Figura 17. Usos del sòl en les comarques litorals
A més, si es tenen en compte els 80 metres següents, els usos del sòl canvien significativament (Figura 18B). Únicament Massamagrell i Xeraco mantenen un ús natural superior al 91%; i en laltre extrem, es troben Albuixec i la Pobla de Farnals amb un 20,5% i 22,7%, respectivament. Lús natural del sòl de la resta de municipis es pot dividir en tres grans grups, en funció que el percentatge es trobe entre: a) 39% i 45% (Bellreguard, Massalfassar, Miramar, Sagunt, Sueca i València); b) 55% i 60% (Albalat dels Sorells, Alboraia, Meliana, Piles, Puçol i el Puig de Santa Maria) i c) 60% i 70% (Canet den Berenguer, Cullera, Daimús, Foios, Gandia, Guardamar de la Safor, Oliva i Tavernes de la Valldigna).
En aquesta franja comença a tindre importància la classificació del sòl lús urbà. Només tres municipis tenen un percentatge inferior al 5% (Massamagrell, Sagunt i València); vuit municipis presenten un ús de sòl urbà entre el 5 i el 25% (Albalat dels Sorells, Canet den Berenguer, Cullera, Gandia, Meliana, Oliva, Tavernes de la Valldigna i Xeraco); onze municipis tenen una ocupació urbana del sòl entre 26% i 50% (Alboraia, Albuixec, Daimús, Foios, Guardamar de la Safor, Massalfassar, Piles, la Pobla de Farnals, Puçol, el Puig de Santa Maria i Sueca), i, finalment, dos municipis tenen un percentatge dús urbà en la franja de 100 metres de la costa superior al 55% (Bellreguard i Miramar).
Si es considera en conjunt la franja de territori de 200 metres des de la costa (Figura 18C), es confirma la pèrdua de sòl dús natural enfront de lús urbà, dins alguns casos, la superfície urbana respecte a la superfície dús natural sarriba a duplicar (Daimús, Guardamar de la Safor, Piles, Puçol i Sueca), quadruplicar (Bellreguard i Miramar) i fins i tot quintuplicar (la Pobla de Farnals). A més, com pot visualitzar-se en la Figura 18C, es posa de manifest la presència daltres usos que no són significatius en les franges anteriors.
Un reflex més real dels usos del sòl en aquesta darrera franja en els diferents municipis, es mostra en la Figura 18D. Shi indiquen els valors del percentatge de superfície dús de sòl en els 100 metres següents des de la línia de costa; és a dir, entre els 100 metres i els 200 metres, dins comparar les figures, shi poden observar clares diferències dusos de sòl entre els primers 100 metres (Figura 18B) i els segons 100 metres (Figura 18D).
En aquesta franja interior de 100 metres, han perdut per complet la superfície dús natural els municipis dAlbalat dels Sorells, Albuixec, Bellreguard, Foios, Guardamar de la Safor, Meliana, Miramar i La Pobla de Farnals; i en mantenen un percentatge testimonial Piles (0,7%) i Daimús (0,5%). Tan sols Massamagrell continua conservant un ús natural superior al 90%. Molt allunyats, els segueixen Sagunt (46,2%), Cullera (30,2%), Canet den Berenguer (28,3%), València (27,5%), Gandia (26,6%), el Puig de Santa Maria (23,7%), Xeraco (18,6%) i Alboraia (15,1%). Lús natural del sòl de la resta de municipis de la costa de la província de València (Oliva, Sueca, Puçol, Tavernes de la Valldigna i Massalfassar) és inferior al 10%.
