La Ribera ha suscitat latracció dels geògrafs i historiadors professionals des dels anys vuitanta del segle passat. Podem citar els casos dinvestigadors de renom que elaboraren les seues tesis doctorals amb lescenari de la Ribera com a focus i teló de fons principal, com ara Antoni Furió (catedràtic dHistòria Medieval a la Universitat de València, i expert en el món rural valencià, entre molts altres temes), Tomàs Peris Albentosa (professor dinstitut jubilat, i una gran autoritat en el món del regadiu valencià), Enric Ramiro (professor a la Universitat Jaume I de Castelló i, entre altres coses, estudiós de levolució comarcal) o Aurelià Lairón (arxiver a lArxiu Municipal Alzira, gran divulgador de temes diversos sobre Alzira i la comarca). Però la Ribera no ha deixat datreure linterès daltres joves i no tan joves doctorands. Recentment, dos corberans, larxiver dAlzira, Salvador Vercher i Miguel Gómez Sahuquillo han defensat les seues tesis doctorals, amb èxit remarcable.18 També hi ha daltres tesis en curs, que auguren un futur falaguer a la historiografia comarcal. Tal és el cas de la medievalista Sandra Bernabeu, del modernista Vicent Garés i de la llicenciada en Belles Arts, Mónica Ibáñez Bartolomé sobre el pintor alzireny Teodoro Andreu Sentamans, deixeble de Sorolla. Això malgrat que hem de reconèixer que la situació actual per a la recerca en història és molt dolenta, per raons diverses: la mateixa realitat degenerativa dels plans destudis, la manca dajuts i dexpectatives de futur per als joves, o els titubejos per a recolzar fermament la recerca per banda de les institucions comarcals i locals, entre altres. Amb tot, la realitat és que, malgrat les dificultats, la producció historiogràfica riberenca continua, i el llibre que teniu entre mans nés un exemple.
Els treballs que ofereix el present volum, producte de la part miscel·lània de lassemblea celebrada a Albalat de la Ribera, són una peça més daquesta gran i constant producció destudis locals i comarcals. Com sol ser habitual en la secció miscel·lània de lassemblea, els investigadors presenten treballs sobre tot tipus de temàtiques ambientades en qualsevol període històric, com també estudis geogràfics, de caire arqueològic o dhistòria de lart relatives a la Ribera. En aquesta ocasió, els treballs comencen cronològicament en temps medievals i arriben fins al segle XX. Dentre les comunicacions que es varen presentar, finalment hem pogut publicar-ne tretze, que ací us oferim.
El volum ha estat organitzat en tres apartats atenent a criteris cronològics i temàtics. La primera part consta de sis treballs ambientats en el món medieval i modern, que versen sobre temes de diferent índole (econòmica, cultural, social). Es tracta de noves aportacions fonamentades sobre documentació inèdita de gran interès. En alguns casos es tracta de materials darxius poc explorats, com ara el de Castelló, que ha aportat una documentació extraordinària per a lestudi del negoci de lexplotació i la comercialització de la fusta a la Ribera (Benetó i Ferrer). Un altre sendinsa en els cofres de les llars, per donar-nos a conèixer la intimitat dels aixovars de les núvies de temps moderns (Rosado). Dos articles palesen com una comarca rural podia tenir un paper determinant en uns fets, o en la política i la vida de famílies de gran renom. Així, un treball està dedicat a la relació entre la família Mendoza i la baronia dAlberic (Torres); laltre, a diversos episodis de la guerra de Successió al Marquesat de Llombai, amb linterès duna correspondència que dona compte dels convulsos esdeveniments provocats per la guerra i viscuts en un racó de la comarca riberenca (Sanz Viñuelas). També cal dir que alguns daquests treballs (Vercher i Garés) formen part dambiciosos projectes de recerca doctorals. El primer, ja esmentat, amb un magnífic estudi sobre lactivitat comercial de famílies riberenques dedicades al subministrament de forment a la capital del regne, i el segon a lanàlisi de fenòmens de bandolerisme a la contrada, que configuren una peça més de la nodrida producció historiogràfica del seu autor. I, encara, i com sol ocórrer en la recerca, un treball es fa ressò dun dels problemes que més preocupa la societat espanyola i que ocupa les portades dels diaris i obre noticiaris: la violència de gènere. En aquest cas, el Castelló del segle XVIII ens mostra diversos exemples i casuístiques (Pons i Ferrer).
