Terminada la explicación (la cual he observado han seguido con gusto) han hecho un ejercicio en cuartillas.
Por la tarde han escrito al dictado.34
Laïcisme, activitat i vitalitat. Els principis de lEscola Nova troben aplicació pràctica a les escoles valencianes: lobertura de portes de la tancada institució signica una decidida implicació en el desenvolupament duna funció social, que ha de convertir lescola en un autèntic focus de dinamització social. Cal dotar-la de vida, que entre en íntim contacte amb la realitat social, perquè lescola
no ha de ser, como ha sido tanto tiempo, la vieja sala de clase donde se congregan maestros y alumnos durante varias horas del día sin contacto alguno con la vida. Ha de ser otra cosa. Hay que vitalizar la escuela. Hay que llevar la vida a la escuela y llevar la escuela allí donde la vida esté. La escuela no será verdadera escuela mientras no viva en íntimo contacto con la realidad todos aquellos valores educativos que la escuela apetece y necesita.35
Obrir lescola a la vida es concreta, entre altres mesures, en lorganització dexcursions, passejos, visites a fàbriques, a monuments, de colònies infantils, de cantines i robers escolars, de dotar dimpuls els òrgans de democratització i participació escolar, entre els quals cal citar els consells locals densenyament primari Aquestes activitats tenien precedents en temps immediats, però larribada de la República els va proporcionar una nova empenta.
Aquest és el cas de les colònies, grups de xiquets o xiquetes, sota la direcció de mestres, que shavien establit, des de principis de segle, en llocs recomanats per la seua salubritat i que gaudien de condicions adients per a la recuperació o la millora de la salut física dels menuts, és a dir, a la platja o en espais muntanyencs. Eren escoles a laire lliure, amb activitats artístiques, esportives, excursions, que facilitaven un contacte directe professor-alumne, continuant la tasca educativa en un altre ambient.
Organitzades per partits polítics, institucions catòliques, ajuntaments, sindicats, organismes privats, i, tanmateix, els mateixos mestres nacionals, durant letapa republicana es multiplicaren de manera que ajuntaments com el de València les creà a Requena, Sinarques, el Villar, Xelva, Sogorb, Malva-rosa, Navaixes, Cullera, i els de Castelló de la Ribera i Carcaixent, a Benidorm i Xàbia. Dentre les que depenien de partits polítics recordem les blasquistes del PURA a Bunyol, on havien construït un edici que albergava la Colònia permanent Blasco Ibáñez,36 les de la Dreta Regional Valenciana a Agullent, la dels socialistes i FETE a Setaigües
Moltes mestres es comprometeren amb aquesta tasca socioeducativa. Recordem, per exemple, Patrocinio Baena, directora de la Colònia del Villar (1932); M. del Carmen Martínez Curto, directora de la de Navaixes (1932) i que havia col·laborat en la del Villar (1931); Remedios Bargues, directora de la Colònia Pablo Iglesias en 1936; les components de la Colònia de Sogorb de 1932, Vicenta Berga Agustí, Teresa Chaume Aguilar, Genoveva Pons Rotger i Concepción Ferrer Llorens; Eva Junquera Blasco que va organitzar la de Macastre i la socialista de Setaigües (1934); la futura miliciana de la cultura Manuela Linares, col·laboradora de la colònia «Hijos de obreros sin trabajo» (1934), i un llarg etcètera.