Figura 18. Percentatge de la superfície de lús del sòl municipal en diferents intervals de distància de la línia de costa. a) 0-20 metres, b) 0-100 metres, c) 0-200 metres i d) 100-200 metres (I)
Font: Elaboració pròpia a partir de SIOSE cedit per © Instituto Geográfico Nacional de España (2005)
Figura 18. Percentatge de la superfície de lús del sòl municipal en diferents intervals de distància de la línia de costa. a) 0-20 metres, b) 0-100 metres, c) 0-200 metres i d) 100-200 metres (II)
Font: Elaboració pròpia a partir de SIOSE cedit per © Instituto Geográfico Nacional de España (2005)
Com es mostra en la Figura 18D, predomina clarament la superfície de sòl urbà. Als municipis de Bellreguard, Guardamar de la Safor i la Pobla de Farnals, la superfície està urbanitzada al 100%; seguits de prop per Daimús (99,5%), Puçol (96,7%) i Miramar (93,2%). La resta de municipis es poden dividir en tres grans grups, en funció que el percentatge es trobe entre: a) 80% i 68% (Piles, Canet den Berenguer, Sueca, Xeraco i Oliva); b) 53% i 40% (el Puig de Santa Maria, Gandia, Cullera, Alboraia, Tavernes de la Valldigna i Meliana), i c) 20% i 10% (València, Sagunt i Massamagrell). Finalment, els municipis de Foios i Massalfassar, tenen un percentatge de superfície dús urbà inferior al 3%; i Albuixec i Albalat dels Sorells no contenen sòl dús urbà en aquesta franja de territori.
Cal ressaltar la gran superfície de cultiu de Foios (97,3%), Albalat dels Sorells (64,7%), Meliana (40,8%) i Alboraia (27,0%); i, en menor mesura, dels municipis de Sueca (12,3%), Gandia (11,1%), Xeraco (8,6%), Tavernes de la Valldigna (6,9%), València (4,6%), Cullera (4,4%) i Oliva (0,2%). La resta de municipis no contenen sòl dús agrícola en aquesta franja de territori. Quant al sòl dús industrial, tan sols destaquen dos municipis: Albuixec (75,2%) i Massalfassar (56,2%). Finalment, les grans infraestructures portuàries existents consumeixen un percentatge important de territori als municipis que les contenen, València (31,9%) i Sagunt (26,0%).
Línia de costa
Indubtablement, lactivitat econòmica desenvolupada a les zones costaneres està relacionada directament amb les platges i laspecte lúdic i turístic. A la província de València hi ha empadronades 57 zones de bany, repartides en les 46 platges de les 5 comarques que recorren de nord a sud els 110 km de costa, des del Camp de Morvedre (amb quatre zones de bany), lHorta Nord (amb onze), València (amb vuit), la Ribera Baixa (amb dèsset) i, finalment, fins a la Safor (amb dèsset).
Quant a la qualitat de les aigües de bany, tan sols dues zones tenen una qualitat de laigua no apta per al bany, conseqüència de les diverses eixides directes al mar de les séquies existents entre Massamagrell i el Puig de Santa Maria; a nou zones la qualitat és apta per al bany i a la resta de les zones de bany la qualitat és òptima, dins la Figura 19 i en Taula 8 senumeren les platges de bany de la costa valenciana i shi exposen algunes dades, com la longitud, lamplada mitjana o la qualitat de les aigües, entre altres.
Les platges de la costa valenciana són principalment obertes: 32 daquestes, que suposen un 69,6%. Daquestes, nhi ha quatre que són platges obertes amb camp despigons, que se situen entre Puçol i la Pobla de Farnals. Un altre grup de cinc platges, denominades recolzades, són annexes als ports esportius existents a Canet den Berenguer, Port Saplaya i el Grau de Gandia i els ports de Sagunt i de València. A Cullera sagrupen les tres platges denominades encaixades, la cala del far de Cullera, de lIlla i de Sant Antoni. Totes les platges descrites tenen les arenes daurades i són darenes fines, amb grans amb un diàmetre mitjà de partícula (D50) menor a 25 mm i arenes mitjanes (25 mm < D50 < 50 mm). Tan sols nhi ha una excepció, a la platja del sud de Sagunt, que posseeix una coloració grisenca per ser del tipus de platja denominat dabocament de cendres. Finalment, lúnica zona de costa amb denominació de platja que no té arena és la platja de Massalfassar. Aquesta platja és una escullera de 3 quilòmetres que protegeix lautopista V21 i que circula paral·lela a la costa a escassos 30 metres de la línia del mar.