TRANSFORMACIONS
LITERATURA I CANVI SOCIOCULTURAL
DELS ANYS SETANTA ENÇÀ
Maria Muntaner, Mercè Picornell,
Margalida Pons, Josep Antoni Reynés, eds.
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquest estudi forma part dels resultats del projecte dinvestigació FFI2009-07086, finançat pel ministerio de ciencia e innovación.
Amb el suport de
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Dels textos: els autors, 2010
© Daquesta edició: universitat de valència, 2010
Coordinació editorial: maite simon
Correcció, fotocomposició i maquetació: communico c.B.
Coberta:
Il·lustració: «Hand made», de sara gibert (Neon de Suro, 1979)
Disseny: celso Hernández de la figuera
Realització ePub: produccioneditorial.com
ÍNDEX
PORTADA
PORTADA INTERIOR
CRÈDITS
ÍNDEX
PRESENTACIÓ
I. EL MARC CATALÀ
NO ERA AIXÒ: LATÈNCIA I EPIFENOMEN DE LA TRANSICIÓ
«AQUELLA ESTRANYA NEUROSI COL ·LECTIVA» CRISI I CONTINUÏTATS EN LA CULTURA CATALANA EN EL VÈRTEX 1969/1970
EL REGIONALISME INSTRUMENTAL: FRANQUISME I CATALANISME ENTRE EL TARDOFRANQUISME I LA TRANSICIÓ
DEL JO AL NOSALTRES: TESTIMONIS DEL FEMINISME CATALÀ DURANT LA TRANSICIÓ
II. EL MARC IBÈRIC
PARATEXT I NACIÓ. LECTURA COM PARATIVA DALLÒ NACIONAL EN ELS PRÒLEGS DE LA HISTORIOGRAFIA LITERÀRIA IBÈRICA DE LÚLTIM QUART DEL SEGLE XX
POESÍA PORTUGUESA: LA TRADICIÓN DE LA AVENTURA EN EL DESPUÉS DE LAS VANGUARDIAS
ENTRE MOLOCH I FRANCO. LAPOSTA PER LA VIOLÈNCIA EN LESPANYA DEL CANVI POLÍTIC*
O MOVIMENTO DE CONSECUÇ ÃO DUM ES PAÇO PÚBLICO DE PARTICI PAÇ ÃO CIDAD Ã COMO MOTOR DA REFUNDAÇ ÃO DO SISTEMA TEATRAL GALEGO NA DÉCADA DE SETENTA
III. LITERATURA EN TRANSICIÓ
DONA I SOCIETAT: LA DENÚNCIA EN ELS RELATS BREUS DE CARME RIERA, M. ANTÒNIA OLIVER I ISABEL-CLARA SIMÓ
LA PARADOXA DE LA TRANSICIÓ: MODERNITAT CULTURAL VS FRACÀS SOCIAL. LA NOVEL·LA NEGRA DE FERRAN TORRENT
IV. ESCENOGRAFIES
LITERATURA DRAMÀTICA, CREACIÓ COL·LECTIVA I DRAMAT ÚRGIA NO-TEXTUAL A CATALUNYA (1968-1975)
LA IRRUPCIÓ DEL TEATRE DE TEXT NORD-AMERICÀ A BARCELONA EN LA TEMPORADA 1990-1991: LA FASCINACIÓ PELS MITES IANQUIS I LES TÈCNIQUES CINEMATOGRÀFIQUES
ESTRATÈGIES DE MOBILITZACIÓ I FORMES DAUTOGESTIÓ TEATRALS EN LESCENA CATALANA DELS ANYS 1975 I 1976
EL TEATRE DE MANUEL MOLINS. COMBAT: UNA PRO POSTA ESTÈTICA PER A LA CONSECUCIÓ DE LOBRA DART TOTAL
EL TEATRE COM A EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL AL PAÍS VALENCIÀ DELS ANYS SETANTA: PLU JA TEATRE
MARIA AURÈLIA CAPMANY I EL TEATRE DE CABARET
V. LA DIMENSIÓ SEMIÒTICA DE LESPAI
A LA RECERCA DE LES POSSIBILITATS EXPRESSIVES DE LA RURALIA: LA LITERATURA DANTONI MUS
ESPAIS TRANSGREDITS. TRANSFORMACIÓ DELS MARCS CULTURALS A LA MALLORCA DELS SETANTA
REVULSIÓ ESTÈTICA I DESURBANITZACIÓ. TERRITORI PERE JAUME
PRESENTACIÓ
Aquest llibre reuneix un conjunt de reflexions sobre la incidència de les dinàmiques de canvi social en la producció literària i les pràctiques culturals dels darrers quaranta anys. Ens situam en unes dècades en què els lligams entre literatura i política, entre consum cultural i identitat, entre adscripcions estètiques i ideologia són tan productius com conflictius i obliguen els analistes del fenomen a una mirada interdisciplinària com la que motiva la diversitat daproximacions que aquí compilam.[1]
