En aquest sentit, trobem significatiu que en el període cronològic comprès entre 1382 i 1388, dun total donze traginers de la Ribera del Xúquer aveïnats a la ciutat de València, set foren oriünds dAlgemesí.23 De fet, sembla que lorigen daquests formenters són els traginers, ja importants en leconomia local dAlgemesí en la dècada de 1360, com per esmentar-los en un acord entre Alzira i Algemesí de finals de 1371.24
TAULA 1
Nòmina dels formenters de la Contribució General dAlzira (1384-1415)
Que de la present nòmina de quaranta-nou persones, vint-i-cinc provinguen dun únic punt, Algemesí, açò és, el 51,02%, ha de fer-nos reflexionar. En altres paraules, es tracta dun fenomen que retrata la major presència de lelement rural que no de lurbà (o dAlzira) en la Contribució General dAlzira. Els altres punts don són els formenters són Alzira, amb tretze casos (el 26,53%), Pardines, amb quatre, Guadassuar i Albalat de la Ribera amb dos cada un delles, i finalment lAlcúdia, Carlet i Alberic, els dos darrers sarraïns.
Efectivament, Algemesí es configura com una localitat on abunden els llauradors (i traginers) que es dediquen a aquestes tasques de vendre gra al mercat de València. És una comunitat camperola que, segons el llibre de la peita de 1400 tenia 173 cases o unitats familiars, o si es vol, més exactament títols possessoris que tributen al fisc municipal.
Alguns dels camperols més rics de la localitat es dedicaven a aquest negoci: Guillem Barberà, amb un patrimoni en béns immobles avaluat en 130 lliures peiteres en 1399-1400, de qui parlarem més tard; Antoni Celma, qui té una riquesa immoble avaluada en 189 lliures peiteres; Nicolau Armengol, amb 148 lliures peiteres; i Arnau Nadal amb 102 lliures peiteres, són els majors patrimonis locals dentre els formenters, però també tenim altres membres daquest lloc amb un patrimoni notablement inferior: Ramon Mir amb 67 lliures peiteres, Antoni Narbó amb 64 lliures peiteres, Jaume Martí amb 48 lliures peiteres i Jaume Sales amb 41 lliures peiteres.
Dues dades més reforcen la notable projecció daquests formenters dAlgemesí. Duna banda, per exemple, la política daliances matrimonials. Un daquests llauradors, posat ocasionalment a fer tasques de mercader formenter, Arnau Nadal a qui acabem de veure amb un patrimoni que ultrapassa lleugerament el centenar de lliures i la seua muller Maria, casaren la seua filla Dolça amb lapotecari dAlzira Alfons Falcó, fill de Bernat, un membre duna destacada família,25 i li atorgà un notable dot avaluat en 4.500 sous.26 Daltra banda, tenim que dos camperols també formenters, Antoni Boïl i Miquel Armengol, amb el temps donaran el pas i compraran per 40 lliures (800 sous), en novembre de 1416, a Ferrando Vicent i la seua muller Dolça un forn de coure pa situat al carrer Major dAlgemesí.27
Vertaderes companyies comercials, de petita i no tan petita escala, veiem aparèixer per a arrendar la percepció de rendes senyorials i delmes i primícies eclesiàstiques, no sols de les senyories dels diversos pobles de la Ribera del Xúquer, sinó daltres comarques, com a estratègia per aconseguir els blats en grans quantitats i abocar-los a un necessitat mercat de grans (lalmodí de València, un dells) en un país en què la petita propietat agrària és hegemònica.
Lexemple duna companyia de negocis radicada a Sueca a començament del segle XV, ens serveix de base per aportar-nos més llum sobre el mercat del gra a la Ribera. Les referències cronològiques que tenim daquesta societat mercantil són dels anys 1404-1406, i tal volta ens ajuda a il·lustrar alguns mecanismes del seu funcionament i el daltres companyies que devien estar esteses per altres poblacions importants de la comarca, però que no coneixem a causa dun problema de fonts documentals que no ens han perviscut. Es tracta duna societat de negocis integrada per cinc suecans: Guillem Tovià, notari, Berenguer Cifré, traginer, els llauradors Pere Baldoví i Pere Lunell, i sembla que actuant com a cap, o almenys com el membre més visible, el tintorer Joan Baldoví. El 1404, barataven amb dos mercaders de la ciutat de Barcelona, Antoni Salort i Simó Martí una sèrie de mercaderies. Aquests, els barcelonins, lliuraran als suecans seixanta draps mitjans de la terra de diversos colors, i per la seua part els de la Ribera cediran en contrapartida als catalans 1.000 cafissos dordi i civada (a raó de 10 sous i 9 diners per cafís).28 Com veiem en lexemple suecà, la procedència de la majoria dels mercaders formenters és camperola, encara que no tots, ja que trobem alguns notaris i traginers; això també ho corroboren els registres dajudes de la ciutat de València.
Un altre dels trets definidors o característic daquest col·lectiu que estem estudiant és posseir o emprar una cabana de bèsties de tragí. Els mercaders formenters transportaven als llocs on es venien les seues mercaderies, els blats, exclusivament, a lloms dases o rucs i muls o rossins. Aquest fet, juntament amb raons mediambientals, el posseir unes marjals òptimes per a lalimentació dels èquids, fou determinant perquè shi constituïren unes notables raberes danimals de tragí. Així, per exemple, hi ha un assentament comptable valencià que és força revelador del que diem. El 16 dagost de 1374, els jurats de València ordenaven el pagament de certa quantitat de diners a Pere Capmany, el qual, a instància del govern municipal de la ciutat, havia viatjat a Alzira i la Ribera «per cercar e haver bèsties de tragí, per trametre aquelles a Terol, per portar alcunes quantitats de forment que nós havíem allí comprades, en diverses llochs daquelles partides».29 Són abundants les notícies referents a una nombrosa cabana danimals equins (cavalls, muls, rossins i ases) a la comarca com ara a Cullera, on a començaments de setembre de 1401 veiem Guillem Ferrer, fill del difunt Berenguer, reconèixer que custodiarà un ramat d«onze cabeçes de egües», el qual és dels hereus del difunt Berenguer Pla, ambdós de la dita vila,30 o que en novembre de 1415 un eguasser de Sueca, Pere Alfonso, fos contractat fins a mitjan agost de lany següent pel mercader i ciutadà Joan Bou, aleshores senyor del lloc de Cotes, per a custodiar quaranta-una egües.31 A la vila dAlzira, a començament del segle XV hi havia leguasser Domingo Gil.32
Vista la importància que adquiriren en el seu moment els animals de tragí, sobretot perquè el comerç i el transport de queviures es feia a lloms daquests animals, no deixa de ser significatiu com els magistrats locals dAlzira, justícia i jurats, són objecte duna dura protesta per part de la reina Elionor, el desembre de 1369, amb motiu de la petició de bèsties de sella i de bast per portar estris dels reis a Catalunya. Que de la nombrosa cabana de cavalls, matxos i rossins nescolliren els menys aptes per a tan llarg viatge revela, si més no, la voluntat de les autoritats locals dAlzira de destinar els millors animals per a tasques més productives i remunerades.33
Una de les denúncies que els parroquians dalguns pobles de la Ribera Baixa feien dels rectors i preveres de les esglésies del seu poble davant el visitador episcopal, com ara el 1389, era la de destapar públicament els negocis que aquests feien amb la compravenda degües. És el cas dels preveres Raimon Joan, de Sueca, i Pere dAlbalat, prevere beneficiat a Riola.34