En segon lloc, es té en compte lexistència de serveis i equipaments adequats a les condicions demogràfiques i econòmiques.
En tercer lloc, destaquen la distribució dels usos del sòl i ladequació daquests usos a les característiques i les dinàmiques naturals i territorials. En aquest sentit, cal apuntar la importància de la relació amb la qualitat ambiental i paisatgística amb els possibles riscos de la naturalesa (lliscaments de terres, inundacions, etc.). Sha de conéixer la planificació urbanística i territorial, i la incorporació dels diagnòstics dels possibles riscos naturals.
Finalment, cal remarcar la presència de sòl degudament equipat quant a infraestructures tant bàsiques com tecnològiques, dotat duna àmplia gamma de serveis i amb una alta qualitat arquitectònica, urbanística, ambiental i paisatgística.
Els inventaris. Algunes consideracions dimportància
Després de lanàlisi integrada del territori, convé confeccionar inventaris, catàlegs o mapes de recursos endògens. A continuació, assenyalem algunes consideracions generals respecte daixò:
1. Lelaboració dels catàlegs (mitjançant fitxes de recursos endògens) ha dadaptar-se a les característiques particulars de cada àmbit dintervenció, així com a les necessitats concretes del treball que es desitja dur a terme.
2. Lobtenció dinformació es concep com un procés continu i dinàmic en què ha dincloures, a més, la participació dels actors locals.
3. La quantitat i la qualitat de la informació recopilada té relació amb les possibilitats dexplotar de adequadament les potencialitats del recurs detectat.
CONCLUSIONS I REFLEXIONS FINALS
El desenvolupament territorial integrat és una conseqüència de la competència entre la globalització i lescala local. Dací que shaja encunyat el terme glocal. És evident que la globalització condiciona, quan no determina, lesdevenir de les economies locals; i des de lescala local es poden plantejar alternatives als reptes imposats pels processos de la macroescala territorial.
Convé distingir la forma en què sarticulen els distints àmbits territorials en lespai global dels fluxos i les xarxes.
La competitivitat depén entre altres factors del territori. Aquest és generador actiu de recursos específics que poden resultar estratègics per a impulsar-la.
Els processos dinnovació tenen un caràcter territorial, però no tots els territoris són innovadors. Als territoris es desenvolupen processos dinnovació de caràcter col·lectiu en el quals, junt amb les empreses, participen altres agents, organismes i institucions locals.
Els territoris innovadors es caracteritzen per lexistència de xarxes tant interempresarials (generadores de més competitivitat) com a socioinstitucionals (creades en lentorn). Altres processos determinants són la cooperació entre institucions (govern relacional), la concertació social (governabilitat), la inclusió en xarxes externes (integració en lespai de les xarxes).
Els actors, empresarials o socioinstitucionals, poden transformar els recursos genèrics en específics, condició que varia segons el territori de referència.
BIBLIOGRAFIA
BARRADO, D.A. (2011): «Recursos territoriales y procesos geográficos: el ejemplo de los recursos turísticos». Estudios Geográficos, LXXII, 270: 35-58.
BRUGUE, C., J. GOMá, J. i SUBIRATS, J. (2002): «Introducción». Subirats, J. (coord.), Redes, territorios y gobierno. Nuevas respuestas locales a los retos de la globalización. Barcelona: UIMP, 5-18.
BRUSCO, S. (1996): «Sistemas globales y sistemas locales». Información Comercial Española, 754: 63-95.
CAMAGNI, M. i GORDILLO, G. (coord.) (2000): Desarrollo social y cambios productivos en el mundo rural europeo contemporáneo. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.
CARAVACA, I., GOnZÁLEZ, G. i SILVA, R. (2005): «Innovación, redes, recursos patrimoniales y desarrollo territorial». Eure. XXXI, 94: 5-24.
CASTELLS, M. (1996): The rise of the network society. Oxford: Blackwell.
CONSEJO DE EUROPA (1999): Sueños e identidades. Una aportación al debate sobre cultura y desarrollo en Europa. Barcelona: Interarts.
DUPUY, C. i BURMEISTER, A. (dir.) (2003): Entreprises et territoires. Les nouveaux enjeux de la proximité. París: Les Études de la Documentation Française.
FLORIDO, G. (2013): «El patrimonio territorial en el Plan de Ordenación del Territorio de Andalucía: indefiniciones y dificultades para un conocimiento preciso». Boletín de la AGE. 63: 173-201.
JOHNSTON, R. J. et al. (2000): Diccionario Akal de Geografía Humana. Madrid, Akal.
MAILLAT, D. (1995): «Les millieux innovateurs». Sciences Humaines, 8: 41-42.
MARTÍNEZ, J. i VIDAL, J.M. (1995): Economía mundial. Madrid: McGraw-Hill.
MARTÍNEZ, M.C. (2004): «La capacidad innovadora de las redes de desarrollo regional. El valor añadido de la colaboración, la competitividad y la difusión del conocimiento». Información Comercial Española, 812: 65-69.
MÉNDEZ, R. (2002): «Innovación y desarrollo territorial: algunos debates teóricos recientes». EURE Revista Latinoamericana de Estudios Urbano Regionales, 28, 84: 63-84.
MITCHELL, B. (1979): Geography and Resource Analysis. Londres: Longman.
MOYANO, E. (2002). El concepto de capital social y su utilidad para el análisis de la dinámica del desarrollo. Revista de Fomento Social, 56: 35-63
OCDE (2000): Directrices propuestas para recabar e interpretar datos de la innovación tecnológica. Manual Oslo. Mèxic: IPN, CIECAS.
ORTEGA, J. (1998): «El patrimonio territorial: el territorio como recurso cultural y económico». Ciudades: Revista del Instituto de Urbanística de la Universidad de Valladolid, 4: 33-48.
ORTEGA, J. (2004): «La geografía para el siglo XXI». Romero, J. (coord.), Geografía humana. Barcelona: Ariel, 25-53.
REES, J. (1989): «natural Resources, Economy and Society», dins D. Gregory i R. Walford (ed.), Horizons in Human Geography. Londres: MacMillan, pàg. 364-394.
RULLANI, E. (2000): «Local Systems and knowledge production». Disponible en: http://www.oecd.org/tds/LEEDonLInE/issue1/rullani.PDF
SALOM, J. (2003): «Innovación y actores locales en los nuevos espacios económicos: un estado de la cuestión». Boletín de la AGE, 36: 7-30.
SFORZI, F. (1999): «La teoría marshalliana para explicar el desarrollo local», dins Rodríguez, F. (coord.), Manual de desarrollo local. Gijón: Trea, pàg. 13-32.
THORSBY, D. (2001): Economía y cultura. Madrid: Cambridge University Press.
VELTZ, P. (2000): Le Nouveau monde industriel. París: Gallimard.
WOOLCOCK, M. (1998): «Social capital and economic development: Toward a theoretical synthesis and policy framework». Theory and Society, 27: 151-208.