Tot plegat, presentem ací un material que ens permet entendre millor el món on vivim i també ajuda els ciutadans a entendrel, i com deia Josep Fontana i molts historiadors han reivindicat, amb la finalitat que entre tots fem alguna cosa per millorar-lo.
1 Una anàlisi de les deu primeres assemblees, particularment des de la productivitat científica que han generat, en Enric Ramiro Roca: «Les Assemblees dHistòria de la Ribera: un èxit i un repte (1980-2006)», en Salvador Vercher Lletí (ed.): Actes de lXI Assemblea dHistòria de la Ribera (Corbera, 10, 11 i 12 de novembre de 2006), volum miscel·lani, Corbera, Ajuntament de Corbera, 2008, pp. 464-479.
2 Vegeu el volum resultant de la part monogràfica daquesta assemblea en Carmel Ferragud (ed.): Biografies mèdiques, sanitat municipal, educació sanitària i epidèmies a la Ribera del Xúquer, València, Publicacions de la Universitat de València, 2017.
3 Per això sobta que no es tinguera en consideració incloure un apartat sobre lassemblea en el volum coordinat per Antonio C. Ledo Caballero i Ángel Morales Rubio: La Universitat de València i els seus entorns comarcals: la Ribera del Xúquer, València, Universitat de València, 2016. Sí que es va dedicar un capítol al Congrés dEducació Josep Lluís Bausset de lAlcúdia, una cita remarcable, per bé que de molt menor recorregut temporal. Segurament haguera estat més raonable encabir-hi les cites culturals més consolidades i reconegudes de la comarca.
4 Sobre moltes de les qüestions i reflexions que ací plantegem sha incidit en Antoni Furió: «Història universal de Cullera. Entre la història general i la història local», en X Jornades dEstudis de Cullera (novembre de 2011), Cullera, Ajuntament de Cullera, 2013, pp. 11-27.
5 Quan sescriuen aquestes línies sanuncia per a novembre de 2018 la XVIIIa Assemblea, que tindrà lloc a Castelló de la Ribera.
6 Es van publicar deu volums entre 1985 i 1997. Enric Ramiro Roca: «Entre el desig comarcal i la realitat social. (Anàlisi bibliomètric de dotze anys de publicació Al-Gezira, (1985-1997)», en Actes de la X Assemblea dHistòria de la Ribera. Riuades i inundacions a la Ribera del Xúquer en la perspectiva històrica (Antella, novembre 2004), Ajuntament dAntella, 2006, pp. 27-45.
7 Es van publicar catorze números entre 1980 i 2000. Vegeu un estudi bibliomètric en Enric Ramiro Roca: «Divuit anys dil·lusió (estudi bibliomètric de Quaderns de Sueca: 1980-1998)», Quaderns de Sueca, 14 (2000), pp. 7-36.
8 Nasqué el 1989.
9 A tall dexemple vegeu el bim Berca dAlgemesí, que ja des del mateix moment de la seua creació tingué un apartat dedicat a la història i la geografia del municipi. Existeix una edició en cd-rom: Berca edicions. Núms. de l1 al 100, Ajuntament dAlgemesí, 2002. El llibre de festes de lAlcúdia, fins i tot, compta amb isbn, el que encara esdevé un major estímul per a linvestigador.
10 Algemesí, per exemple, publicà en la col·lecció «Algadins» fins a vint-i-dos volums entre els anys 1994 i 2007, a banda de molts altres estudis encarregats a historiadors puntualment, com la publicació de facsímils de documentació municipal de gran valor o edicions de textos diversos. LAlcúdia comptà des dels anys vuitanta del segle passat amb la col·lecció «Fulls dinvestigació», una sèrie de quaderns que es feien per a donar a conèixer a joves investigadors locals i donar-los una eina per a publicar els seus treballs universitaris o dinvestigació. Avui ja no es publica. Des del 2014 es publica una col·lecció anomenada «Gent dací». En ella es tracta de donar relleu o difondre la vida i activitats de personatges destacats de la història, lart i la literatura de lAlcúdia. Fet i fet, lAjuntament daquest municipi sha fet càrrec de nombroses publicacions de manera íntegra, en la major part de les ocasions dedicades a la història, les festes, lart i la literatura locals.
