El patrimoni cultural valencià, publicació coral, catàleg de lexposició homònima, és el resultat de la col·laboració i la complicitat de Caixa Popular, la Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana i la Universitat de València. Institucions valencianes en un projecte comú.
El patrimoni cultural valencià. La importància del patrimoni arqueològic
Valentín Villaverde Bonilla Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga. Universitat de València
Referir-se al patrimoni arqueològic és pensar en gaudiment i responsabilitat. La riquesa del patrimoni arqueològic valencià és vertaderament digna de consideració i abraça, com es pot veure en aquesta exposició, des de la remota prehistòria fins al final de lantiguitat i ledat mitjana.
Però parlar de patrimoni no és només pensar en la contemplació i el gaudiment, ja que perquè això siga possible cal una feina prèvia previ destudi, catalogació, i ben sovint de restauració i conservació i, finalment, de valoració. Sense coneixement, sense comprensió de la significació històrica i cultural, el gaudiment del patrimoni arqueològic perd una gran part del seu valor. Es banalitza a lexcés, es descontextualitza i saborda des de criteris estètics o emotius que sallunyen duna autèntica comprensió del patrimoni.
Els llocs arqueològics, les ruïnes o les pintures rupestres, les cavitats, els abrics i poblats, les vies romanes de comunicació o qualsevol altre tipus devidència patrimonial vinculada amb el passat, desproveïts de la significació històrica deixen de ser patrimoni per a convertir-se en llocs, objectes, construccions o paisatges exclusivament dotats de valor emocional o estètic. La interpretació presideix la valoració del patrimoni arqueològic i, per tant, qualsevol acte de difusió, dacostament i de gaudiment de la riquesa patrimonial arqueològica està precedit dun important esforç dexcavació, estudi, inventari i diagnòstic de conservació, si fóra necessari.
La recerca arqueològica, multidisciplinària i recolzada en el concurs de nombroses especialitats arqueomètriques, resulta crucial en el procés de valoració del patrimoni arqueològic. I no sols en el descobriment, sinó en la contínua revaloració, en la seua progressiva reinterpretació i comprensió.
La responsabilitat és conseqüència de la fragilitat. No sescapa a ningú que el temps constitueix en si mateix un factor de degradació. Els espais arqueològics han de ser objecte duna conservació preventiva i sustentar-se en la consciència ciutadana. La conservació està relacionada amb la capacitat de difusió, amb la valoració i, cosa que és més important, amb la comprensió per part de la societat del valor daquest patrimoni arqueològic. Hi ha un cos de dades prou gran per a saber que el coneixement i la valoració del patrimoni influeixen en el respecte que li professa la societat.
1- Puntal dels Llops. Olocau. Autor: J.M Aleixandre.
2- Art rupestre Llevantí. Figures humanes del Cinto de las Letras a Dos Aguas. Auto: Valentín Villaverde.
3- Lobtenció del registre arqueològic. Autora: E. Badal.
4- Poblat íber del Puntal del Llops.
5- Jaciment del Tos Pelat a Montcada. Autor: Josep Mª Burriel.
6- Arqueòlegs treballant alAbric de la Quebrada. Autora: E. Badal.
7- Vista general de la superficie excavada a lAbric de la Quebrada.
8- Restes de la calçada romana a Sagunt.
El patrimoni cultural valencià.El valor del patrimoni
Antoni Furió Departament dHistòria Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques. Universitat de València
Més enllà dels escassos paratges naturals aquells que no han sigut transformats per lacció antròpica que alberga encara la geografia valenciana, el contingut del concepte de patrimoni és fonamentalment cultural i històric, relacionat duna manera o altra amb lactivitat humana. Totes les seccions daquest projecte, des del patrimoni arqueològic, artístic, museístic, bibliogràfic, arxivístic i documental fins a larquitectònic, paisatgístic, agrari, hidràulic, toponímic i industrial, passant per letnogràfic, limmaterial (festes, costums, tradicions) i musical, estan certament relacionats amb ella i són producte de la creativitat, lesforç i laplicació dels éssers humans. I de les condicions materials, socials i culturals, és a dir, històriques, en què han viscut. El geni descriptors com Ausiàs March i Joanot Martorell, pintors com Joan de Joanes, Ribera i Sorolla, o de compositors com Cabanilles i Martí i Soler, es deu, en primer lloc, a ells mateixos i a la seua pròpia obra, capaços de transcendir els límits estrictes de la seua època, però també a les condicions històriques que els van fer possibles.
Així, el valor duna obra es troba en ella mateixa, però també en els ulls que la miren i en els sentits que la perceben i laprecien. El patrimoni cultural no és sols un producte històric sinó que també ho és la seua valoració. Determinades expressions artístiques o arquitectòniques han hagut desperar pacientment a ser valorades i apreciades. O perquè se les jutjara igualment dignes de consideració i protecció que altres béns. És el cas dels molins i les alqueries o de les velles fàbriques abandonades, entre molts altres. Les pintures rupestres de la cova del Parpalló o del barranc de la Valltorta van ser trobades de manera fortuïta o divulgades per erudits locals o pels mateixos comarcans, i si lexistència daquestes era coneguda des de molt abans, això no va cridar latenció de ningú. El mateix podem dir de les inscripcions ibèriques o romanes, de les monedes i medalles que no van merèixer atenció fins a època moderna.
El concepte de valor històric o cultural, patrimonial, comença a desenvolupar-se en el Renaixement amb els humanistes i la seua fascinació pel passat clàssic. Algunes de les millors joies del patrimoni bibliogràfic valencià, avui custodiades per la Universitat de València, procedeixen de lantiga biblioteca del rei Alfons el Magnànim, i també van ser alguns professors daquesta universitat, al segle XVI, els primers col·leccionistes i estudiosos dinscripcions epigràfiques i monedes, aleshores considerades com a curiositats.
El valor del patrimoni, lestimació dallò que mereix ser conservat i protegit i dallò que no, ha anat variant amb el temps i entre els especialistes mateixos. El patrimoni cultural i històric no mira només al gaudi estètic, la bellesa artística per la qual es puga crear una preferència respecte a un estil o un altre. El patrimoni ens parla també del passat i ens ajuda a comprendrel.
1- Campanar gòtic de la Catedral, el Micalet.