De la superfície dús forestal, només un poc més de la meitat (61%) és arbrada, encara que la distribució per comarques és desigual. Així, les comarques de La Plana de Utiel-Requena, Los Serranos, El Valle de Cofrentes-Ayora i el Camp de Morvedre presenten més del 70% de la superfície forestal arbrada, mentre que lHorta Nord, lHorta Sud, la Ribera Alta i la Ribera Baixa tenen més del 70% de la superfície forestal desarbrada.
Figura 15. Mapa de las mases forestals a les comarques valencianes
Figura 16. Superfície forestal darbrat i desarbrat a les diferents comarques de la província de València
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa Forestal de España a escala 1:50.000 (2006)
De les 350.501 hectàrees de superfície arbrada, un 75% correspon a formacions de pi blanc. El 25% restant es reparteix entre els altres 24 tipus de formacions arbòries identificades a la província de València (Taula 7). Únicament altres 5 tipus de formació superen l1% de la superfície arbrada: mescla de coníferes autòctones (7%), mescla de coníferes i de frondoses autòctones (5%), alzinars (3%), pinedes de pinassa (Pinus nigra) (3%), i de pi roig (Pinus pinastre) (2%).
Parlant de recursos en general, també representen béns importants aquelles formacions que, per la raresa, poden suposar un atractiu per a la zona. Així doncs, podem destacar algunes formacions de matolls arborescents mediterranis, com ullastrars (Olea sylvestris), arboçars (Arbutus unedo) i ginebrars (Juniperus spp), que si bé en total a penes arriben a l1% de la superfície forestal arbrada, imprimeixen un elevat interés botànic a les zones que ocupen. Els pocs ullastrars que trobem a València es troben dispersos a Xàtiva (la Costera), Salem (la Vall dAlbaida) i, també, Cortes de Pallars (El Valle de Cofrentes-Ayora) que, amb 26 hectàrees, és el de major extensió. Els arboçars són també molt escassos i de superfície reduïda: en trobem un a Domeño (Los Serranos), amb 10 hectàrees dextensió, i un altre a Moixent (la Costera), amb 33 hectàrees. Els ginebrars cobreixen una major superfície (3.295 hectàrees), podem localitzar-los en quasi totes les comarques, encara que quasi sempre amb una superfície reduïda. Podem trobar ginebrars entre 100 i 200 hectàrees dextensió a Domeño (Los Serranos), Villargordo del Cabriel (La Plana de Utiel-Requena), Montesa (la Costera), la Puebla de San Miguel (El Rincón de Ademuz), Loriguilla (el Camp de Túria), la Quesa (La Canal de Navarrés), i Ayora (El Valle de Cofrentes-Ayora), el més gran (352 hi hectàrees) es troba a Yátova (La Hoya de Buñol).
Taula 7. Tipus de formacions arbrades de la província de València i el percentatge de cadascuna
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa Forestal de España a escala 1:50.000 (2006)
Quant a formacions arbòries, cal destacar les suredes (Quercus súber) de la Serra dEspadà, als termes de Serra i Gàtova (el Camp de Túria), que cobreixen 160 hectàrees i donen una personalitat especial a aquesta zona, lligada a lexplotació sostenible del suro. Les pinedes de pi pinyoner (Pinus pinea) són també escassos i dextensió reduïda. La majoria es troben a El Valle de Cofrentes-Ayora i a La Plana de Utiel-Requena, encara que la de major extensió (26 hectàrees) es localitza a Alzira (la Ribera Alta). Són igualment poc abundants els boscos mixtos de frondoses mediterrànies. Només els dAlzira (la Ribera Alta), Vallanca (El Rincón de Ademuz), i Serra (el Camp de Túria) estan entre les 50 i 100 hectàrees dextensió, la resta són menors de 30 hectàrees. Són destacables també les pinedes de pi alb (Pinussylvestris) de Los Serranos i dEl Rincón de Ademuz, que cobreixen en total 790 hectàrees. La resta de formacions arbrades (alzinars (Quercus ilex), savinars, boscos de ribera, boscos mixtos de coníferes i frondoses, etc.) estan prou repartides i són sempre inferiors a 350 hectàrees. Dins daquestes, destaquem per lextensió el bosc mixt de coníferes i frondoses autòctones de Siete Aguas (La Hoya de Buñol), amb 340 hectàrees; lalzinar dAlcublas (Los Serranos), amb 299 hectàrees; el savinar alb (Juniperus thurifera) de la Puebla de San Miguel (El Rincón de Ademuz), amb 296 hectàrees; el savinar negral (Juniperus phoenicea) de Tuéjar (Los Serranos), amb 100 hectàrees; i el bosc de ribera de Jalance (El Rincón de Ademuz), amb 90 hectàrees.
LA FRANJA LITORAL
Usos del sòl
En la Figura 17 es presenta el percentatge de la superfície de les comarques litorals de la província de València en funció dels usos del sòl, dins conjunt, lús urbà del sòl, juntament amb les infraestructures portuàries, tenen un pes important, amb un 28,0% i 18,5%, respectivament. La resta de la superfície no natural (14,7%) es reparteix en infraestructures viària, ferroviària, conduccions, depuradores o instal·lacions esportives (4,8%), conreus (3%) o industrial (0,7%). Cal destacar la presència dun 6,1% de sòl denominat mixt, en el qual es mesclen els diferents usos descrits.
Si sobserva la distribució de lús del sòl en els 200 primers metres del litoral a les comarques costaneres (el Camp de Morvedre, lHorta Nord, València, la Ribera Baixa i la Safor), shi poden diferenciar preferències heterogènies en lactivitat desenvolupada, que fa que els territoris competisquen entre si (Ortega, 2004), dins general, com es mostra en la Figura 17, en totes aquestes lús natural del sòl presenta les majors superfícies: el Camp de Morvedre (44,5%), lHorta Nord (34,0%), València (34,8%), la Ribera Baixa (43,4%) i la Safor (39,4%). Convé destacar la importància de locupació del sòl per les infraestructures portuàries a les comarques del Camp de Morvedre (36,8%) i de València (39,2%); i la importància del sòl urbà en les altres tres comarques, lHorta Nord (38,0%), la Ribera Baixa (41,5%) i la Safor (42,5%). Encara que en menor proporció, lactivitat agrícola també és present a lHorta Nord (6,9%), València (2,9%), la Ribera Baixa (4,0%) i la Safor (2,4%). Finalment, tan sols a lHorta Nord hi ha una superfície destacable, en els 200 metres inicials de la franja litoral, per a lactivitat industrial (5,7%).
Es pot obtindre informació més detallada dels usos del sòl si es consideren, duna banda, els municipis costaners individualment i, daltra banda, la distància des de la costa del territori estudiat, dins la Figura 18, es presenten les dades del percentatge de la superfície dels usos del sòl en cada municipi en quatre intervals de distància de la línia de costa: a) 0-20 metres, b) 0-100 metres, c) 0-200 metres i d) 100-200 metres, dins els primers 20 metres (Figura 18A), la major part dels municipis tenen un ús natural del sòl en un percentatge superior al 95%. Tal com es pot observar en la figura, lexcepció, és clar, són els municipis amb infraestructures portuàries i ports esportius (Alboraia, Canet den Berenguer, Gandia, Oliva, Pobla de Farnals, Sagunt i València); si bé, en el cas dAlboraia, el sòl de Port Saplaya està classificat com a ús urbà.