Des que vam conèixer Esyllt Thomas Lawrence els autors daquesta biograa vam quedar-hi impressionats per la persona, atrets per la seua vida, fascinats pels silencis del passat. Des del primer moment ens va acollir amablement, vam sentir-hi una franca simpatia, en un principi lligada a Gal·les. Quan la nostra antologia de poesia gal·lesa, publicada per la Institució Alfons el Magnànim de València i dedicada a Lawrence, fou al carrer, Ferran de Pol ens va escriure el 17 de novembre de 1992 i ens va dir: «Prou sabeu que sou uns amics nostres únics. Si hi ha algú amb qui desitgem una relació cordial, aquests sou vosaltres. Lamistat, lafecte i estimació que sempre ens heu demostrat ens lliguen estretament a vosaltres». Després de la publicació de la nostra nota necrològica sobre Lawrence, també Ferran de Pol, ara des de Londres, el 30 de maig de 1995 ens escrigué:
Ben estimats amics: us escric encara emocionat pel vostre article (molt més que un article) sobre lobra dEsyllt. Sha de tenir molta traça la vostra, per oferir una nota mortuòria que doni una idea exacta duna persona i duna obra. Durant tota la lectura em sentia emocionat per la vostra informada admiració. No crec que ningú pugui escriure un petit (en el sentit de lextensió, és clar) assaig tan complet, informat i just. Us en done les gràcies més sentides.
La sinceritat i lafectuosa complicitat que ens oferien des de sempre ha trobat una resposta deu anys després de la mort de Lawrence i Ferran de Pol. I aquesta és la nostra aportació.
En 1985 Lawrence encapçalà larticle que escrigué sobre Salvador Espriu amb les següents paraules del poeta: «He donat la meva vida pel difícil guany dunes poques paraules despullades». Aquesta biograa tracta dexplicar com Lawrence també donà la seua vida pel mateix difícil guany.
Per acabar, hem dagrair a diverses persones lajut generós i amical en lelaboració daquesta biograa. Tots ells ens han obert generosament records i missatges, sensacions i paraules. En primer lloc a la lla de Ferran de Pol i Lawrence, Maria-Elvina, que ha intentat reconstruir records, de vegades, dolorosos; a la família de Ferran de Pol (María José Ferran i Zenon de Pol), als amics Teresa Bertran, Enric Maass i M. Assumpció Ribas, primers lectors daquest llibre. També a Teresa Coll, a Maria-Dolors Galofré, a Núria Folch de Sales, a Margarida Tura, a Paquita Terrades, a Josep Salvà, a Àngels Salichs, a Montserrat Fonoll i Montse Mañosa, de lArxiu Històric de Sabadell. Un agraïment especial com sempre a la bibliotecària Mercè Cussó i a Quim Mateu; sense tots ells aquest estudi haguera estat difícil denllestir.
Finalment, volem fer constar lagraïment a la Institució de les Lletres Catalanes per acceptar el nostre projecte i concedir-nos un ajut a la nostra investigació i a lAjuntament dArenys de Mar i al seu alcalde, Miquel Rubirola, que sempre han donat suport a les iniciatives per recordar, estudiar i donar a conèixer lobra i la vida de Lluís Ferran de Pol i Esyllt Thomas Lawrence.
València/Arenys de Mar, primeries de 2006
I. FILLA DE CYMRU
Esyllt Thomas Lawrence va nàixer a Morriston (Swansea), al sud del País de Gal·les Cymru, en gal·lès, el 3 de desembre de 1917, al número 129 del carrer Woodeld, en un moment en què la prosperitat dels anys anteriors a la I Guerra Mundial donà pas en el període dentreguerres a una intensa depressió en lagricultura i la indústria britàniques. Swansea, o Abertawe en gal·lès, havia alçat el vol amb la Revolució Industrial i des de la segona dècada de 1700 shavien construït tota una sèrie de fàbriques al llarg del riu Tawe. En un principi, la indústria es va concentrar en el coure ns a lextrem que la ciutat serà coneguda amb el nom de Coureòpolis i la vall del Tawe es convertirà en una enorme zona industrial. Shi van anar construint més ports i un sistema de ferrocarrils que unia les diferents siderúrgies i fàbriques. La població veïna de Morriston, on va nàixer Lawrence, va ser fundada al voltant de 1790 per la família Morris, propietària de Cambrian Works, entre daltres. Al voltant de 1750 el districte de Swansea era el proveïdor de la meitat del coure que necessitava Gran Bretanya. A mesura que van passar els anys i la industrialització de la zona es féu més gran, les condicions dels treballadors shi van fer més dolentes. Els proble mes sanitaris, principalment els referits a laigua, van arribar a ser alarmants quan en 1832, 1849 i 1866 van esclatar epidèmies de còlera entre una població que havia passat de 6.000 habitants en 1801 a 17.000 en 1851. El creixement industrial va continuar a un ritme vertiginós, en especial, el relacionat amb el llautó, si bé la crisi va començar a partir de la dècada dels cinquanta del segle XIX.
La mare de Lawrence Elvina Thomas Lawrence era de Treorci, al comtat de Mid Glamorgan, i el pare David Edward Thomas, comerciant de porcellana de Llanelli, al comtat de Dyfed. Segons Victor John, amic de Lawrence, era una família culta i Esyllt era la més jove dels cinc lls (Betty, Lawrence, Carol i Basil). Per bé que des de les darreries del segle XIX, aquesta zona havia començat a patir un fort procés danglicització, la llengua de la família era el gal·lès.