A la província de València shan identificat 12 tipus de paisatge (Taula 1, Figura 1). La major part del territori valencià (el 56%) està classificat com a agrícola, incloent-hi els usos agroforestals, que cobreixen el paisatge forestal i de muntanya en un 39% de la superfície, mentre que el 5% restant està destinat a usos urbans i periurbans (Figura 2). Dins del paisatge agrícola, un 31% correspon a superfície agroforestal, el 27% a conreus de regadiu, el 26% a conreus de secà, i el 15% restant està classificat com a mixt de secà i regadiu. A això caldria afegir les superfícies (relativament reduïdes) dedicades a lagricultura en paisatges urbans i periurbans.
Taula 1. Extensió dels diversos tipus de paisatge a la província de València
Font: Adaptat dHermosilla, J. (dir.) (2012): Atlas de la Comunidad Valenciana: Geografía del Paisaje
Figura 2. Distribució dels grans tipus de paisatge a la província de València
Font: Adaptat dHermosilla, J. (dir.) (2012):Atlas de la Comunidad Valenciana: Geografía del Paisaje
Figura 1. Mapa dels tipus de paisatge a las comarques valencianes
Segons la classificació utilitzada, trobem nou categories de paisatge agrícola que, a grans trets, podem agrupar en secà, regadiu i agroforestal, que es reparteixen quasi a parts iguals el territori agrícola. Quant als conreus de regadiu, fonamentalment cítrics i arrossars, un 26% de la superfície de la província es troba a la Ribera Alta i, juntament amb la resta de comarques litorals (la Ribera Baixa, la Safor, el Camp de Morvedre, el Camp de Túria i la Costera), en concentren virtualment la totalitat (99%). Per contra, la comarca de La Plana de Utiel-Requena, amb els conreus vitivinícoles, domina el paisatge de conreus de secà, amb un 55% de la superfície. Amb conreus mixtos, la Vall dAlbaida contribueix en un 20% a la superfície de conreus de secà de la província de València. Entre el territori dEl Valle de Cofrentes-Ayora i los Serranos concentren un 56% de la superfície de paisatge agroforestal, també dominat per matoll i pi blanc. Aquesta superfície arriba al 81% si hi incloem el Camp de Túria i El Rincón de Ademuz, per la qual cosa aquest tipus de paisatge és residual a la resta de comarques.
Un 62% del paisatge silvícola es concentra, repartit gairebé a parts iguals, en les cinc comarques més interiors: la Plana de Utiel-Requena, El Valle de Cofrentes-Ayora, la Canal de Navarrés, La Hoya de Buñol i Los Serranos. No obstant això, és un paisatge poc divers, dominat per matoll (61%) i pi blanc (Pinus halepensis) (39%), fruit de la gran pressió a què ha sigut sotmés durant segles (tala, abancalament, incendis) i, recentment, les repoblacions. Finalment, lHorta Sud alberga el 49% del paisatge urbà de la província de València. Aquest percentatge arriba al 88% si hi sumem les comarques de lHorta Nord i València.
En aquest capítol ens hem centrat més en la diversitat del paisatge de les comarques com a recurs. Així doncs, una primera anàlisi és considerar a grans trets quants tipus de paisatge diferents té cada comarca. Considerat així, la Vall dAlbaida amb vuit tipus de paisatge seria la comarca més diversa; seguida de la Ribera Alta, amb set; i el Camp de Morvedre, amb sis (Figura 3). Al contrari, les comarques amb paisatges més homogenis serien la Canal de Navarrés, El Rincón de Ademuz i la Plana de Utiel-Requena, amb només dos tipus diferents de paisatge cada una.
A pesar daixò, podem donar un pas més i considerar no sols els nombre de tipus, sinó lextensió de cadascun. No és el mateix tindre dos tipus de paisatge i que cadascun ocupe el 50% de la superfície, o que lun nocupe el 90% i laltre, el 10%, en què el primer cas seria considerat més divers. Per a això hem aplicat líndex de diversitat de Shannon-Wiener, que té en compte tant el nombre de tipus diferents com la importància (o superfície) relativa (Figura 4). Amb aquesta consideració, la comarca més diversa és la Safor que, amb només 5 tipus diferents, mostraria una major heterogeneïtat paisatgística, dins laltre extrem, la Canal de Navarrés continuaria sent la comarca més homogènia també des daquesta perspectiva, amb el 82% de la superfície dominada per un paisatge forestal.
Un aspecte que ja sha comentat més amunt és que alguns tipus de paisatge es troben concentrats en certes comarques, la qual cosa fa que la diversitat dins de cada comarca siga relativament reduïda comparada amb la diversitat general del paisatge en làmbit provincial. Per exemple, la província de València, amb 12 tipus de paisatge, té una diversitat de 2,56, mentre que les comarques de la Vall dAlbaida (amb 8 tipus), o la Ribera Alta (amb 7), tenen valors inferiors a 1,4. Fins i tot, la Safor que és la més diversa només arriba a 1,46. També és indicatiu de lheterogeneïtat entre comarques el baix valor de la diversitat mitjana comarcal, que se situa en un valor de 0,98, en comparació del valor global de 2,56.
Figura 3. Tipus de paisatge diferents en cadascuna de les comarques de la província de València
Font: Adaptat dHermosilla, J. (dir.) (2012): Atlas de la Comunidad Valenciana: Geografía del Paisaje
Figura 4. Diversitat del paisatge (índex de Shannon-Wiener) en les diferents comarques de la província de València
Font: Adaptat dHermosilla, J. (dir.) (2012): Atlas de la Comunidad Valenciana: Geografía del Paisaje
ESPAIS PROTEGITS
En aquest treball hem considerat tant espais protegits per la legislació valenciana (Llei 11/1994, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, dEspais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana), com europea (Directiva 92/43/CE sobre Conservació dHàbitats Naturals i la Flora i Fauna Silvestres, i Directiva 2009/147/ CE relativa a la conservació de les aus silvestres). Entre les figures de protecció regionals, hem seleccionat les següents: parc natural, paratge natural municipal i paisatges protegits. Shan exclòs altres figures regionals, com les microreserves de flora o els paratges naturals. Duna part, bé per la petita extensió per a lescala a què treballem (per exemple, menys de 20 hectàrees per a les microreserves); daltra, bé perquè no hi ha cap espai amb aquesta denominació a la província de València. Pel que fa a la legislació europea, shi han inclòs els espais que componen la Xarxa Natura 2000: llocs dimportància comunitària (LIC) i zones despecial protecció per a les aus (ZEPA). La província de València no té cap parc nacional.
Cal esmentar que algunes figures de protecció coincideixen en lespai amb altres o en formen part, per la qual cosa la superfície total protegida no és la suma de la superfície coberta per cada una de les figures de protecció considerades, dins conjunt, la superfície protegida per una figura o altra a la província de València suma 455.830 hectàrees, o un 42% del territori (Taula 2, Figura 5).