El Ministeri dInstrucció Pública va contestar amb data de 15 de maig de 1936 de manera armativa a la demanda, i promulgà un decret mitjançant el qual es creava un Patronat organitzador i unicador dels establiments densenyança dependents de lExcma. Diputació Provincial (Decret de 7/7/1936, Gaceta de Madrid del 8/8/1936), del qual forma part María Villén del Rey, professora i directora de lEscola Normal.29 La seua triple nalitat era:
La organización y régimen de los Grupos escolares de las casas de Benecencia y Misericordia que dependen de esta Diputación.
Contribuir al perfeccionamiento cultural de los niños acogidos a los mencionados centros benécos mediante la organización de conferencias, viajes, bibliotecas escolares y colonias veraniegas para aquellos niños cuya constitución física lo demande.
Reparación y conservación de los edicios escolares, adquisición y administración del material jo y fungible necesario.
El Patronat també es va encarregar de proposar els mestres i les mestres que havien docupar les vacants deixades per lobligatòria marxa dels religiosos i religioses. Es posava en marxa un ambiciós procés de reforma i innovació educativa, tal vegada lúnic que podríem qualicar de caràcter centralitzat i que, dissortadament, fou molt prompte desvirtuat en començar la guerra i haver de convertir-se en refugi de xiquets i xiquetes evacuats. El propòsit inicial era, com hem exposat, transformar uns centres educatius força tradicionals en models pedagògics. I si el mestre ha de ser lànima de lescola, al seu davant hi hauria els professors que es consideraren més capacitats i compromesos amb la política pedagògica republicana, com es pot comprovar si analitzem la llista de les mestres designades. Vegem:
Institut dAssistència Social Mestre Ripoll (antiga Casa de la Benecència):
Directora: Rafaela Martínez Aguilar.30 Mestres: Consuelo Sempere Sanjorge (Torrent), María Crespo Martínez (Petres), Matilde García Belda (Serrata-Lorca), Consuelo Nicolau Soler (les Alcubles), M. Dolores Renau Berenguer (Algímia dAlmonesir), Pilar Vidal Villanueva (Massamagrell), Enriqueta Agut Armer (G. Balmes), Amparo Navarro Giner (Alfafar), Nieves Sendra Fernández (Cases dAlcanar).
Institut dAssistència Social Gabriela Mistral (antiga Casa de la Misericòrdia):
Pilar Cosín Vidal (Pla Professional), Magdalena Genoveva Pons Rotger (Llíria), Josena Larraz Tudela (Pla Professional), Desamparados Latorre Tarín (Museros), Desamparados Fernández Melia (Villar de Tejas, Xelva), Josefa Amorós Kayser (Montserrat), Elvira Ballester Gozalvo (el Villar), Desamparados Ballester Gozalvo (Higueruelas), Leonor Fabra Marín (Sumacàrcer).31
Fundació Romero (carrer Guillem de Castro), després Pablo Iglesias:32
Mestres: Desamparados Bolinches (Algemesí), Desamparados Marco Fernández (Quatretonda), Encarnación Valero Gimeno (Beniarjó), Francisca Sanchis Ferrer (Llíria), Rosario Muedra Máñez (lAlcúdia), Antonia Simón Chicano (Benifaió).
Graduada Padre Huérfanos 7:
Remedios Bargues Portolés (Alfara), Vicenta Pastor Peris (Aielo de Malferit), Elvira Izquierdo Esparza (Grup Lluís Vives de València), Josefa Bataller Salle (acc. Cullera) Amparo Boils Sancho (Alzira).
Graduada C. Sagasta 10:
Directora: Ángeles Soriano Gardí (Rafelguaraf). Mestres: Dolores Martínez Debón (Priego, Murcia), Anita Rodríguez Jiménez (El Perelló-Sueca), Fraternidad Pérez Pont (pràctiques, lAlcúdia), Rita Costa Soler (Gandia).
