En lactualitat, hi ha declarats 35 paratges naturals municipals a la província de València, distribuïts en 33 municipis de 13 comarques (Figura 5A). La majoria daquests municipis té un paratge natural municipal. Les excepcions són Llombai i Énguera, que disposen de tres paratges naturals municipals cadascun. Daltra banda, hi ha dos paratges naturals municipals intermunicipals: el Paratge Natural Municipal de les Penyes Albes (entre Montitxelvo i Terrateig) i el Paratge Natural Municipal del Surar (entre Llutxent i Pinet). El Valle de Cofrentes-Ayora, València i el Camp de Morvedre no tenen declarat cap paratge natural municipal als seus municipis. Els paratges oscil·len en superfície entre poc més duna hectàrea de La Cabrentà, a Estubeny, i 5.738 hectàrees de la Serra de Chiva.
Pel nombre de paratges declarats, destaquen la Vall dAlbaida (amb 7), i la Ribera Alta i la Costera (amb 5 paratges naturals municipals cadascuna). La Hoya de Buñol, la Canal de Navarrés i Los Serranos tenen tres paratges naturals municipals cadascun; el Camp de Túria i la Ribera Baixa, dos; i la resta de comarques, un. La Hoya de Buñol és la comarca que disposa de major superfície de paratges naturals municipals a la província de València, amb 6.181 hectàrees. Per contra, lHorta Nord és la que té una menor superfície, amb només 49 hectàrees (Figura 9). Per municipis, són Chiva (5.738 hectàrees), Ontinyent (2.865 hectàrees) i Llombai (2.256 hectàrees) els que més superfície tenen dedicada a paratges naturals municipals.
Figura 9. Superfície de cada comarca inclosa en els paratges naturals municipals en hectàrees
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
La Generalitat Valenciana ha classificat en diverses categories aquests paratges naturals municipals segons el tipus dambient o el motiu de la declaració (http://www.cma.Gva.es/web/valencia_con_puntos.swf). La majoria, que en són 19, corresponen a les denominades Serres prelitorals, incloem ací el Paratge Natural Municipal dels Cinc Germans, de Canals, no inclòs en la classificació de la Generalitat. Set més estan classificats com a Paratges fluvials, tres com a Enclavaments singulars, tres més com a Natura-Cultura, dos com a Boscos dinterior, i un (el Paratge Natural Municipal de La Murta i la Casella, a Carcaixent) com a Paisatge màgic.
Paisatges Protegits
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana defineix els paisatges protegits com a espais, tant naturals com transformats, mereixedors duna protecció especial; bé com a exemples significatius duna relació harmoniosa entre lésser humà i el medi natural, o bé pels especials valors estètics o culturals. Aquesta llei especifica que el règim de protecció daquests paisatges estarà dirigit expressament a la conservació de les relacions i els processos, tant naturals com socioeconòmics, que han contribuït a formar-los i en fan possible la pervivència, dins la utilització daquests espais es compatibilitzarà el desenvolupament de les activitats rurals tradicionals amb lús social a través de lestudi, lensenyament i el gaudi ordenat dels seus valors.
La província de València té dos paisatges protegits amb un total de 5.403 hectàrees (Figura 5A). Duna banda, el paisatge protegit del Serpis, que comprén el riu Serpis i el seu entorn des dAlcoi fins a la seua desembocadura a Gandia, té la major part de la superfície a la província dAlacant. Mentre, a la província de València està enquadrat a la comarca de la Safor, on ocupa 3.285 hectàrees. A la província de València inclou superfície donze municipis, però és Villalonga (amb 2.810 hectàrees) la població que hi realitza la principal aportació.
Duna altra, al sud del paisatge anterior, el Paisatge Protegit de lOmbria del Benicadell, amb 2.118 hectàrees, discorre per la vessant nord de la Serra de Benicadell, a la comarca de la Vall dAlbaida, que serveix de límit natural entre València i Alacant. La superfície es troba repartida entre deu municipis, que contribueixen entre 69 hectàrees (Bufali) i 423 hectàrees (Beniatjar). També és paisatge protegit el costat sud, la Solana del Benicadell, ja a la comarca del Comtat, a Alacant.
Llocs dImportància Comunitària (LIC)
Els Llocs dImportància Comunitària (LIC) són una figura de protecció recollida en la Directiva 92/43/CE sobre Conservació dHàbitats Naturals i la Flora i Fauna Silvestres (Directiva Hàbitats), transposició al Dret espanyol en el RD 1997/1995, de 7 de desembre. Són espais seleccionats per la presència dhàbitats i espècies prioritaris des del punt de vista de la conservació. Per a delimitar-los, es tenen en compte tant criteris ecològics com socioeconòmics.
La província de València té 46 llocs dimportància comunitària (LIC), que cobreixen un total de 286.782 hectàrees en 142 municipis de les 16 comarques (Figura 5B). Amb escreix, el més extens és el de la Muela de Cortes i el Caroig, amb més de 60.000 hectàrees (Figura 10); i el més modest, excloent-ne coves, avencs i túnels, el de la Serra del Castell de Xàtiva, amb poc mas de 3 hectàrees.
Figura 10. Els deu Llocs dImportància Comunitària (LIC) de la província de València amb més de 10.000 hectàrees
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
El Valle de Cofrentes-Ayora és la comarca que té una major extensió de dimportància comunitària (LIC), ja que acull alguns dels llocs de major superfície (la Muela de Cortes i el Caroig, Sierra de Martés i serra dEl Ave, Valle de Ayora i Sierra del Boquerón) (Figura 11), dins laltre extrem, lHorta Nord, amb una mica més de 34 hectàrees, corresponents a la Marjal dels Moros, és la comarca amb una menor superfície de llocs dimportància comunitària (LIC) (Figura 11).
Figura 11. Superfície de cada comarca inclosa en Llocs dImportància Comunitària (LIC) en hectàrees
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
Zones dEspecial Protecció per a les Aus (ZEPA)
Les aus han sigut pioneres en molts aspectes relacionats amb la conservació, dins làmbit europeu, lanomenada Directiva Aus(79/709/CEE) data de fa més de 40 anys. Va ser recollida en la Directiva Hàbitats(92/43/CE), esmentada més amunt i, després de diverses modificacions, ha sigut recentment codificada (Directiva 2009/147/CE, de 30 de novembre del 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres), dins aquesta directiva, sinsta els estats membres a assegurar la protecció eficaç de totes les aus que viuen en estat salvatge, mitjançant la protecció, la conservació, la restauració i la creació dels hàbitats necessaris perquè les poblacions hi puguen persistir al llarg del temps.
La província de València conté 15 zones despecial protecció per a les aus (ZEPA), que cobreixen un total de 356.013 hectàrees, i que sestenen per totes les comarques (Figura 5B). Les zones despecial protecció per a les aus (ZEPA) de la Sierra de Martés-Muela de Cortes (amb quasi 141.000 hectàrees) i la de lAlto Turia i la Sierra del Negrete (amb una mica més de 100.000 hectàrees) són amb molt les més extenses (Taula 3).