Pel que fa a lestructura de la base de dades espacials, està organitzada en quatre grans camps. En el primer camp, shi identifiquen els sis grans tipus de capitals que constitueixen el capital territorial, mentre que en el segon es fa referència als recursos territorials associats a aquests capitals (vegeu Figura 1). El tercer camp concreta en subrecursos els recursos considerats matèria primera per al desenvolupament endogen (vegeu Figura 2). Per acabar, en el quart es defineixen variables i indicadors que mesuren i quantifiquen en quin estat o com es comporta el capital territorial. Finalment, després de completar la base de dades, sha procedit a efectuar les anàlisis oportunes i a elaborar la cartografia automàtica per, a continuació, procedir a la publicación dels resultats.
Figura 1. Capital i recursos territorials
Font: Elaboració pròpia
Figura 2. Recursos territorials i subrecursos (I)
Font: Elaboració pròpia
Figura 2. Recursos territorials i subrecursos (II)
Font: Elaboració pròpia
EL MEDI NATURAL VALENCIÀ
Ángel Morales Rubio
Departament de Química Analítica. UVEG Emilio Barba Campos Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva. UVEG
EL MEDI NATURAL: INDICADORS A ESCALA COMARCAL
Els usos del sòl en un territori marcaran el seu desenvolupament a curt i mitjà termini, i, el que és més important, a llarg termini. Una mala planificació o una planificació convulsiva del territori, dirigida a recollir beneficis a curt termini, poden exhaurir els recursos i trencar lequilibri dun desenvolupament sostenible, dins lactualitat, a aquestes actuacions directes de lhome se superposen els canvis recents en el clima, que provoquen alteracions importants en els ecosistemes, tant terrestres com aquàtics (Moreno 2005). Per això, cal un coneixement tan detallat com siga possible del medi natural, per a poder preveure i intentar evitar o minimitzar aquests impactes.
Un primer pas per a ordenar correctament el territori, aprofitant totes les oportunitats i conservant, alhora, lestructura, la coherència i la funcionalitat, és conéixer els recursos de què disposa la seua configuració geogràfica. Dins daquest objectiu general, aquest capítol se centra en els recursos naturals de la província de València. Lescala espacial de treball ha sigut municipal, encara que la presentació i lanàlisi dels resultats sha realitzat comarcalment, i sha descendit només a làmbit municipal en aquells casos en què ho hem considerat rellevant.
En aquest treball sha definit recurs com aquell element que és utilitzable per una col·lectivitat per a acudir a satisfer una necessitat o dur a terme una empresa (Capítol 1), dins aquest context, en una primera aproximació, hem seleccionat diferents recursos naturals que puguen servir dindicadors de labundància i la distribució de la totalitat de recursos naturals del territori. A més de tindre un valor intrínsec, els recursos naturals suposen un actiu econòmic important, que pot contribuir directament al desenvolupament i a lequilibri territorial, i també a la creació de noves oportunitats de generació dingressos.
Des del punt de vista ecològic, el primer que crida latenció és la configuració i la diversitat paisatgística dun territori, fruit tant de les característiques del medi natural com de lactivitat humana present i passada. Duna part, la utilització del territori amb finalitats productives genera recursos econòmics de forma directa, aspectes que es consideren en altres capítols daquesta obra. Daltra, la mateixa configuració del paisatge (quant a la textura, la diversitat, o la bellesa per a lull humà), pot generar beneficis indirectes com a focus datracció residencial i turística. Així, el nostre primer objectiu serà descriure els tipus de paisatge presents a la província de València, localitzar-los al territori i analitzar la seua distribució en làmbit comarcal.
Una forma de localitzar espacialment de manera ràpida els recursos naturals dun territori és veure la situació i lextensió dels espais protegits. Aquests espais, que poden tindre diferents denominacions, han sigut designats per la rellevància natural en els àmbits local, autonòmic, nacional o internacional; per la qual cosa aquesta qualificació implica un reconeixement explícit als seus valors naturals. Atesos els serveis ecosistèmics (directes i indirectes) que pot generar (Costanza, 2012), la presència dun espai protegit en un municipi suposa un important recurs. El nostre objectiu en aquest capítol ha sigut localitzar els espais protegits sobre el territori de la província de València i analitzar-ne la distribució comarcalment.
Després daquesta visió general que proporcionen els tipus de paisatge i la localització dels espais protegits, ens hem centrat en diferents elements del territori que poden suposar importants recursos naturals: rius i rambles, embassaments, masses forestals i franja litoral.
Piqueras (2012) ressalta la transformació de la costa valenciana a conseqüència del boom urbanístic iniciat en la dècada dels seixanta. Les dunes i les marjals van ser substituïdes massivament per blocs dapartaments, ports esportius, passejos marítims, dics o xalets en primera línia de platja. Com a conseqüència daquesta formigonada desmesurada, actualment tan sols un 38,8% de la superfície del sòl comprés entre els primers 200 metres de franja litoral correspon a un ús natural.
En laltre extrem, es troba el territori de les comarques interiors valencianes, que presenta un elevat grau de ruralitat, tal com indiquen diferents índexs: nombre dhabitants, evolució demogràfica i envelliment, o superfície forestal, entre altres (Hermosilla, 2014). La dependència de laigua en aquest entorn, amb un clima mediterrani destius calorosos, amb escasses precipitacions, hiverns freds i amb pluges torrencials a la tardor, ha fet que lagricultura desenvolupada fóra principalment de secà, si bé a les poblacions al costat dels llits sha desenvolupat una agricultura de regadiu. Els rius són poc cabalosos, a excepció del Cabriel i el Xúquer. No obstant això, els episodis de gota freda (molt habituals al nostre territori) i lorografia muntanyosa en el part alta dels rius de la província de València, ha propiciat la construcció de diferents embassaments. Per un costat, aquests prevenen de les potencials inundacions als mesos de tardor i, per un altre, proporcionen un cabal suficient daigua a lestiu.
Les masses forestals són una de les unitats paisatgístiques més complexes, tant si en considerem lestructura, la funció o la seua dinàmica. Des dun punt de vista productiu, les masses forestals han proporcionat i proporcionen multitud de productes i serveis a lésser humà, des de fusta, fongs o fruits, fins a un lloc de recer o esplai, dins lactualitat, la conservació de les masses forestals va més enllà daquesta funció productiva i senquadra millor en un enfocament multifuncional, bàsic per a mantindre lequilibri biològic i social del territori (Moreno, 2005), dins el nostre àmbit territorial, els incendis amenacen cada vegada més aquestes masses forestals: com a exemple, podem esmentar les gairebé 50.000 hectàrees cremades en els incendis de Cortes de Pallars i Andilla lany 2012.