Les ajudes o subvencions econòmiques a la importació de grans que atorgaven els jurats de la ciutat de València als importadors revelen, si més no, que el territori dAlzira era encara, en aquests temps difícils, exportador de gra. Marc Jover, un català veí del Castell de Càller, al regne de Sardenya, possiblement dorigen valencià, ja en aquesta època agent de la Corona, cobrava el gener de 1375 la quantitat de 293 lliures, 15 sous i 3 diners, per haver subministrat a lalmodí de la ciutat de València vuitanta-tres cafissos i quatre barcelles de dacsa (açò és, a raó de 70 sous/cafís) que Jover havia comprat als «rebenedors en la vila dAlgezira».16
Lúnica referència a la carestia i fams de mitjans dels anys setanta del segle XIV a la Ribera del Xúquer, la trobem al preàmbul dun carregament de censal que les autoritats municipals de Cullera contractaren el 22 dabril de 1377 a favor dAntoni Safàbrega, dAlzira, molt possiblement en el lloc on havien de comprar els queviures que necessitaven.17
IDENTIFICACIÓ DELS MERCADERS FORMENTERS
Abans, però, didentificar aquests mercaders caldrà respondre dues preguntes essencials. Com coneixem el col·lectiu dels «mercaders formenters»?, i què entenem per mercaders formenters de la Ribera?
El nostre propòsit és estudiar el perfil «professional» dels mercaders formenters de la Ribera del Xúquer, en general, i del districte dAlzira, en particular, però, atès que les fonts documentals existents a Alzira són insuficients, hem hagut de recórrer a altres fonts, com ara les municipals de València, a fi desbrinar alguns trets del seu treball. Això és, gràcies a la documentació de subvencions econòmiques oferides per la ciutat de València a la importació de blat amb rècues de bèsties de tragí, coneixem una sèrie de perceptors que van perdent el seu caràcter anònim. Cal dir també que lanàlisi dels protocols notarials dAlzira i altres de València també ofereixen interessants dades per a conèixer la naturalesa del col·lectiu. Quant a la segona pregunta, en principi es tracta dun grup heterogeni i divers de persones que tenen en comú dos dels seus trets definidors més importants: el seu origen geogràfic i lactivitat «professional» per la qual reben diners. La Ribera del Xúquer és una comarca històrica, i per tant definida i reconeguda com a tal en època medieval. Daltra banda, és la segona regió productora o exportadora de blats del País Valencià (la primera és el sud valencià, la zona dOriola i la seua àrea dinfluència). Quant a lactivitat professional, no es tracta de mercaders segons lús o en el sentit primigeni de la paraula, sinó més prompte aquell que subministra blats al mercat oficial de València.
Això que diem és, en principi, per a simplificar, ja que a poc que ens endinsem en lestudi del col·lectiu, començaran a aflorar una sèrie de trets característics i definidors daquest conjunt de personatges.
Linici de lactivitat econòmica dels formenters de la Ribera deu correspondres amb aquell moment en què els productors de blats començaren a carregar els seus matxos i rossins, o ases, i portar a lalmodí de València la seua collita per a vendre-la. Això esdevingué a partir de 1380, moment en què el sistema dajudes a la importació de gra canvià i es feu extensiu als blats transportats en rècues a lloms dels animals de tragí.18 Sens dubte, el component de subvenció o ajuda, sempre variable, que pagaven les autoritats municipals valencianes per cafís de gra, i la venda quasi assegurada, això sí al preu oficial que dictaven les dites autoritats, fou un al·licient important per al continu flux de blats des de la Ribera del Xúquer a lurbs valentina. Si els inicis dels registres locals valencians que quantifiquen ajudes i pagaments, i lorigen del gra importat amb matxos i rossins, comencen, com hem dit més amunt, el 1380, cal esperar a loctubre de lany 1384 quan trobarem el primer riberenc de la contribució dAlzira portar gra forà a València.19 Amb anterioritat, ja shavien incorporat a aquest fenomen el de subministrar blats, bé de collita pròpia bé comprats a altres camperols, o bé fruit de la compra de rendes o arrendaments de delmes, terços delmes i primícies eclesiàstiques altres camperols de la Ribera que no seran originaris de la Contribució General dAlzira. Així, per exemple, a començaments de la dècada dels vuitanta del segle XIV veiem les primeres ajudes a persones provinents de la Ribera, en aquest cas procedent de Sueca.20
Els formenters oriünds de la Ribera del Xúquer, i més exactament de la Contribució General dAlzira, acapararan pràcticament la importació de cereals de les comarques muntanyoses del sud del regne, allò que avui coneguem com les comarques centrals: la Costera, la Vall dAlbaida, lAlcoià-Comtat i la Foia de Castalla. Així, per exemple, durant lany econòmic de 1402-1403, tres llauradors dAlgemesí (Francesc Signes, Guillem Barberà i Pere Nadal) i un de lAlcúdia (Antoni Magraner) controlaren el tràfec cerealista provinent dAlcoi, Cocentaina, Castalla, Albaida, Xàtiva, Ontinyent i Bicorp. Com apunta Juan Vicente García Marsilla, no és estrany que també foren dos traginers dAlgemesí (Jaume Martí i Jaume Salses), els qui compraren el blat dels delmes dAlbaida el 1392, per a vendrel a València.21
Respecte de la procedència dels mercaders formenters, veiem que de les principals contribucions generals del que avui és la comarca de la Ribera (Alzira, Cullera i Corbera), els mercaders formenters provenen sols dalguns pobles: Polinyà, Sueca i Guadassuar, Albalat de la Ribera, Pardines, lAlcúdia, Alzira, però sobretot dAlgemesí, del qual hi ha una presència aclaparadora.
No hi ha cap dubte que si en la Contribució General dAlzira, i encara en tota la comarca riberenca, hi havia alguna població que mostrava la seua preponderància o superioritat a lhora de ser el lloc on més mercaders formenters hi havia, aquesta era Algemesí. Són diverses les notícies que ens ho indiquen: Albaida el 1392, Xàtiva el 1399... Però, ara, hem dafegir-ne una altra que ens retrotrau quaranta anys enrere. Efectivament, en setembre de 1347, i dintre de la crisi del conflicte de la Unió de València, Pere de Ueso, lloctinent del governador «dellà lo riu Xúquer», amb seu a Xàtiva, prengué i empresonà uns homes dAlgemesí que treien blat del lloc de Moixent i el transportaven cap a la València rebel al rei. La mercaderia fou decomissada i empenyorada.22
En aquest sentit, trobem significatiu que en el període cronològic comprès entre 1382 i 1388, dun total donze traginers de la Ribera del Xúquer aveïnats a la ciutat de València, set foren oriünds dAlgemesí.23 De fet, sembla que lorigen daquests formenters són els traginers, ja importants en leconomia local dAlgemesí en la dècada de 1360, com per esmentar-los en un acord entre Alzira i Algemesí de finals de 1371.24
TAULA 1
Nòmina dels formenters de la Contribució General dAlzira (1384-1415)
Que de la present nòmina de quaranta-nou persones, vint-i-cinc provinguen dun únic punt, Algemesí, açò és, el 51,02%, ha de fer-nos reflexionar. En altres paraules, es tracta dun fenomen que retrata la major presència de lelement rural que no de lurbà (o dAlzira) en la Contribució General dAlzira. Els altres punts don són els formenters són Alzira, amb tretze casos (el 26,53%), Pardines, amb quatre, Guadassuar i Albalat de la Ribera amb dos cada un delles, i finalment lAlcúdia, Carlet i Alberic, els dos darrers sarraïns.