La nostra realitat, individual i col·lectiva, està indestriablement vinculada a la nostra història, tant a la més recent com a la més llunyana, i això és especialment important en un poble com el valencià, que es configura com a singular gràcies al fet que, des del seu naixement, té una particular realitat legal, institucional i política.
Les institucions dautogovern de lantic regne de València van contribuir decisivament a crear una identitat pròpia del poble valencià; però la societat valenciana, com totes les societats del món, mai no ha sigut uniforme, i la seua veu no ha estat sempre única ni ha sigut absolutament harmònica. El fet que el congrés celebre diferents sessions a València, Morella i Alacant reflecteix que avui la realitat valenciana és tan complexa i diversa que seria impossible perfilar-la amb unes poques característiques uniformitzadores.
Nosaltres, els valencians i les valencianes davui, som el resultat duna llarga convivència cívica i duna política en comú que ens ha configurat al voltant dinstitucions dautogovern com les Corts, la Generalitat i el dret foral.
El congrés semmarca en la commemoració dels primers siscents anys de la Generalitat, i el seu encertat títol emfatitza la seua condició de veu del regne. Una veu plural, que és el resultat dun acord entre estaments diferents, amb interessos sovint contraposats. Malauradament, però, la seua activitat es va veure interrompuda per la força de les armes i el dret de conquesta.
El seu valor simbòlic i referencial, però, va ser reivindicat quan va deixar dexercir les seues funcions. Tant entre els il·lustrats del segle XVIII, com entre els romàntics del segle XIX o els impulsors de la Renaixença i del primer valencianisme. Sense aquesta perseverança no hauria sigut possible recuperar lautogovern ni dotar-lo de la significació col·lectiva que ha tingut en les últimes dècades.
En els darrers quaranta-dos anys ha tornat a ser la principal institució pròpia i la veu plural i diversa del poble valencià. Lautogovern i la voluntat de representació col·lectiva és lelement de continuïtat amb lantiga Generalitat. Però lactual no segueix les formes i els costums forals, sinó que es fonamenta en principis, valors i procediments propis duna democràcia inclusiva, participativa i avançada com la nostra. Gràcies a això, la paraula i el sentit de la Generalitat transcendeix els historiadors, i forma part de la vida diària dels més de cinc milions de persones que formen part de la Comunitat Valenciana actual.
Aquests dies hi intervindran persones de gran prestigi intel·lectual i acadèmic. Moltes van ser, de fet, protagonistes de la recuperació de lautogovern i ens parlaran, de primera mà, duns anys convulsos i apassionants, de les dificultats que va trobar la reinstauració de la Generalitat; seran la connexió més tangible entre el passat històric i la realitat present. De fet, estic segur que hi posaran en relleu la vinculació de la Generalitat a una realitat sempre viva i canviant. Totes aquestes aportacions ens han dajudar a entendre el que va significar la Generalitat durant segles.
Comencem, per tant, el congrés sent coneixedors que històricament al poble valencià sempre li ha anat millor amb canvis constants, tranquils i estables i, de vegades, ha patit molt intensament quan ha viscut regressions que buscaven tornar al passat, o quan sha vist immers en processos que han desestructurat la societat. Per això és tan important aquest congrés, perquè a nosaltres també ens és daplicació que conéixer la història és fonamental per no repetir els errors del passat.
Amiga rectora, professora Mestre, necessitem el vostre treball per a continuar formant la nostra joventut, necessitem que continueu investigant perquè necessitem la immensa potència que teniu per a generar cultura. Sabeu que compteu amb la societat valenciana i que, per descomptat, teniu obertes les portes de la seua Generalitat.
València
21 doctubre de 2018