De tot això, de la creació de la Generalitat a la seua abolició, la seua recuperació i el seu present, de les seues funcions i competències, de la seua composició i forma delecció, del seu patrimoni cultural i artístic, de la relació amb el monarca, entre la col·laboració i la confrontació, de la negociació, de la representativitat política, de finances i fiscalitat, de deute públic, de construcció de lEstat i de la història valenciana dels últims sis segles en general, amb la Generalitat com a fil conductor, sen parlarà en el congrés internacional que, sota el nom La veu del regne. Representació política, recursos públics i construcció de lestat. 600 anys de la Generalitat Valenciana, se celebrarà al llarg daquesta setmana, de diumenge 21 a diumenge 28. El congrés, organitzat per les cinc universitats públiques valencianes, amb el patrocini de Presidència de la Generalitat i el concurs també de les Corts Valencianes, reunirà a València, Morella i Alacant més de cent vuitanta especialistes de diferents països, de França i Itàlia al Canadà, els estudis dels quals contribuiran no sols a posar en valor el paper de la Generalitat com a entitat singular, pròpia destats amb una important representació política del regne, sinó també a comparar la institució valenciana amb daltres de similars i fins i tot amb el mateix nom en altres regnes de la Corona dAragó i fins i tot dEuropa occidental. Així, mentre que unes sessions se centren en la Generalitat Valenciana, en ella mateixa, daltres laborden en comparació amb la Generalitat de Catalunya, la Diputación General de Aragón i les diputacions dels regnes de Sardenya, Sicília i Nàpols, i encara amb les que funcionaren a Borgonya i als Països Baixos. Només des duna perspectiva comparatista, destacant-ne les similituds i les diferències, podrem entendre millor la singularitat de la institució valenciana.
La majoria de les sessions científiques tindran lloc a la ciutat de València, repartides en diversos escenaris, des de la Facultat de Geografia i Història fins a la Facultat de Dret, la de Medicina i ledifici del Rectorat, totes dins la Universitat de València, a lavinguda de Blasco Ibáñez, a més de la Facultat de Teologia, lOctubre. Centre de Cultura Contemporània, el Palau de les Corts i el mateix Palau de la Generalitat, tot al centre de la ciutat. En total seran setze sessions que se celebraran simultàniament als diferents espais esmentats. A Morella, dimecres 24, al Teatre Municipal, a la Sala del Justícia i al convent de Sant Francesc, se celebrarà un altre acte institucional, presidit pel conseller dEducació, Cultura i Esport, la rectora de la Universitat Jaume I lalcalde de la ciutat, seguit duna sessió acadèmica, i a Alacant, al castell de Santa Bàrbara, se celebrarà la sessió de clausura, presidida pel president de les Corts, el rector de la Universitat dAlacant, lalcalde de la ciutat i els presidents dels parlaments o consells regionals dels territoris que formaren part de lantiga Corona dAragó: Catalunya, Aragó, Illes Balears, Sardenya, Sicília i Nàpols. I en tots aquests actes, tindrem la participació de la Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, que ha creat un espectacle escènic i musical per a locasió, La veu del regne. Cants dun poble per a trencar silencis, amb música dels diferents períodes històrics i textos elaborats per Alfons Llorenç.
Amb un magne congrés com aquest, es vol retre homenatge també a aquella esplèndida i inèdita experiència que va ser el Primer Congrés dHistòria del País Valencià, que reuní més de set-cents participants lany 1971, prompte farà cinquanta anys, i que malauradament no va tenir continuïtat. I també a historiadors i pensadors que posaren la història i la identitat dels valencians al centre de les seues reflexions, en particular Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Joan Reglà, Emili Giralt i Alfons Cucó, que, en uns moments difícils, no sols de repressió sinó també de provincialització i despersonalització, identificaren els problemes i les llacunes de lexperiència històrica valenciana, alhora que formulaven propostes de futur. La història, combinada amb la voluntat política, amb la decisió de futur.
En aquest mateix sentit, tot i tractar-se el congrés que avui inaugurem dun congrés dhistòria una història que arriba fins avui mateix, ja que algunes de les ponències analitzaran els últims anys de govern autonòmic, i fins i tot la presència de la Generalitat i la història valenciana en els llibres de text, la perspectiva no és historicista. En el discurs dobertura de curs a lInstitut de París on exercia com a professor, al començament dels anys trenta del segle XX, Pierre Vilar explicava als alumnes que lobjectiu de la història no consisteix tant a acumular coneixements, i menys encara dates i noms, sinó a «ensenyar a pensar davant els problemes més greus del món». O, com diria trenta anys més tard Joan Reglà, aleshores catedràtic dhistòria moderna a la Universitat de València, a «comprendre el món». Un dels problemes davui és el de lorganització política de lEstat i la redistribució dels recursos financers, com mostren lagenda del Consell de la Generalitat Valenciana i la preocupació de totes les forces polítiques i, en general, de tota la societat valenciana pel finançament. La història no ho resoldrà, això. Però ajuda a com-prendre-ho, a comprendre com hem arribat fins ací. Espanya sha construït duna determinada manera des del segle XVIII, fortament centralitzada i vertical, del centre sobre, o contra, les perifèries. Però podria haver-ho fet duna altra manera, com ho intentaren les dues experiències republicanes amb què ha comptat, al segle XIX i al segle XX, com ho intenta des de fa quasi quaranta anys lactual Estat de les autonomies o fins i tot com aspiren a aprofundir-hi alguns, desenvolupant el seu caràcter federal, enfront de les pulsions recentralitzadores daltres, que pretenen revertir tot el procés i tornar als vells i bons temps en què tot es decidia a Madrid. Avui, que ens preocupen problemes tan apressants com, a escala mundial, laprofundiment en la democràcia i en la inclusivitat dels sistemes polítics, per fer front a lincrement de les desigualtats i la marginació dels més desfavorits, o, en làmbit espanyol, la consolidació duna forma dEstat més descentralitzada, més plural, més pròxima a la ciutadania, el millor coneixement del que van ser institucions com la Generalitat i la tradició legal i política durant els segles de règim foral pot ser dun gran interès no sols per a la recuperació de la història valenciana, sinó també per a situar en perspectiva i contribuir a lenfortiment i millora del sistema polític i institucional dels valencians, del qual depenen, al capdavall el seu benestar material i el seu desenvolupament social i cultural.
XIMO PUIG President de la Generalitat Valenciana
El gran historiador Josep Fontana, investit doctor honoris causa per la Universitat de València en aquest mateix paranimf, acostumava a explicar que «La Història és una ciència que ens permet conéixer el passat, comprendre més adequadament el present, i tindre millors instruments per a tractar de conformar el futur».
Avui sobri un congrés que examinarà la llarga història de la Generalitat Valenciana, ara que es compleixen sis-cents anys de la seua constitució.
Vull felicitar la Universitat de València, tant en la persona de la seua rectora, la doctora Mestre, com en la del president del congrés, doctor Furió, per aquesta magna iniciativa acadèmica, tan necessària i de tanta qualitat. Estic convençut que els organitzadors tenen lambició i el sentit historiogràfic que expressava el professor Fontana.