Els seus trets singulars a la Comunitat Valenciana
Juan Antonio Pascual Aguilar i Emilio Iranzo García
Els paisatges urbans i industrials
Emilio Iranzo García
Els paisatges agrícoles
Juan Piqueras Haba
El paisatge agropecuari i forestal de les muntanyes
Juan Piqueras Haba
Els sistemes de regadiu històrics
Jorge Hermosilla Pla i Martín Peña Ortiz
Els elements patrimonials de laigua
Jorge Hermosilla Pla, Emilio Iranzo García i Martín Peña Ortiz
Els camins històrics i les vies pecuàries
Emili Obiol Menero i Juan Piqueras Haba
La toponimia i el patrimoni cultural
Emili Obiol Menero
Les festes religioses i profanes
Rafael Narbona Vizcaíno
Les festes dInterès Turístic
Rafael Narbona Vizcaíno
El patrimoni audiovisual
Àngela Montesinos Lapuente
La cultura i el patrimoni musical
Vicente Galbis López
Les agrupacions musicals, festivals i concursos
Vicente Galbis López
Les societats musicals
Àngela Montesinos Lapuente
Els arxius i biblioteques
Francisco Gimeno Blay i Mª Luz Mandingorra Llavata
La xarxa museística valenciana
Ester Alba Pagán i Rafael Gil Salinas
Els museus de referència i les col·lecions
Rafael Gil Salinas i Ester Alba Pagán
Museus i col·lecions de la Universitat de València
Eva Teixidor Aranegui
Presentació
Esteban Morcillo Sánchez Rector de la Universitat de València
Jorge Hermosilla Pla Vicerector de Participació i Projecció Territorial
Entenem per patrimoni cultural allò que hem heretat del passat i que forma part de la nostra identitat històrica. El patrimoni, com a herència col·lectiva, fa referència a la identitat dun poble, duna cultura i abraça, per tant, múltiples aspectes. Així, la UNESCO, en la seua Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural de 1972, ens recorda que el patrimoni està cada vegada més amenaçat i considera patrimoni cultural els monuments: obres arquitectòniques, descultura o de pintura monumentals, elements o estructures de caràcter arqueològic, inscripcions, cavernes i grups delements, que tinguen un valor universal excepcional des del punt de vista de la història, de lart o de la ciència; els conjunts: grups de construccions, aïllades o reunides, larquitectura, unitat i integració en el paisatge de les quals els done un valor universal excepcional des del punt de vista de la història, de lart o de la ciència; i els llocs: obres de la mà humana o obres conjuntes humanes i de la natura, com també les zones, inclosos els llocs arqueològics que tinguen un valor universal excepcional des del punt de vista històric, estètic, etnològic o antropològic.
Igualment, la Llei de patrimoni històric espanyol especifica que aquest està integrat pels immobles i objectes mobles dinterès artístic, històric, paleontològic, arqueològic, etnogràfic, científic o tècnic. També en formen part el patrimoni documental i bibliogràfic, els jaciments i les zones arqueològiques, com també els llocs naturals, els jardins i els parcs que tinguen valor artístic, històric o antropològic. I, finalment, la Llei del patrimoni cultural valencià (Llei 4/1998) ens recorda que el patrimoni és un dels principals senyals didentitat del poble valencià i el testimoniatge de la seua contribució a la cultura universal. Els béns que lintegren constitueixen un llegat patrimonial dinapreciable valor, la conservació i lenriquiment del qual correspon a tots els valencians i especialment a les institucions i els poders públics que el representen.
La Universitat de València ha desplegat un paper fonamental tant en la protecció del patrimoni com en la divulgació, conservació i restauració daquest, sense deixar de banda la tasca didàctica. Igualment, representa el coneixement expert en tot el procés de gestió de béns patrimonials. Historiadors, antropòlegs, arquitectes, arqueòlegs i un llarg etcètera de professionals aborden i cuiden el patrimoni des de diverses òptiques i a partir de tradicions disciplinàries diferents, ja que la protecció adequada dels béns culturals ha destar avalada per estudis que analitzen i documenten el seu abast, valor i rellevància en cada context. De la mateixa manera, prepara els futurs gestors de patrimoni i realitza directament activitats dintervenció sobre el patrimoni.
Així doncs, en el marc duna tasca de difusió del nostre patrimoni, la publicació que ací es presenta sota el títol El patrimoni cultural valencià pretén oferir al lector una mostra de la seua amplitud i de la riquesa existent al nostre territori.
Organitzada en diferents tipologies i prenent com a punt de partida la publicació Atlas del patrimonio cultural valenciano (Universitat de València, 2011), aquesta publicació abraça des del paleolític fins a les festes catalogades dinterès, passant per larquitectura militar o els paisatges, entre moltes altres. Hi han col·laborat un considerable nombre de professionals de diferents disciplines daquesta Universitat, sense la col·laboració dels quals aquesta mostra no hauria vist la llum. El nostre més sincer agraïment a tots per la seua desinteressada participació en aquest projecte. De la mateixa manera, manifestem el nostre reconeixement a lexcel·lent treball desplegat pel personal tècnic del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial.