A teatro abarrotado de público y con orden completo, organizado por el Consejo Local de 1.ª Enseñanza con la cooperación entusiasta de los maestros nacionales de Cullera, Don Lamberto Olivert repentizó un discurso-arenga encomiando la labor entusiasta de la Presidenta del Consejo Local de Primera Enseñanza, Maria Camilleri y alentando a las mujeres de Cullera a alistarse en la Cruzada pro-infancia que ésta dirige Para centrar tan hermoso acto, Doña Concepción Tarazaga, Profesora de la Escuela Normal de Valencia, dio una notable Conferencia sobre el tema «Las Cantinas Escolares y la mujer española interviniendo en la prosperidad de España». Elogió (Doña Concepción Tarazaga) la obra del Consejo Local de Primera Enseñanza, Maestros, y en especial, de Maria Camilleri, en defensa del niño y de la Escuela40
Ara bé, lacció social de lescola no pot considerar-se completa si no es compta amb la participació del conjunt social en la seua gestió i organització. En tot sistema democràtic es considera imprescindible la participació dels diferents estaments implicats en lacte educatiu a lhora de gestionar els temes relacionats amb lensenyament. És responsabilitat tant dels poders polítics com dels professors i dels pares i mares dels alumnes preocupar-se per les condicions materials (edicis escolars, condicions dhigiene), pedagògiques i de qualitat de lensenyament que afecten la població.
Les iniciatives que la Segona República va prendre per a dinamitzar i donar un contingut real a la necessària col·laboració entre tots els estaments educatius es traduïren en la creació dels consells universitaris, els consells provincials i els consells municipals densenyança.
En làmbit municipal, els consells locals de primera ensenyança,41 reorganitzaren les juntes densenyament primari (que existien des del segle XIX) en un intent de dotar-les dagilitat i omplir-les de continguts concrets. Eren institucions ciutadanes, amb la nalitat de defensar els interessos del xiquet i de lescola: tenir cura de les instal·lacions dels locals, de les condicions del material densenyament i del mobiliari i decoració de lescola, del foment de les institucions de protecció escolar (cantines, colònies), la regularització de lassistència a lescola
Pretenien ser, en denitiva, organismes que posaren en contacte directe lescola i lambient popular. La seua composició canvia durant letapa republicana. En el període 1931-1936 eren formades pel cap de sanitat (per a garantir les condicions higièniques de la infraestructura material i de salut infantil), els i les mestres (elegits pels seus companys), un representant de lajuntament (en consideració als interessos econòmics que tenen), pare i mare de família (elegits per votació entre els pares que envien els seus lls a les escoles), i se suprimeix la gura del sacerdot que formava part de les Juntes anteriors conseqüentment amb el caràcter laic de lensenyament.
Lobligada representació femenina va permetre que nombroses dones participaren, de manera activa, en els consells locals densenyament primari, bé com a mestres o com a mares, en el que per a algunes va ser el primer pas per una implicació major en la vida pública. Entre les representants de les mares, per exemple, pot citar-se María Camilleri,42 membre del consell local de Cullera, que participà de manera activa en les reunions, plantejant la necessitat de crear més escoles, i ns i tot formant part dels membres del consell que es desplaçaren a Múrcia en companyia de les alumnes de les escoles per a conèixer el procés de fabricació de la seda:
De Enseñanza. La excursión escolar a la Estación Serícola de Murcia.
Ayer a las 8 de la mañana, salieron para Murcia a visitar la Estación Serícola de dicha capital, 60 alumnas (en realitat anaren 90 alumnes) de las Escuelas de nuestra ciudad, acompañadas por la Directora del Grupo Escolar «Agustín Olivert» señorita Tomás y cuatro maestras, por la vocal del Consejo Local de Enseñanza Sra. Camilleri y en representación del Ayuntamiento por D. Joaquín Ferrer Martínez.