El segon bloc està dedicat a diferents aspectes històrics dels inicis del segle XX. Els interessants projectes innovadors en matèria educativa i els seus originals creadors en temps de la República en constitueixen una part. Així, els models diversos propiciats per les innovadores aportacions republicanes es poden trobar en el model de lescola racionalista (Verdet) i també els protagonistes daquells projectes, com el cas dun mestre de gran influència, com Arizo, exposat per un autèntic expert en el tema (Ferrús). Una altra aportació versa sobre el món de lassociacionisme, en concret la Unió Obrera de Sollana en vespres de la República (Bonache), i una altra sobre el projecte dajut social en forma dassociació benèfica, ja estudiat anteriorment però sobre el qual ara saporta un nou enfocament gràcies també a la troballa de noves fonts (Castell). Fet i fet, els casos analitzats ens serveixen per ataüllar com funcionaren en làmbit local les importants transformacions que experimentà el país les primeres dècades del segle passat.
Per acabar, tenim dues propostes ben diferents als treballs anteriors. En uns moments en què des de les institucions que governen la Generalitat es torna a posar damunt la taula el debat de la comarcalització com alternativa al marc provincial, suposadament menys adequat i eficient, sens ofereix un instrument de reflexió, pensat per a lescola, sobre la comarca estudiada i els trets que la identifiquen, per banda dun dels investigadors que més i millor coneixen la Ribera (Ramiro). Finalment, tanca el volum un treball sobre la bibliografia de Castelló, un instrument necessari per poder facilitar als historiadors les eines per construir històries locals (Martí).
Cal, per acabar, fer algunes consideracions generals envers el conjunt de treballs que ací es presenten. Voldria remarcar la gran varietat de temes que shan explorat, des de la història econòmica, política, cultural o artística. Pels capítols que configuren aquest llibre desfilen tota mena de personatges: homes i dones; subalterns i membres de les elits; artesans i mercaders; nobles insignes i vassalls; patrons i obrers; burgesos i treballadors; renovadors pedagògics i analfabets... Els personatges i els esdeveniments ancorats a lescenari local permeten aflorar un conjunt daspectes i de detalls de la vida dels nostres avantpassats que arriba als racons més íntims de les llars, a les passions, adhesions i odis més pregons, a les subtilitats de la política o al pensament dun renovador pedagògic. Perquè els fenòmens que atenyen la vida de les persones sentenen des del moment i lespai viscut concret en què tenen lloc. Però això és possible si lhistoriador pot disposar dels materials adients. Així, cal també remarcar les fonts que shan utilitzat en aquests treballs, que no fan sinó mostrar, una vegada més, les enormes possibilitats de treball que encara queden per a un espai com la Ribera, gràcies als seus magnífics arxius. Alguns dells encara depararan moltes sorpreses, sempre que les institucions facen la feina de catalogar i digitalitzar els fons, per a ús dels investigadors; però no només, perquè el recurs a arxius dispersos per la geografia espanyola, i de vegades encara de més enllà de les fronteres de la pell de brau, són un recurs obligatori. Finalment, vull destacar la qualitat dels treballs i laportació que fan no només al coneixement duna part del País Valencià, sinó també pel seu interès per a connectar-los amb àmbits de major abast, fins i tot dinternacionals. La Ribera, amb els seus municipis, és un dels tants laboratoris des don es poden ataüllar i entendre els processos generals.