«Ce livres cy est a noble et puissant seigneur messer | Guillem de la Baume, seigneur Dillenis chevalier donneur | de Madame la duchesse de Bourgogne», escrit amb una escriptura gòtica bastarda francesa de finals del segle XV.
Hi ha la possibilitat que el rei cercara un altre manuscrit, desconegut en lactualitat. Tant se val. El que sí que és cert és que entre els llibres recuperats de Jaume de Mallorca no hi ha cap referència a les Leges. Dels llibres que sapropià informa en les següents lletres: a) el 9 de juliol de 1343 esmenta: «unus vocatur: Digestum vetus; alter: Codex; alter: Inforciatum; alter: Volumen; alter: Lectura Odofredi super Codice; alter: Summa Açonis; alter: Inventarium juris compositum per episcopum Biterensem»;[73] b) a més a més obtingué una Bíblia, com ho recordà uns anys després, concretament el 8 dagost de 1345;[74] c) en altres dues ocasions el Cerimoniós fa esment de llibres que havien format part dels béns del rei de Mallorca sense, però, especificar-ne el contingut ni recordar, tampoc, els títols.[75]
Ja Francisco Sevillano Colom, en el moment en què estudià la figura de Mateu Adrià, afirmà: «Una de las piezas que más deseaba obtener era el libro de las Leges Palatinae pero no pudo haberlo».[76]
I no sembla que el rei dedicara molt de temps a localitzar algun manuscrit amb el text de les Leges, ja que possiblement a la mateixa Cancelleria hi havia exemplars similars, i potser els antecessors del manuscrit luxós que ha arribat als nostres dies.
Amb el rei al capdavant, com a impulsor i, qui sap si director, a la Cancelleria es féu la traducció catalana amb anterioritat a lany 1344, moment en el qual es promulgaren aquestes Ordinacions de la casa i cort.
UN LLIBRE REGISTRE MEDIEVAL. ANÀLISI CODICOLÒGICA I GRÀFICA
El resultat final daquell procés de traducció fet a la Cancelleria Reial per un ¿equip? de treball dirigit o, si més no, controlat pel mateix sobirà, com ja sha dit, fou un manuscrit, un llibre registre, les característiques del qual són les mateixes que les daltres manuscrits utilitzats per transmetre textos de la literatura catalana de la primera meitat del segle XIV.[77] Actualment, el manuscrit presenta una enquadernació relativament moderna; en cap moment es tracta de la relligadura medieval original. En un moment indeterminat dels temps moderns, ¿segle XVII?, hom relligà ben acuradament el conjunt miscel·lani que ens ha arribat a nosaltres. Es tracta de posts de fusta recoberts de cuiro vermell amb ferros daurats al llom, als espais situats entre els nervis i a cadascuna dambdues cobertes. Aquestes conserven restes dels tancadors i presenten cinc bollons, claus, que sobresurten del plànol, i incorporen la imitació dun quadrilobulat gòtic. Al centre de la coberta davantera, un losange inscrit proporciona certes informacions a propòsit daquest llibre: «Nº 1. Primera caixa. 1344». Certament, aquesta darrera informació fa referència a la datació cronològica del text principal: les Ordinacions; les altres dues informacions ens proporcionen notícies, amb tota seguretat, sobre lespai físic de la seua conservació a linterior de lArxiu Reial, així com el número dordre dins la primera caixa. Certament gaudia dun lloc de privilegi, com ens ho prova aquesta signatura arxivística. La datació tardana és un testimoni fefaent de lestima i consideració que hom tenia daquest text, tot i que segurament ja no era vigent. En el moment que es féu aquesta relligadura hom incorporà, al començament, cinc folis de guarda, al primer dels quals aquell qui escrigué a la coberta anotà també: «1344», any de promulgació de les Ordinacions. A la part final del llibre hom integrà com a guardes quatre folis que, en lactualitat, romanen en blanc.