Especial relleu i compromís mantingueren mestres, estudiants i professores de Magisteri amb les colònies de la FUE, la primera organització escolar que dedicava les seues activitats a lassistència social. Els noms de Carmen Valero, mestra dOliva; i els de les professores de lEscola Normal Angelina Carnicer, Concha Tarazaga, Carmen García de Castro i de María Villén, directora, sorgeixen una vegada i una altra en les llistes de persones que li donen suport econòmic i professional. Per altra banda, van ser Milagros Escales, Concha Bello, Amparo Busó, Carmen Solero, Lolita Bernat, Asunción Boquet, Carmen Griffón, Encarna Agulló, Elisa Clemente, algunes de les aliades que es desplaçaren a Bunyol amb els xiquets i les xiquetes, per a aconseguir el seu desenvolupament harmònic, i es van produir autèntics miracles en làmbit físic i cultural, en encertades paraules de laleshores rector de la Universitat de València Juan Peset Aleixandre:
Asombran, actualmente, esos verdaderos milagros operados de consuno por la ciencia y la caridad. Médicos y padres de familia se afanan por la puericultura iniciadora de la otra magna empresa escolar, imperio de Esculapio y no de Herodes. Los entusiastas y sufridos pedagogos se sacrican en aras de la niñez desvalida por la miseria siológica y falta de recursos, que primero es la alegría de vivir, luego llega el losofar que dijo un escritor latino. Bajo la paz de un sano cielo azul, en la esmeralda de los frondosos campos sembrados, a la vista de jaspeadas montañas o del embelesador oleaje marino, se oxigenaron los niños anémicos, con juegos gimnásticos vigorizan sus músculos inertes, con cánticos dilatan el pecho en atrayentes verbenas, comen ansiosos, duermen profundamente y gozan adaptándose al ambiente vivicador oyendo al mismo tiempo los discretos consejos y elementales enseñanzas con aquel embeleso que magnetiza como es sabido a los gitanillos del Albaicín o a los pequeños discípulos de las admirables escuelas-jardines. Bien hacen los iniciadores en soñar, como dicen, en Colonias permanentes.37
Una altra institució que, junt amb les colònies, intenta desenvolupar la funció social de lescola, són les cantines escolars. En la ideologia republicana, igual que succeeix amb les colònies, se substitueixen les bases benèques en què se sustentaven per altres de caràcter assistencial, on en lloc de la caritat són la justícia i la solidaritat els principis rectors. Leonor Serrano plantejava respecte de les cantines i els robers:
La escuela no ha de pedir caridad, sino iniciar la justicia social. El niño tiene derecho a la vida integral, y su primer paladín ante la sociedad es el maestro. La cantina y el ropero, auxiliando al pobre y facilitando con modesta cuota la convivencia del rico, será el primer punto del programa social del maestro alerta que sepa mirar al futuro.38
Encara que les cantines escolars eren nançades, de manera conjunta, per ajuntaments, aportacions dels infants i subvencions de lEstat, com que es tractava dun espai, lalimentari, tradicionalment adjudicat a les dones, aquestes tingueren un especial protagonisme en les Comisiones Protectoras de la Cantina.39 Eren les mares i les mestres les que socupaven, en bona part, de la confecció dels menús, de trobar la millor relació qualitat-preu i del funcionament dels menjadors. Una mostra daquesta preocupació teòrica i pràctica ens la proporcionen les cantines escolars de Cullera, on, segons ens relata la revista Sucrona, abans de la seua creació es va dur a terme una campanya de difusió de la seua importància, on tingueren un protagonisme destacat dues dones, Maria Camilleri i Concepción Tarazaga:
Cantinas Escolares Cullera. En la noche del 16 de los corrientes y local Olivert Cinema, celebróse una simpática velada que dice mucho a favor del buen nombre de Cullera. Se trataba de interesar al pueblo cullerense en la obra benéca y social encomendada a las Cantinas Escolares.
A teatro abarrotado de público y con orden completo, organizado por el Consejo Local de 1.ª Enseñanza con la cooperación entusiasta de los maestros nacionales de Cullera, Don Lamberto Olivert repentizó un discurso-arenga encomiando la labor entusiasta de la Presidenta del Consejo Local de Primera Enseñanza, Maria Camilleri y alentando a las mujeres de Cullera a alistarse en la Cruzada pro-infancia que ésta dirige Para centrar tan hermoso acto, Doña Concepción Tarazaga, Profesora de la Escuela Normal de Valencia, dio una notable Conferencia sobre el tema «Las Cantinas Escolares y la mujer española interviniendo en la prosperidad de España». Elogió (Doña Concepción Tarazaga) la obra del Consejo Local de Primera Enseñanza, Maestros, y en especial, de Maria Camilleri, en defensa del niño y de la Escuela40