I les dones republicanes, i de manera més especíca les mestres, simplicaren a fons en aquests ideals, en especial en la defensa de lescola unicada i laica, que garanteix laccés a leducació a tota la població, amb independència de la seua procedència social, econòmica i de gènere.
Recordem que lany 1933 les mestres de la província de València eren 788. Hi havia 777 unitats escolars de xiquetes21 amb un total de 43.366 matriculades, i la matrícula per edat es distribuïa de la manera següent:
EdatMatriculades3 a 6 anys5.5266 a 8 anys14.7438 a 10 anys11.68610 a 12 anys8.378Més de 12 anys3.033Total matriculades43.36622Sobserva que la quantitat més gran es corresponen al període descolarització obligatòria, entre sis i dotze anys, encara que és important la de menors de sis anys, amb una xifra que gairebé duplica la de les que continuen assistint una vegada nalitzada lobligatorietat. Lexplicació daquesta situació és la necessitat de les mares denviar prompte les seues lles a lescola, per a poder dedicar-se a les tasques domèstiques o el treball remunerat, mentre que les que, complits els dotze anys, hi romanen, generalment ho fan per a perfeccionar-se en les tasques de costura.
Lelevada ràtio, daproximadament 55 alumnes per mestra, es va intentar reduir mitjançant laplicació a València del Pla nacional de cultura, que havia estat aprovat amb la nalitat de crear prou escoles per a permetre lescolarització de tota la població, és a dir de potenciar lescola pública. Malgrat la dicultat destablir amb precisió les escoles creades, podem armar que del miler aproximat que nhi havia el 1931 es va passar a 1.521 en 193323 i a un total de 2.483 en 1937,24 malgrat les decients condicions en què algunes daquestes foren creades, un aspecte criticat per les mestres que hi foren destinades, i que va dicultar el seu bon funcionament. No es pot negar, però, limportant esforç fet pel govern republicà, i encara més si tenim present la trista etapa que va suposar el franquisme per a lescola pública.
Dentre les notes distintives de lescola republicana, tal vegada és el laïcisme la que va marcar més la pràctica pedagògica de les mestres republicanes perquè ja existia una tradició prèvia en la seua introducció en els àmbits educatius. A València, el blasquisme, entre els seus trets distintius, havia reivindicat el laïcisme, ns i tot arribant en molts moments a lanticlericalisme. Algunes mestres ja havien treballat en escoles laiques, com ara les patrocinades pel PURA o subvencionades per organismes públics, com les municipals de lAjuntament de la capital valenciana quan al seu davant hi havia els republicans. A més, la militància en associacions de dones relacionades amb el blasquisme havia fet que dones cultes, entre les quals trobem les mestres, sacostaren als principis lliurepensadors i maçons.25
Dones com les germanes Carvia pronunciaven conferències en diferents tribunes a les quals acudien les dones, i el discurs laic penetrava en les seues idees i pràctiques personals. Una mostra de la vehemència de les seues paraules la trobem en el diari El Pueblo, on Carlota Ortega escrivia:
Hace unos días la señora Rico, que es aliada a las derechas, dio una conferencia en la que habló en contra de la República y se ofendió a la mujer republicana, diciéndonos que somos anticristianas y no saben que toda mujer republicana siente más hondo que ellas los instintos nobles. Nosotras no necesitamos tener ningún «director espiritual» para que nos guíe por el camino del bien, pues para ir por ese «buen camino» nos basta con tres cosas: nuestra conciencia, nuestro deber de ciudadana y nuestra dignidad de mujer republicana blasquista, que aunque no llevamos por lema «Dios, patria y rey», llevamos Libertad y Nobleza, precisamente todo lo que desconocen muchas de las de la derecha.26
La societat valenciana era, per tant, un espai en què la lluita entre lliurepensadors i catòlics havia tingut una particular virulència i laplicació del principi constitucional de lescola laica va ser combatut amb força pels sectors conservadors de la societat, en especial els pròxims a lEsglésia catòlica, enfrontant de manera destacada les dones precisament en el moment que acabaven de veure reconegut per primera vegada el seu dret a la ciutadania. Aquest dret va ser utilitzat pels partits de dretes per a fomentar associacions femenines que defensaren la família tradicional i la llibertat religiosa, com mostren els pamets dirigits a les dones de Bocairent convidant-les a formar part de lAcción Cívica de la Mujer, branca femenina de la Dreta Regional Valenciana:
Por una serie de circunstancias bien conocidas de todos, nos encontramos los católicos bajo el peso de una grave responsabilidad que consiste en el deber de contrarrestar el laicismo (que se ha introducido en nuestra Patria) intensicando la formación religiosa del niño y, en una palabra, protestando enérgicamente, con palabras y con obras, contra todo atentado que se dirija a la ley de Dios, a su Evangelio, a su Iglesia. [] Alistémonos, pues, bajo los pliegues de la bandera de ACCIÓN CÍVICA DE LA MUJER y formemos una legión de mujeres que, empuñando la cruz de Cristo, estemos dispuestas a la lucha por defender nuestros ideales: Religión, Patria, Familia, Orden, Trabajo y Propiedad. [] Triste, muy triste, es ver derribar los templos consagrados al culto divino, pero es más doloroso todavía ver como en forma contundente y demoledora se cierran para Dios en nuestra Patria, las puertas de los centros docentes, en virtud de una ley que pugna contra toda justicia y libertad. Los males y peligros que esto supone están a la vista. ¿Y permaneceremos inactivas e indiferentes ante esa ola devastadora? No y mil veces no; despertemos ya de nuestro letargo, renazca en nosotras el ansia de trabajar por la gloria de Dios y por la cristiana educación de nuestros hijos.27
Mentrestant, les mestres republicanes respectaven la legislació vigent, defensaven el laïcisme i apartaven de les seues aules tot el que poguera signicar dogmatisme o irracionalisme, a més de la simbologia de caràcter religiós, encara que el bienni radical-cedista va suposar una etapa de vigilància laxa al voltant del compliment de la preceptiva legislació. Laplicació estricta va ser represa després del triomf del Front Popular, i això va comportar, ns i tot, que els establiments densenyança dependents de la Diputació Provincial de València substituïren els ordes religiosos que hi desenvolupaven tasques educatives per mestres funcionaris de lEstat.
Amb aquest objectiu, labril de 1936, els gestors de la Diputació provincial, directors de les Cases de la Benecència i de la Misericòrdia, dirigiren una sol·licitud a la comissió gestora de la Diputació provincial per a crear un patronat que fera realitat els principis constitucionals de leducació laica i la formació de ciutadans, nalitats que, observaven, no es complien en aquests establiments benècs, tal com expressaven en la seua demanda:
Uno de los nes principales de la República, consignados además especialmente en el programa de gobierno del Frente Popular, es atender en todas sus manifestaciones a la cultura del pueblo, inltrando en las dependencias del Estado, Diputaciones y municipios las bases esenciales que puedan hacer ciudadanos dignos de nuestras instituciones. Consta también en nuestra Constitución que la instrucción primaria ha de ser totalmente laica, apartando de esta función esencial de la cultura popular a las asociaciones de carácter confesional, que en daño para la formación espiritual del niño han venido actuando en distintos departamentos ociales dependientes directa o indirectamente del Estado.28