Superats aquests folis de guarda els del començament i els de la fi ens trobem directament amb els folis originals del segle XIV: un llibre registre[78] que, per les seues característiques codicològiques i gràfiques, no difereix en res dels altres llibres escrits a la Cancelleria Reial, tant per escriure la memòria de les diverses activitats econòmiques, com polítiques i de govern. Aquesta cronologia antiga la posen de manifest algunes característiques materials, físiques, com ara el paper més gruixut, lorla que emmarca el text de la primera pàgina, on hi ha, a més a més, una inicial decorada, la N majúscula, i la rúbrica amb la qual comença el text.[79] Lescriptura utilitzada confirma també aquesta primera impressió.
El manuscrit, actualment, el conformen onze quaderns, la composició dels quals varia, no resulta regular. Hi ha: un sextern (el desé, ff. 171-182); dos septerns (el primer, ff. 1-14; i el segon, ff. 15-28); dos octerns (el vuité, ff. 139-154; i el nové, ff. 155-170); tres de 10 bifolis (el tercer, ff. 29-48; el sisé, ff. 99-118, i el seté, ff. 119-138); un de dotze (el quart, ff. 49-72); un de tretze (ff. 73-98) i lonzé (ff. 183-186) és un tern al qual manquen els dos folis finals, amb la qual cosa la numeració arribaria fins al número 188.
No tots els quaderns tenen, a la fi, el corresponent reclam. Es troba als números: primer: lonch temps (f. 14v); segon: sien que sàpien (f. 28v); tercer: lau (f. 48v); quart: al dit escolà (f. 72v); cinqué: e archebisbes (f. 98v); manca al sisé, situat al f. 118v; seté: són sien tenguts (f. 138v); manca al vuité, que hauria daparéixer al f. 154v; al nové: [...] polità diga (f. 170v); desé: aquell sia posat (f. 128v), i, finalment, manca a lonzé.
La composició actual sembla clara i no hi ha cap element que contrarie aquesta estructura codicològica. A més a més, el primer foli dalguns quaderns, però, ha conservat una espècie de signatura, una numeració amb la intenció de no alterar lordre a lhora de relligar-lo o, fins i tot, quan lutilitzaven com a exemplar per a fer les transcripcions successives. Com si foren els números de les peces, petiae, que el constitueixen, sent així unitats de còpia. Situats en el centre del foli, al marge inferior presenten un número identificador del quadern: ·III· (f. 15r); ·IIII· gunair? (f. 29r); ·VI· Matheu (f. 73r); el ·VIII· (f. 119v) incorpora, a més a més, Galceran; el ·X· incorpora també: Pau pro? labet [...] (f. 155r); ·XI· (f. 171r), i ·XII· (f. 183r). Manquen, però, si es tracta del número del quadern, els corresponents al I, al V (f. 49r), al VII (f. 99r), i al IX (f. 139r). Aquestes mancances són explicables, especialment les dels quaderns número V, VII i IX, ja que ben bé poden haver desaparegut en retallar els marges exteriors dels fulls en algun moment de lenquadernació. Més difícilment explicable resulta labsència del número I, perquè el primer quadern actual duu la cota: II. Hem de suposar, doncs, que hi hagué, en un cert moment, un primer quadern desaparegut actualment o refós amb el segon, possibilitat que no sembla molt probable.Al meu parer, sembla més fàcil explicar la pèrdua dun primer quadern on hom hauria inclòs la taula de les rúbriques, la qual cosa no sembla pas estranya, atés que gairebé tots els manuscrits literaris medievals començaven amb aqueixa. Malmesa o no la relligadura medieval, en els moments en què es féu lenquadernació actual ja no hi havia el costum dincorporar líndex de continguts al començament. Això explicaria, perfectament i sense més, el fet que a lactual f. 15r, primer foli de lactual quadern segon, puguem llegir ·III·; al foli 1r potser hi havia escrit un ·II·, desaparegut actualment, i mancaria, doncs, el que havia sigut el primer quadern amb les rúbriques, inexistent a hores dara.