A Albaida, una altra dona, Dolores Ruiz Cháfer, va passar de representar les mares a representar tota la població, en ser nomenada regidora en 1936. Havia tingut una destacada participació en les reunions del Consell en què va plantejar la conveniència dinstal·lar cantines o colònies: «por la vocal madre de familia se propone que al mismo tiempo que se solicita la continuación de la cantina escolar, debía interesarse también que se gestione la creación de una Colonia para que en el verano próximo vayan los niños de esta localidad a una playa del litoral con el n de que cambien los aires de montaña por los del mar»;43 i lexigència de controlar lassistència de les xiquetes a lescola sense que lajuda en les tasques domèstiques servira com a pretext: «que las niñas asistan a las sesiones del día, mañana y tarde, sin que sirva de pretexto las labores que dicen hacer a domicilio».44
Lescola republicana, pública, laica, activa, democràtica intentava també estar arrelada al medi, arrelament que implicava no sols el respecte sinó la inclusió de la llengua i la cultura pròpies de cada territori en leducació i el reconeixement dorganismes autònoms que regularen els temes educatius en aquests espais. Després de la dura repressió que la dictadura primoriverista havia desenvolupat contra les denominades idees separatistes que incloïen la defensa de les llengües diferents del castellà, laprovació de la Constitució republicana i, abans, la del Decret sobre la llengua al cap de poc temps de la proclamació de la República (Decret del 29 dabril de 1931), van propiciar un nou impuls de les reivindicacions de cara a la normalització de les llengües nacionals com a instruments densenyament. El ministre dinstrucció pública, M. Domingo declarava en el míting de Mestalla de juny de 1931 la conveniència dintroduir el valencià a lescola en allò que semblava un reconeixement duna demanda popular:
En la escuela respeto a la lengua vernácula, respeto a la lengua materna y respetar la lengua vernácula y respetar la lengua materna es respetar el alma del niño.
Porque en Cataluña existe un idioma nativo, yo, no por ser catalán, sino por ser maestro y por ser ministro de un gobierno que debe atender las exigencias nacionales, di el decreto que estableciendo el bilingüismo abre camino a la lengua materna a que ella se desenvuelva en toda su plenitud.
Lengua materna existe en Valencia, de la que habéis hablado vos, poeta y profesor45 la que ha sido reclamada por ese letrero que habéis mandado aquí como clamor popular, que ha llegado hasta mí por aclamación de 50.000 humanos.
Pues yo os digo en nombre del gobierno de la República que el decreto que se ha dado respetando el idioma nativo a Cataluña se extenderá a Valencia (bravos y muchos aplausos. El público aclama al orador).46
Amb la legislació a favor, al País Valencià es va tornar a plantejar la creació duna Associació Protectora de lEnsenyança Valenciana, avortada per la dictadura de Primo de Rivera quan Carles Salvador començava a intentar fer les primeres passes per a la seua constitució. Seditaren publicacions en la nostra llengua, i es fundaren nombroses associacions de caràcter polític i cultural. A més a més, la campanya pro-Estatut de lany 1933 va propiciar un clima de reivindicació del que és propi que portava a la conclusió de la necessitat de la valencianització de lescola.
Com a nexe comú i imprescindible hi ha lensenyament del valencià. La combinació de la campanya pro-Estatut dautonomia, del renaixement de la cultura, de la preocupació política pel valencianisme junt amb laprovació de les Normes de Castelló en 1932, pas imprescindible per a la normalització i posterior ensenyament de la llengua, possibilitaren el desplegament duna campanya a favor del valencià a lescola. Les mestres valencianes no podien restar al marge daquesta campanya. Quan es funda lAssociació de Mestres Valencians, per a dotar dun contingut nacionalista les reivindicacions del magisteri, la presidenta serà la mestra dAlfafar Amparo Navarro Giner, que havia defensat des dels anys vint la valencianització de lescola argumentant que