11 <http://collectiuullaldesollana.blogspot.com.es/> [consulta 4 de desembre de 2017].
12 <https://lullalcultural.wordpress.com/> [consulta 4 de desembre de 2017].
13 Vegeu, per exemple, de lUllal Cultural, La recuperació de la democràcia a Algemesí (1975-1983), que tingué per comissari Raül Añó, inaugurada el 2015 al Museu Valencià de la Festa (Algemesí), amb un cicle de conferències i taules rodones.
14 Vegeu com a exemple dues publicacions recents: Raül Añó Bresó: La recuperació de la democràcia a Algemesí (1975-1983), Algemesí, lUllal Cultural, 2017; Enric Olivares Torres i Ximo Bueno Altabella: Un projecte insòlit. Els relleus de Leonardo Borràs (1971-1982), Algemesí, lUllal Cultural, 2017.
15 El Consorci pretén aglutinar interessos entre ambdues mancomunitats. Vegeu <https://consorcidelaribera.com/?page_id=33> [consulta el 7 de desembre de 2017].
16 Els habitants de la Ribera han mostrat als estudis tenir una forta consciència comarcal. Vegeu al respecte, Enric Ramiro: La Ribera: imatge i territori, Algemesí, Mancomunitat de la Ribera, 2000, pp. 107-121.
17 Tomàs Peris Albentosa: Història de la Ribera. De vespres de les Germanies fins a la crisi de lAntic Règim [segles XVI-XVIII], 6 vols., 2002-2009. Lobra de Peris, que ja va ser possible per la quantitat de bibliografia acumulada, continua i continuarà completant-se amb el volum de treballs que es van publicant. Tot plegat amb laspiració de fer una història «total», si és que això és possible, amb la vocació que ha seguit els debats historiogràfics que impulsen la tasca dels investigadors. Vegeu en aquesta línia les reflexions de Josep Fontana: La història dels homes, Barcelona, Crítica, 2000, pp. 341-355.
18 Salvador Vercher i Lletí: Labastiment municipal de cereals i carns a la vila dAlzira i el seu terme (1370-1415): una contribució a lestudi de les relacions ciutat-camp a la Ribera del Xúquer, Tesi doctoral de la Universitat de València, 2017. Miguel Gómez Sahuquillo: Castellología islámica en la Ribera del Xúquer (València), Tesi doctoral de la Facultad de Humanidades de la uned (Madrid), 2017.
ASPECTES ECONÒMICS I SOCIALS
DE LA RIBERA DEL XÚQUER
EN LEDAT MITJANA I LÈPOCA MODERNA
ELS MERCADERS FORMENTERS DALZIRA
I DE LA SEUA CONTRIBUCIÓ GENERAL
(ca. 1380-1415)
Salvador Vercher Lletí Arxiu Municipal dAlzira
Lúltim dia del mes de febrer de 1413, Jaume Berenguer, un paraire de València que shavia traslladat a viure a la vila dAlzira, reconeixia davant notari deure 100 sous a Nicolau de Pal, un mercader de la capital del regne, que encara restaven duna quantitat major per la compra que li havia fet de vuit gerres de tonyina, i prometia pagar-li la restant quantitat deguda en agost del mateix any.1 Lexemple és, certament, un més daltres similars que ens ofereix la documentació notarial valenciana, i ve a mostrar-nos la pràctica que exercien alguns personatges, els quals, sense ser mercaders ni botiguers, compraven queviures per a revendrels. En aquest cas, Berenguer comprà de Nicolau de Pal una gran quantitat de peix per vendrel en el moment de lany litúrgic en què estaven vigents les prescripcions religioses dabstenir-se de menjar carn.