sols a propagar-hi el protestantisme, sinó també a cercar la cooperació gal·lesa en la lluita contra els enemics catòlics dAnglaterra. La traducció del llibre sagrat va salvar el gal·lès, perquè esdevingué un cànon, un model dús de la llengua. Quan Gal·les, juntament amb el seu veí més poderós, començà a deixar la congregació de lesglésia romana, el llatí va donar pas a langlès com a idioma ocial de la religió; a Gal·les, però, la llengua va romandre com a vehicle per a salvar ànimes. Shi va iniciar una tradició de lectura de la Bíblia en gal·lès, la qual es va erigir en baluard de manteniment de la llengua al llarg dels segles. Aquesta és una de les principals diferències respecte a altres llengües cèltiques; Irlanda i Bretanya continuaren sent catòliques i el llatí va ser lidioma de prestigi de la religió.