Una de les denúncies que els parroquians dalguns pobles de la Ribera Baixa feien dels rectors i preveres de les esglésies del seu poble davant el visitador episcopal, com ara el 1389, era la de destapar públicament els negocis que aquests feien amb la compravenda degües. És el cas dels preveres Raimon Joan, de Sueca, i Pere dAlbalat, prevere beneficiat a Riola.34
Els mercaders formenters, a més dels animals de tragí per transportar la seua mercaderia, als quals acabem dal·ludir, havien de disposar duna infraestructura per a poder dur a terme el seu negoci: magatzems on recollir, custodiar i, com que molts dells es dedicaven a lespeculació, esperar que els preus dels cereals augmentaren en el mercat del gra. Així, per exemple, quan el 7 de març de 1414 Hihayet Cutillí, un sarraí dAlberic, contractà portar a Cullera cinquanta càrregues darròs, uns 6.390 quilograms, els quals havia venut al mercader de València Joan Bou, el qual ja hem assenyalat més amunt que era a la vegada senyor de Cotes, ho feu mig any després de recol·lectar la collita daquesta gramínia, que en aquest temps era a finals doctubre i novembre.35 Loperació li reportà a Cutillí uns notables guanys, xifrats en 2.750 sous.36 El sarraí havia planificat lestratègia de guardar-se larròs i no vendrel en el moment de la seua sega, en què a causa de labundant oferta el seu preu havia danar més barat que no uns mesos després. Pel volum de larròs venut, és possible que Hihayet es guardara larròs a casa, però altres formenters necessitaven altres tipus dequipaments. Uns anys abans, el 20 de novembre de 1385, Mahomat Abenasser, aleshores alamí dAlberic, reconeixia que Bernat Català, de lAlcúdia, li havia pagat 200 sous en concepte darrendament i transport per unes cases seues en les quals aquell havia posat el delme i les primícies daquest lloc.37 A començaments del segle XV, uns destacats formenters dAlgemesí pactaren la introducció en la vila dAlzira de cent cafissos de forment, uns 15.075 quilos, que tenien a Alberic, no a la localitat don ells eren.38 I si els tenien en un lloc que no era el seu i per un valor força estimable, no ni ha cap dubte que estava a bon recapte i a més custodiat nit i dia.
La situació geogràfica de la Ribera del Xúquer, una comarca pròxima a València travessada per un riu navegable i amb eixida a la Mediterrània a través del port fluvial de Cullera, oferia uns avantatges a aquells que portaven els seus blats al port esmentat per tot seguit, via marítima, traslladar-los al mercat que més interessava. Així hem documentat com llauradors de Castelló de Xàtiva (avui de la Ribera) transportaven cereals fins a localitat costanera de la Ribera Baixa. Efectivament, el 15 de març de 1415, Jaume Gil, un llaurador de lesmentada localitat, venia a un mercader de València, Francesc Monfort, trenta càrregues darròs blanc, a raó de 34 sous, 8 diners la càrrega (127,80 quilos) a lliurar el 20 dabril; igualment es comprometia a portar el gra amb les seues bèsties des de Castelló de Xàtiva a Cullera.39 Sols una setmana abans, el 7 de març, havia tancat una opera-ció semblant amb el mateix mercader: lliurar setanta càrregues del mateix gra i al mateix preu per portar-lo a la mencionada localitat de la Ribera Baixa.40
Les dues operacions de Jaume Gil, amb 12.780 quilos darròs blanc, és a dir, sense corfa, havent passat ja pel molí i amb uns guanys de 3.440 sous, eren clarament especulatives per part del citat camperol, ja que la data de subministrament de larròs és en abril, època de soldadura. I el que és més interessant, el dit arròs era producte de la collita de 1414, que fou recol·lectada en novembre del dit any. Una operació similar lacabem de veure efectuada el març de 1414 pel sarraí dAlberic Hihayet Cutillí.
Són aquests alguns exemples que ens indiquen el flux de grans de la Ribera del Xúquer cap a la ciutat de València. Com aquests, hi havia molts altres exemples que no shan conservat en les fonts documentals, però ens serveixen per a documentar com i de quina manera es realitzaven aquestes activitats especulatives. Aquests revenedors, a la força havien dalçar suspicàcies, ja que no produïen, sinó que compraven i revenien el producte elevant el preu dels queviures, i obtenien guanys econòmics «invisibles», no derivats del treball directe sobre els productes, sinó del simple acte de comprar i vendre. Els seus guanys no es devien a la tasca de lincrement de la quantitat o qualitat dels béns, sinó a una modificació artificial a lalça de la relació dintercanvi.41
MODUS OPERANDI
Els mercaders formenters de la Ribera aportaven al mercat «lliure» i al de preu oficial, és a dir, el de lalmodí, una sèrie de grans. Però, com adquirien els volums de blats que estaven destinats als mercats de queviures panificables de les viles valencianes i singularment el de la principal ciutat del regne? Abans que res, hem de significar que hi havia una jerarquia pel que fa als importadors de cereals a València. La denominació formenters podia englobar tant aquell productor que carregava els seus animals i portava la collita a vendre-la a lalmodí de València, com aquells altres que també subministraven grans al graner públic de la ciutat en quantitats respectables. I entre els dos extrems de lespectre hi havia diver-sos graus.
Aquells que portaven al mercat de València (o de les altres viles del regne) blats per a vendrels sols tenien tres vies per a aconseguir-los: una primera derivava de la pròpia producció; una segona incloïa la compra a altres camperols, i una tercera provenia de larrendament de rendes dominicals. Atès que la primera via era la més simple i òbvia, no entrarem a detallar la venda de la collita pròpia i sí en canvi analitzarem els altres dos procediments en manifestar-se com a trets de leconomia rural, senyorial i urbana dun producte de primera necessitat com és el gra.
Els formenters i traginers de la Contribució General dAlzira controlaven en primera instància el mercat local i comarcal, ja que comptaven amb els ressorts per a fer-ho, i sols després es lliuraren al control de les regions productores de gra situades immediatament al sud de la seua àrea dorigen, açò és, les comarques de la Costera, la Vall dAlbaida i lAlcoià-Comtat, o, si es prefereix, la regió de la Muntanya Valenciana.
La documentació notarial conservada i estudiada referent al districte de la vila dAlzira de finals del segle XIV i començaments del segle XV no recull de quina manera es produïen les compravendes entre aquests mercaders formenters i traginers i els productors de cereals. Ara bé, això no obsta perquè altres opera-cions produïdes a la Ribera del Xúquer de les quals sí que conservem les actes notarials esclarisquen com i de quina manera degué produir-se aquesta mena de transaccions en làrea del nostre estudi. El que es produïa en un indret de la comarca també es produïa uns quants quilòmetres més enllà. Sols disposem duna referència relativa a la compra de gra per part de formenters del districte dAlzira. A començaments de març de 1399, Guillem Venrell i Domingo Garcia, uns traginers dAlgemesí que solien portar blats a lalmodí de València, volgueren traure la resta de civada comprada en una zona de la qual sabastien habitualment, i es toparen amb la inhibició decretada per les autoritats municipals de la ciutat de Xàtiva. Gràcies a la missiva de socors enviada des de València sabem de la pràctica: en principi ambdós traginers compraren una quantitat important de civada, cent cafissos, i donaren certa quantitat de senyal en paga de la compra.42