Alguns etiquetarien lexperiència com la pèrdua de la segona innocència. Amb la perspectiva dara, jo diria més aviat que em va ajudar a superar-la.
Costa dacceptar que som mortals. Tota una vida. A la innocència infantil seduïda per la màgia dels Reis la succeeix la de la joventut, que es creu omnipotent i eterna. Ja dadults apel·lem al lliure albir per aferrar-nos a ideals polítics i religiosos de base dubtosa. I quan ens cau la bena de nou, ens assalten consciències còsmiques, experiències transhumanes, criogenitzacions o altres avenços tecnològics que pretenen assegurar-nos la perdurabilitat. Sempre hi ha algú presumptament disposat a salvar-nos i treurens les castanyes del foc, daquella foguera final que ens revelava loncle, alhora que, amb molta subtilesa, també ens suggeria una manera descapar-ne.
Lhas captada, espero; si no, malament aniríem. És bonic, oi, que la salvació arribi no per la via de tancar els ulls i creure cegament en quelcom més enllà de la raó, sinó just a linrevés, per la via dobrir-los, empesos per la curiositat de saber què passarà quan nosaltres ja no hi siguem. En el fons, lúnica immortalitat que desitgem és la del coneixement, ja sigui del futur dels nostres éssers estimats, com deia el pare, o del futur de lespècie humana, com reclamava loncle. Quina eina tan potent, la curiositat! Lúnica capaç de redimir-nos.
En aquell panorama fúnebre que mhavien plantat al davant sense jo demanar-ho i al qual replicar semblava del tot impossible, sobria dimprovís una escletxa a lesperança, una petita osca en el granit monolític que, treballada amb les eines adequades, permetia albirar-hi un túnel i somniar-ne la llum al final. En el bloc de pedra shi amaga lescultura, lartista lhi veu i lúnic que fa és netejar-la per fer-la visible als ulls dels altres. Això diuen, oi?
Si el problema de ser mortal no era deixar dexistir, ni el patiment denvellir, ni lenveja cap als que seguirien vius, sinó senzillament la decepció de perdres la continuació de la història, aleshores hi havia solució, calia només idear les eines adequades per excavar el túnel cap al futur, treuren els additaments sobrers i deixar-lo ben net i visible. Tot això no ho vaig veure així de clar llavors; per descomptat, continuo reconstruint. És més fàcil assenyalar les causes que preveuren les conseqüències, ja ho he dit. Lúnic que pretenc és agrair a loncle que, quan sem va presentar loportunitat que recrearé a continuació, vaig poder caçar-la al vol. El mèrit és seu.
Deus pensar que aquest enregistrament és un curs accelerat de superar una innocència rere una altra. Anava a dir-te que no, però sí que forma part del coneixement que et vull traspassar. Necessitaràs ficar-te del tot en la meva pell per succeir-me en el control dels dominis com cal: assumint el meu jo digital. I ara massalta el dubte que potser és aquesta una cinquena innocència amb la qual ja no comptava: la de creure que és possible la successió a la Glob. Quan vinguis, si us plau, no encenguis cap llumí, que vull que el meu cos mori amb la pau de creure en la immortalitat digital.
Ara he de parar. Em canso molt darrerament i necessito connectar-me una estona a aquesta màquina que em neteja la sang.
2
La Júlia surt de fer classe força empipada... amb els alumnes, però sobretot amb ella mateixa. Havia aconseguit passar per alt el soroll del paper dalumini dels entrepans, dels que teclegen al mòbil i també desentendres dels que vénen a dormir la mona de la festa danit; almenys aquests no destorben, tot i la barra de dir-li que ells no tenen la culpa que hagin posat la seva assignatura en divendres a primera hora, que segur que lhi han fet a posta perquè és la nova. Sho havia tret del cap i estava ben centrada en lexplicació dels algorismes de cerca en grafs, un dels seus temes predilectes. Però la parella de segona fila que no parava de xerrar lha anada carregant, i al final ho ha pagat el pobre noi que per primera vegada ha gosat fer-li una pregunta. Tant com insisteix sempre que intervinguin, que la millor manera daprendre és participar, que no els faci por ni vergonya, que ella no és cap ogressa... i va i per poc no li salta a la jugular a aquell infeliç. Esclar que la pregunta tenia tela. Demostrava no sols haver estat in albis a totes les seves classes, i això que és dels pocs que hi assisteixen amb regularitat, sinó haver obtingut el títol de batxillerat en una tómbola.
Impotència. Això és el que sent. Una enorme i profunda impotència. Doble, a més a més, ja que figura que ella és lexperta en interfícies robòtiques per a la interacció amb alumnes difícils. Esclar que el programari que estan desenvolupant és per als de secundària, però els mecanismes a utilitzar no haurien de ser tan diferents. Amb tot, una cosa és programar i una altra de ben diferent batallar amb els alumnes a laula. Quin fracàs si, en contra de tota la teoria i per preservar la salut mental, es veiés obligada a canviar destratègia i limitar-se a fer classes magistrals com les dabans: de cara a la pissarra... o a la pantalla de projecció, que ja se sap que no és el mateix, tot i que pel cas que li fan, tant és si va a dos o a dos mil per hora a cobrir el programa. Però no, això seria fer pagar justos per pecadors; el que ha de fer és concentrar-se en els quatre alumnes aprofitables, que bé nhi ha dhaver, i simplement deixar de veure els altres, talment no existissin. Que fàcil de dir...!
Just quan fa un gest amb la mà com si estigués argumentant-ho davant dalgú, es creua pel passadís amb lAlbiol, lhome que sembla no tocar a terra quan camina. Va capcot i el més probable és que ni shi hagi fixat, però la Júlia disfressa el moviment posant-se els cabells darrere lorella.
Bon dia.
Hola correspon lhome sense aixecar la vista ni fer intenció daturar-se.
Precisament volia parlar amb tu. He començat a mirar els currículums per a loposició i el den Garcia... és del teu grup, oi?
Per tota resposta, lAlbiol fa un dissimulat cop dull a banda i banda, incòmode, però la Júlia ho passa per alt; ara que ha aconseguit aturar un home tan esmunyedís, no el deixarà escapar així com així:
Mha sorprès que tingui articles conjunts amb la doctora Mestres i en canvi no treballi en el projecte danalítica predictiva que dirigeixes. Perquè és la continuació del que duia ella, oi?
Sí, com a responsable de la línia de recerca, he heretat els seus projectes.
Ah, nhi ha daltres?
Aprovats encara no, però estem pendents dun parell de propostes que hem presentat a la darrera convocatòria de projectes de la Comissió Europea. Sel veu més distès i disposat a donar explicacions ara que la conversa ha virat lluny de loposició.
¿També tenen a veure amb la predicció o són de làmbit de la modelització de conductes a laula i presa de decisions en què treballava darrerament?
Sí que estàs informada, et feia en una altra òrbita.
Vaig coincidir amb la professora Mestres durant la preparació del projecte Robots a lAula. Daquesta se nha sortit, però ha danar amb compte: la majoria de coses que sap no podria justificar-les de cap manera.
Ja veig que el desinformat sóc jo. No sabia que lAriadna hagués treballat en robòtica.
No, de fet no. El nostre projecte té molt de programari i poc de maquinari, està centrat sobretot en la modelització dels estudiants.