Graduada C. Quart de Fora:
Josefa Gálvez Andreu (Benimàmet), Asunción Fernández Sabio (Llíria), Francisca Boquet Sena (Sueca).
Graduada Doctor Sumsi:
Directora: M. Mercedes Canjabes Garrido (Vall dAlcalà, Alacant).
Casa de la Infancia Giner de los Ríos (abans Graduada Asilo de San Eugenio):
Directora: Guillermina Medrano Aranda (Llíria).
Mestres: Magdalena Marzal Soriano (Godella), Vicenta
Morales Lozano i Mercedes Aliaga Sánchez (Sorita, Castelló).
Graduada Guillén de Castro 32:
Directora: Carmen Herrero Fenech (Picassent). Mestres: Vicenta Navarro Giner (Bonrepòs), María Betes Lacuesta (Aiora).
Graduada C. Eugenia Viñes (Cabanyal):
Mestres: María Valls García (accid. València), María de los Ángeles Galván (Utiel), Anita Sanz Soriano (Casas de Utiel).
La consegüent defensa del laïcisme per part de les mestres republicanes, tant dins de les aules com mitjançant la seua implicació en la substitució dels ordes religiosos, fou esgrimida a lhora de la depuració franquista com un dels càrrecs amb un major pes condemnatori contra elles.
La segona nota distintiva de la pedagogia republicana és la de lactivitat. Enfront del memorisme, el treball és leix de la seua metodologia. Es condemna la passivitat i la inutilitat duna escola repetitiva i avorrida. Una mestra, Amparo Navarro, illustra la irracionalitat de lescola tradicional amb un exemple molt gràc:
No ha hagut amenitat ni racionalitat en lensenyança. Sha volgut carregar a la memòria de paraules, sense preocuparse de queixes paraules respongueren a altres tantes idees.
La memoria ha ocupat un lloc massa vast per no dir inconvenient i funest en la matjoria de les escoles, aon se fa del deixeble una màquina de recitar perque tot lo que se li exigeix son simplement paraules. Recorde que una xiqueta que va a una de les millors escoles nacionals de la Ciutat volia demostrarme que llur mestra ensenyava molt i començà a recitar-me no recorde quin pasatge històric i al arrivar proximament a la mitat me digué: «ahora se gira la hoja» i continuà tranquilament la seua recitació de la que no comprenia una paraula, com me demostrà al acabar quan li vaig fer algunes preguntes perquhem revelava a creure que allò ho dia sense coneixer-ho i aixina fou per desgracia. Jo no culpe del tot a la mestra, pero si la xiqueta haguera estat acostumada a estudiar racionalment no haguera contestat a les preguntes que li vaig fer i quines respostes estaven contingudes en la seua recitació.33
La superació daquesta trista escola implica treballar de manera activa. Manuela Esplugues Moreno ens narra com utilitza, en la seua, els centres dinterès:
Los niños siempre observados por mí van quitando a las plantitas las hierbas malas que van saliendo e impiden que la planta se desarrolle lo suciente.
La lección de hoy ha consistido en la «Construcción de nidos», siguiendo el centro de interés que comencé ayer de los pájaros. Les he hablado de los materiales que usan para su confección, el procedimiento y la forma de construir el nido y también les he explicado la época de construir el nido y duración de la incubación. Finalmente les he dicho que el nido es un trabajo de artista y se le debe proteger.
Terminada la explicación (la cual he observado han seguido con gusto) han hecho un ejercicio en cuartillas.
Por la tarde han escrito al dictado.34
Laïcisme, activitat i vitalitat. Els principis de lEscola Nova troben aplicació pràctica a les escoles valencianes: lobertura de portes de la tancada institució signica una decidida implicació en el desenvolupament duna funció social, que ha de convertir lescola en un autèntic focus de dinamització social. Cal dotar-la de vida, que entre en íntim contacte amb la realitat social, perquè lescola