També es va fer notar linux renovador de lAsociación para la Enseñanza de la Mujer, institucionista, creada el 1883 gràcies a la Sociedad Económica de Amigos del País, que creà lescola de comerç i que en el curs 1888-89 va donar pas a la Institución para la enseñanza de la mujer, dirigida per linstitucionista Aniceto Sela. Shi alternaven els treballs intel·lectuals i físics, i sintentava ensenyar delectant mitjançant una ensenyança agradable, experimental, objectiva, pràctica, lla del treball personal de les alumnes i del seu esforç individual. Les classes eren acompanyades de visites per València i els seus voltants, i es proporcionava una formació crítica. A començaments del segle XX tenia:
Una escola preparatòria: lliçons de dibuix, lectura i escriptura, religió i moral, elements de geometria, gramàtica, nocions dhigiene, de música, aritmètica, geograa i història general dEspanya, dret, literatura i francès.
Escola de cultura general i dinstitutrius: afegia al currículum anterior comptabilitat, ciències físiques i naturals, labors i tall i patronatge, economia domèstica, música, belles arts
Escola de comerç: impartia les matèries comunes i especíques: tenidoria de llibres i pràctiques mercantils, economia política, nocions de legislació mercantil
Escola didiomes: francès i la seua aplicació, anglès (dos cursos), italià (dos cursos)
Escola de belles arts: es cursava dibuix de gura, dadornament, dantic i del paisatge, i tres cursos de solfeig i piano.
El 1913 es creen lescola de segona ensenyança, llar, adultes, llenceria i brodat.13
En el seu claustre de professors, al llarg dels anys, trobem pedagogs del relleu de María Carbonell, José Deleito, Juan Antonio Oliver, Milagro Segarra, Consuelo Gómez Ferrer, Carmen García de Castro, Angelina Carnicer
I en la millora de les infraestructures no es pot negar lesforç dut a terme durant la dictadura primoriverista, quan es començà un pla de construccions escolars que va fructicar en la construcció dexcel·lents edicis com el Parc-Escola de Carlet o el Grup Escolar de Benaguasil.
Per altra banda, leducació secundària coneix, a primeries del segle XX, una important incorporació de dones a les seues aules. LInstitut Lluís Vives, lúnic existent a València ns avançats els anys vint, quan es crea el de Requena, registra un increment lent però constant que es veu reectit en el següent quadre:
Curs escolarAlumnes1880-189041891-190041901-191061911-1920321921-192672La universitat, mentrestant, continua sent un espai aclaparadorament masculí: a la de València el curs 1919-1920 hi havia 1.195 homes i 18 dones matriculades. El curs 1925-1926 havien ascendit a 40.
Una professió, però, és elegida majoritàriament per les dones: la de Magisteri. LEscola Normal Femenina arreplega un alumnat atret per una carrera curta, socialment acceptable per a una dona i que els permetia treballar i gaudir duna independència econòmica sense perdre el prestigi social.
A València, la Normal Femenina shavia creat el 24 de setembre de 1864, i va ser la seua primera directora, Josefa Ágreda i Muñoz, una de les impulsores de la institució, que romandrà en el càrrec ns a 1900. Instal·lada en els pisos de ledici que havia servit de centre de formació de dones, creat per larquebisbe Mayoral, shi entrava pel carrer de la Sang, per a no coincidir amb lentrada dels alumnes que ho feien pel carrer de lArquebisbe Mayoral. El començament del segle XX coincideix amb el nomenament duna nova directora, la xativina Matilde Ridocci Garcia, professora de física, química i història natural, i amb la incorporació duna de les pedagogues més rellevants, la professora María Carbonell,14 que va exercir la seua tasca docent ns a 1922, intentant una modernització de la formació femenina, amb la reivindicació de les écoles ménageres i la introducció de la gimnàstica, leconomia domèstica i la higiene en el currículum.
El 1902 shavia incorporat com a professora numerària de la secció de lletres, Emilia Ranz Aulés, una de les dones que més marcaria la Normal, ja que en fou directora durant vint-i-un anys (des de 1910 ns a maig de 1931). Crida latenció una permanència tan llarga en el càrrec quan el claustre disposava de persones de la vàlua de María Carbonell, Angelina Carnicer, Carmen García de Castro. Tal vegada lindubtable tarannà autoritari de la senyora Emilia i la seua ideologia conservadora, repetidament recordats pels seus alumnes, la feia la més adequada en una època en què aquestes eren unes qualitats força apreciades. Genoveva Pons ens la descrivia amb uns trets que són raticats per la majoria dels testimonis que ens han arribat:
La severa directora de la Escuela Normal, Emilia Ranz, siempre vestida de negro, cabellos estirados con moña escuálida, hierática, frotándose constantemente las manos que solía separar para señalarnos autoritariamente algún papel caído en el piso de la antesala, que precipitadamente recogíamos miedosas cuando estábamos paseando conventualmente en nuestros minutos de descanso, creándonos con ello un hábito de limpieza y orden.15
En les primeres dècades del segle, noves professores van canviant el caràcter conservador de la Normal femenina. En 1915 arriba Angelina Carnicer Pascual, professora de gramàtica castellana «inteligente, muy comunicativa, cuidadosa de su gura y de elegancia maniesta»;16 en 1922, per jubilació de María Carbonell, Carmen García de Castro es fa càrrec de les matèries de pedagogia i història; un any després, María Villén del Rey exerceix la docència en matemàtiques, i en 1930 una jove Concepción Tarazaga, comparteix amb ella lespecialitat de matemàtiques. Aquestes professores conguraren en la dècada dels trenta el claustre més innovador que mai ha tingut la Normal femenina valenciana.
De manera simultània, la participació en la vida pública de les dones valencianes augmenta. Natividad Domínguez, formada en linstitucionisme, directora de la secció graduada femenina del Cervantes de València, formà part de lAssemblea Nacional primoriverista, nomenada pel dictador. La seua facilitat oratòria la converteix en una de les dones amb una major presència en tota mena dactes de caràcter pedagògic i cultural, en què defensa un model deducació femenina que conjuga la renovació pedagògica amb un feminisme regeneracionista i catòlic, en la línia de María Carbonell o Rosa Sensat:
Habla del feminismo en la mujer moderna, dignicada por el evangelio, e igualada al hombre por una legislación cada día más humana, y dijo que en la mujer española signica mujer instruida que velará conscientemente la cuna de sus hijos, los defenderá, los criará en justicia, en fortaleza sana, en responsabilidad gloriosa y en conciencia triunfante. Mujer que será juiciosa y sabia: juiciosa, para no fallar al propio deber: sabia, no con la estrechez de un orgullo insolente y seco, sino con la dulzura apasionada de una modesta solicitud, con toda la gama que da naturalmente la feminidad, variable hasta el innito por sus innitas aplicaciones, con un sentido profundo de la variabilidad femenina y adornado con todas aquellas sugestiones personar, amparar, curar, enseñar, amar, que van tan bien con su carácter y esencia. La mujer exclamótiene su puesto señalado en la vida: al lado del hombre, dando y recibiendo ayuda en la conquista de estos tres poderes y en el culto a los tres ideales eternos, Patria, Fe y Amor, que son alimento de la inmortalidad a los seres humanos que han creído.17