Els capítols daquest volum són el resultat del congrés «Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà», celebrat a Palma els dies 1, 2 i 3 de juliol de 2009 i organitzat pel grup de recerca LiCETC (Literatura Contemporània: Estudis Teòrics i Comparatius) de la Universitat de les Illes Balears, amb el suport de la Càtedra Joan Ramis de Recerca, Formació i Documentació Teatral.[2] Aquest encontre, centrat en la reflexió sobre els fenòmens que il·lustren la interacció entre la literatura i els processos de canvi social i cultural, resulta una passa més en un procés de recerca que fins al moment havia donat com a resultat, en una primera fase, lanàlisi de la narrativa experimental catalana dels anys setanta i primers vuitanta, recollida en el volum Textualisme i subversió (Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2007). En una segona fase, aquesta recerca textual i contextual samplià vers una reflexió sobre la incidència de les estètiques considerades de ruptura en el marc de la cultura catalana del mateix període, que culminà amb la publicació del volum Poètiques de ruptura (Lleonard Muntaner Editor, 2008), fruit del seminari «Poètiques de ruptura. Teoria i pràctica del textualisme», celebrat a Palma els dies 13 i 14 de desembre de 2007.[3]
Als dos volums citats es partia duna percepció del text considerat com a esdeveniment social, com a marc dinàmic on es manifesten i sinscriuen propostes de reconfiguració del sistema literari i cultural. El que es proposa aquest nou volum és analitzar com aquest marc dinàmic que denominam textualitat interacciona amb els processos de canvi sociocultural. Així entesa, la conjunció que enllaça literatura i canvi sociocultural en el títol del llibre no pretén atorgar a la transformació el paper de «context» que representen o on sexpliquen determinats «productes» literaris i culturals. Ben al contrari, el que proposa és una anàlisi de la literatura i la cultura també com a processos dinàmics, és a dir, com a parts actives en els canvis socials i culturals que han afectat la cultura de les darreres dècades. Plantejades en aquest marc de diàleg, les diferents aportacions que es presenten a Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà analitzen les diferents cares dun debat entre tradició i transformació que, en el context català del qual partim i en els contextos espanyol, gallec i portuguès, també representats en el volum, sha concretat en tensions entre llenguatges estètics, actituds intel·lectuals i programes culturals. Estudien la simultània polarització i convivència entre compromís identitari i investigació artística, teatre de text i teatre-espectacle, projectes culturals de resistència i projectes dexperimentació, política de partit i política de moviments socials en un camp danàlisi delimitat per la intersecció entre tres eixos conceptuals. El primer és la idea de transformació entesa com a procés complex que dialoga amb allò que en un determinat moment històric sentén com a tradició; un procés, doncs, que per definició, hauria de rebutjar les mirades unívoques a què han estat sotmesos conceptes que han servit per concretar-ne lanàlisi en el context hispànic, com ara el de Transició, objecte de debat en aquest volum. El segon eix és la definició del marc temporal en què se situen els productes on es manifesta el canvi, determinat per la frontera simbòlica dels anys setanta i que inclou des de lemergència de potencialitats de canvi en el tardofranquisme fins a la consolidació o el bandejament daquelles dinàmiques que havien estat percebudes com a «innovadores» en la producció cultural actual. El tercer eix és el que determinen les fronteres sempre equívoques del marc cultural objecte destudi. En aquest sentit hem optat per partir de la literatura i la cultura catalana, però obrint-la a espais de diàleg amb altres tradicions de làmbit ibèric amb les quals es poden establir les pautes comparatives necessàries per a la comprensió de les dinàmiques internes de qualsevol sistema cultural.