-El capital territorial, que fa referència a aquell lloc que es converteix en part activa del sistema econòmic i productiu, a més de fer el paper descenari de les activitats antròpiques.
III.1. EL CAPITAL NATURAL: ELS RECURSOS NATURALS
Lactivitat econòmica ha danalitzar-se com un sistema obert que se sustenta sobre el denominat capital natural. Aquest concepte al·ludeix a la sostenibilitat ambiental, perquè cal tenir en compte la major o menor existència de recursos naturals, lús més o menys racional que sen fa i les conseqüències daquest ús.
El capital natural fa referència al condicionament físic, el qual al·ludeix a les possibles limitacions ecològiques dels distints àmbits (associades amb les característiques topogràfiques, edàfiques, atmosfèriques i hídriques). Es tenen en compte els riscos associats amb desastres naturals, problemes de contaminació dels aqüífers i dels sòls.
Duna part, lestudi recull lanàlisi objectiva del medi físic; daltra, es complementa mitjançant enquestes i entrevistes que tracten de diversos temes relacionats amb la participació. Així, és preceptiu conéixer la consciència de la importància del capital natural en el desenvolupament econòmic; les preocupacions pels problemes mediambientals; lús de mesures destalvi i eficiència energètica; lús de tècniques de reciclatge de residus; o la implantació de lAgenda 21 Local.
III.2. EL CAPITAL CULTURAL
Es coneix per capital cultural la capacitat dadaptació de les poblacions humanes, que els permet enfrontar-se a lentorn natural i modificar-lo (Rao, 1998). És vital que aquells que prenen les decisions, tant de caràcter públic com privat, siguen conscients del valor de la cultura, perquè pot exercir un paper destacat per a donar resposta creativa a qüestions socials i econòmiques (Consell dEuropa, 1999). Thorsby (2001) subratlla que el capital cultural, tant el tangible com lintangible, contribueix activament als processos de desenvolupament, de manera que adquireix un valor semblant al capital natural. És fonamental no desatendre el capital cultural, perquè té una relació estreta amb el sistema productiu.
Relació amb el sistema productiu
Leficàcia del funcionament dun sistema productiu està condicionada pel grau de cohesió sociocultural, però, sobretot, pel grau de consciència present en el sistema local (Sforzi, 1999). La relació entre cultura i les economies locals sestableix mitjançant la promoció de valors compartits que condicionen les formes en què sassumeixen els processos econòmics. Sobreïxen les actituds proclius a lesforç en el treball, lexistència duna ètica orientada a lèxit, la valoració de la figura de lempresari, lagilitat en la presa de decisions, les conductes col·lectives més creatives i innovadores, i els comportaments més flexibles i adaptats als canvis.
III.3. EL CAPITAL HUMÀ: ELS RECURSOS HUMANS
Tradicionalment, els recursos humans sidentifiquen amb una identitat intensa que promoga identificar i fer valer els recursos endògens. La comunitat ha dexercir un rol protagonista en els processos de desenvolupament, impulsats a escala local. Per exemple, el compromís polític, la solidaritat, la intel·ligència, el risc o la imaginació dels agents locals.
El desenvolupament comporta un aspecte individual o personal i una dimensió col·lectiva. El capital humà ha de ser lencarregat de mobilitzar el potencial endogen en benefici propi. En aquest sentit, són necessàries la conscienciació, la formació i lamplificació de les capacitats.
És recomanable lús tant de les qualificacions manuals com de les intel·lectuals de la població, bé siguen els coneixements tradicionals o els moderns, en relació amb el reconeixement, la valoració i la mobilització del potencial endogen. Pel que fa al desenvolupament territorial integrat, cal una formació adequada dels recursos humans, en especial amb la detecció dels seus recursos i el seu ús.
III.4. EL CAPITAL SOCIAL
Es tracta danalitzar com interactuen les forces socials amb els processos econòmics. El capital social ha de ser entés com a capacitat organitzativa i aptitud social per al desenvolupament, que determina lhabilitat i la facilitat de la població per a treballar en comú. Es tracta duna versió avançada del capital humà, perquè lelement distintiu és el caràcter relacional, atés que només sidentifiquen quan es comparteix. Segons Woldcook (1998), el capital social està relacionat amb el paper exercit per la societat civil en els comportaments econòmics, i atén el grau de vertebració social, lexistència de normes acceptades per la col·lectivitat, leficiència i la credibilitat de les institucions.
De vegades es planteja un risc en lestructura del govern dels territoris, perquè la falta dentesa entre les diferents institucions amb competències al territori i la desconnexió entre les actuacions sectorials escomeses per cadascuna, solen constituir-se en inconvenients habituals (Silva, 2004).
III.5. EL CAPITAL TERRITORIAL
El territori no fa exclusivament el paper descenari en què es representen els processos socials. Dacord amb les seues característiques i amb les particularitats pròpies de cada sector, lespai es converteix, al seu torn, en part activa del sistema econòmic (Barrat, 2011).
Com indica Florit (2013), el concepte de patrimoni territorial ha adquirit últimament una notable consideració i impuls. Sexpressa en una doble perspectiva. Duna banda, el territori és considerat com a escenari de confluència de béns de distinta naturalesa al llarg de la història. El territori és un mosaic despais i elements protegits, articulats físicament i funcionalment a través de diversos eixos de comunicació que els connecten entre si. Daltra banda, el patrimoni territorial pren forma des de lentesa de lespai geogràfic com a lloc, producte social singular, construcció humana elaborada a partir del substrat físic original a través dun procés històric, llarg i continu, de transformació i evolució diferenciada i carregada de significats culturals i simbòlics que, en el context del seu marc de vida habitual, són percebuts per la pròpia població (Ortega, 1998).
El territori pot contribuir al desenvolupament, a la seua sostenibilitat econòmica i ambiental, i al benestar i la qualitat de vida dels habitants, mitjançant la distribució geogràfica dels assentaments de població, els usos del sòl, el traçat i els trets de les xarxes que larticulen, la dotació dinfraestructures i serveis, i les modalitats demplaçaments empresarials.
A grans trets, es poden diferenciar diversos recursos territorials, que poden enumerar-se en els termes següents:
En primer lloc, hi ha el grau darticulació física del territori. Està estretament relacionat amb el sistema relacional i integrat per les infraestructures de transports i comunicacions. Laccessibilitat, interna i externa, així com la vertebració del territori mitjançant les vies de desplaçament de persones, mercaderies o altres variables (per exemple, informació), constitueixen factors fonamentals.
En segon lloc, es té en compte lexistència de serveis i equipaments adequats a les condicions demogràfiques i econòmiques.