Cal esmentar que algunes figures de protecció coincideixen en lespai amb altres o en formen part, per la qual cosa la superfície total protegida no és la suma de la superfície coberta per cada una de les figures de protecció considerades, dins conjunt, la superfície protegida per una figura o altra a la província de València suma 455.830 hectàrees, o un 42% del territori (Taula 2, Figura 5).
La comarca de Los Serranos és, amb escreix, la que disposa de major superfície protegida, amb 104.282 hectàrees, seguida de El Valle de Cofrentes-Ayora, La Plana de Utiel-Requena i la Canal de Navarrés, totes amb més de 50.000 hectàrees protegides (Figura 6), dins laltre extrem, València, el Camp de Morvedre, lHorta Sud i lHorta Nord són les comarques que tenen menys superfície protegida, totes per sota de les 6.000 hectàrees (Figura 1). Vist duna altra manera, les quatre comarques més interiors, que suposen un 36% del territori provincial, engloben un 65% de lespai protegit valencià, un 43% daquest acollit a la figura de parc natural, dins una superfície semblant (36% del territori), les comarques de lHorta Nord, lHorta Sud, el Camp de Morvedre, València, la Costera, la Safor, el Camp de Túria, la Ribera Baixa i la Ribera Alta només alberguen un 18% del seu territori protegit. Destaca, doncs, la falta de protecció en ecosistemes litorals, dins gran part, com hem vist en lapartat anterior, perquè la major part del sòl ja sutilitza per a activitats agrícoles, industrials o de serveis i resulta difícil revertir aquesta situació.
Des dun altre punt de vista, considerant el percentatge de territori protegit en cada comarca, el resultat és semblant: les comarques que tenen major superfície protegida tenen també, aproximadament, més percentatge de la seua superfície protegida. Potser la comarca que més sallunya daquest patró és València, que té un 43% de la superfície protegida, fonamentalment pel fet dincloure el Parc Natural de lAlbufera. Les tres comarques amb major percentatge de territori protegit són la Canal de Navarrés (82%), Los Serranos (71%) i El Valle de Cofrentes-Ayora (62%).
Taula 2. Superfície en hectàrees dels diferents tipus despais protegits per comarca (I)
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
Taula 2. Superfície en hectàrees dels diferents tipus despais protegits per comarca (II)
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
Figura 5A. Mapa dels espais protegits a la província de València. Parcs Naturals, Paratges Naturals Municipals i Paisatges Protegits
Figura 5B. Mapa dels espais protegits a la província de València.Xarxa Natura 2000: LIC i ZEPA
Figura 6. Superfície total protegida en cada comarca
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
Parcs naturals
Segons la Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, els parcs naturals són àrees naturals que, per raó de la representativitat dels seus ecosistemes o la singularitat de la flora, la fauna, o de les formacions geomorfològiques, o bé per la bellesa dels paisatges, posseeixen uns valors ecològics, científics, educatius, culturals o estètics, la conservació dels quals mereix una atenció preferent i es consideren adequats per a la integració en xarxes nacionals o internacionals despais protegits. Shi poden dur a terme activitats tradicionals agrícoles, ramaderes i silvícoles, així com la visita i el gaudi, amb les limitacions necessàries per tal de garantir la protecció i les activitats pròpies de la gestió de lespai protegit.
La província de València alberga, totalment o parcialment, 8 parcs naturals, que cobreixen un total de 89.706 hectàrees en 12 de les comarques (Figura 5A). Els parcs de la Serra de Mariola i la Marjal de Pego-Oliva són compartits amb la província dAlacant, on tenen la major superfície, mentre que el de la Serra de la Calderona sestén també a la província de Castelló, on té aproximadament un 25% de lextensió. El parc de major extensió és el de les Hoces del Cabriel, amb 31.470 hectàrees, mentre que el més menut és el de la Marjal de Pego-Oliva, amb només 533 hectàrees a la província de València (Figura 7).
La comarca de La Plana de Utiel-Requena és de molt la que disposa duna major superfície conservada amb la figura de parc natural, amb una mica més de 35.000 hectàrees, la majoria corresponents al Parc Natural de les Hoces del Cabriel (Figura 8), dins laltre extrem, la Ribera Alta disposa de poc més de 200 hectàrees, corresponents a part del Parc Natural de lAlbufera (Figura 8). Altres comarques (El Valle de Cofrentes-Ayora, la Canal de Navarrés, la Costera, La Hoya de Buñol) no disposen de superfície assignada a parcs naturals.
Figura 7. Superfície dels parcs naturals a la província de València en hectàrees. Per als que es comparteixen amb altres províncies (com ara, la Serra Calderona o la Marjal de Pego-Oliva), només sinclou la superfície corresponent a la província de València
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
Figura 8. Superfície de cada comarca inclosa en els parcs naturals en hectàrees
Font: Elaboració pròpia a partir de MAGRAMA
El més habitual és que les comarques que tenen algun parc, només que en tinguen un. Duna part, les excepcions són La Plana de Utiel-Requena que, a més del Parc Natural de Las Hoces del Cabriel, comparteix el Parc Natural de Chera-Sot de Chera amb la comarca de Los Serranos. Daltra, la forma lineal del Parc Natural del Turia fa que travesse quatre comarques, en tres de les quals hi ha un altre parc natural (lAlbufera a lHorta Sud, la Serra de la Calderona al Camp de Túria, i el ja esmentat de Chera-Sot de Chera als Serrans).
Paratges naturals municipals
La Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, faculta els ajuntaments per a proposar la declaració com a paratges naturals municipals (PNM) aquelles zones que presenten valors naturals especials dinterés local que en requerisquen la protecció, la conservació i la millora, dins els esmentats paratges només sadmeten els usos i les activitats compatibles amb les finalitats que van motivar la seua declaració, i se nexclou la utilització urbanística dels terrenys.
En lactualitat, hi ha declarats 35 paratges naturals municipals a la província de València, distribuïts en 33 municipis de 13 comarques (Figura 5A). La majoria daquests municipis té un paratge natural municipal. Les excepcions són Llombai i Énguera, que disposen de tres paratges naturals municipals cadascun. Daltra banda, hi ha dos paratges naturals municipals intermunicipals: el Paratge Natural Municipal de les Penyes Albes (entre Montitxelvo i Terrateig) i el Paratge Natural Municipal del Surar (entre Llutxent i Pinet). El Valle de Cofrentes-Ayora, València i el Camp de Morvedre no tenen declarat cap paratge natural municipal als seus municipis. Els paratges oscil·len en superfície entre poc més duna hectàrea de La Cabrentà, a Estubeny, i 5.738 hectàrees de la Serra de Chiva.