Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.
© Dels textos: Els autors, 2010
© De la il·lustració de la coberta: Hereus dEmili Panach, «Milo»
© Daquesta edició: Universitat de València, 2010
Coordinació editorial: Josep Cerdà (MuVIM) i Maite Simon (PUV)
Fotocomposició i maquetació: Inmaculada Mesa
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
Depósito legal: SE-4761-2010
ePub: Publidisa
INTRODUCCIÓ
Quan el nou equip directiu del MuVIM, al juny del 2004, va començar a preparar les línies generals del seu programa dactivitats, va tenir molt clar que una part de la seua atenció havia de centrar-se en les figures més destacades del segle XX valencià, igual que havia de fer amb aquelles altres que van anunciar, entre nosaltres, el Segle de les Llums i el seu posterior decurs històric. Sens dubte era una forma equilibrada de seguir pautadament larc cronològic, que donava nom al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat.
Per això, després dels congressos dedicats a les figures internacionals de Kant, Schiller, Hegel o Rousseau, i les exposicions centrades en les aportacions de Gregori Maians o dAntoni Cavanilles, es van obrir també pas escalonadament, en la nostra meditada programació, les «Documenta» dedicades a Joan Fuster en 2005, Alfons Roig o Juan José Estellés, inaugurades en 2007 i 2009 respectivament. Històries viscudes, totes tres, amb passió i generositat ben singulars, que calia rememorar per la nostra part. I ho vàrem fer al MuVIM.
El fet significatiu que justament lany 1955 es publicara el primer assaig editat de Joan Fuster, El descrèdit de la realitat, centrat en la temàtica artística que ocupava, en aquella conjuntura històrica de postguerra, algunes de les claus polèmiques més destacades, es va convertir, per a nosaltres, en la millor ocasió per a celebrar els cinquanta anys transcorreguts, a recer daquest text de Joan Fuster, tan plens de memòria compartida i de molt diversos afanys viscuts.
Daquesta manera, el llibre esmentat es convertia en la millor estratègia metonímica, de la part pel tot, tant respecte del reconeixement públic de la figura emblemàtica abordada, com amb relació a la situació i la conjuntura històrica estudiada, a partir concretament del fil aportat per lajustada sèrie de reflexions personals que el jove Joan Fuster va desgranar llavors, entorn del zigzaguejant tema del realisme i de la creixent consolidació de labstracció a través de la història de lart, des del Renaixement fins a la segona meitat del segle XX. I així, aquella particular mirada il·lustrada, cinquanta anys després, podia entrar, per dret propi, en un museu valencià, per a ser represa, analitzada, contextualitzada i degudament exposada.
Lequip del MuVIM va encomanar la feina del comissariat de lesmentada «Documenta» a Francesc Pérez i Moragón (membre de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València), el qual justament va entendre loportunitat de la celebració daquest cinquantenari i va començar eficaçment a contactar amb les institucions i persones que haurien de col·laborar en el sempre complex préstec de materials i documents per a lexposició i en la redacció de textos per a ledició del Quadern núm. 1, commemoratiu de lesdeveniment, que, daquesta manera, donava peu a estrenar una nova col·lecció de publicacions per part del MuVIM (aadd, El descrèdit de la realitat. Fuster-1955, València, 2005, 136 pàgines).
Per la seua banda, la mostra, titulada «Documenta Fuster. El descrèdit de la realitat, 1955» en la qual van col·laborar, amb el MuVIM, la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i lAjuntament de Sueca es va inaugurar, no sense desagradables esdeveniments, en el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat el 21 dabril del 2005, i romangué oberta fins al 15 de juny. Posteriorment sarticularia una itinerància que va portar lexposició, dins del mateix any, a altres indrets com Oliva, Algemesí i Sueca.
Per a la Càtedra Joan Fuster creada per la Universitat de València (1993) amb els objectius destudiar i difondre lobra de lescriptor i els temes que foren objecte del seu treball, en làmbit de les ciències humanes, i adscrita a lInstitut Interuniversitari de Filologia Valenciana, col·laborar amb el projecte commemoratiu del cinquantenari dEl descrèdit de la realitat era una manera excel·lent de complir les finalitats que donen sentit a la seua actuació. Com ho fa, puntualment, a través daltres iniciatives, com ara són: la Jornada «Joan Fuster», que se celebra anualment, des del 2003, a Sueca, en col·laboració amb lajuntament de la ciutat; ledició de la correspondència de lassagista, sota la direcció dAntoni Furió, i altres obres; les beques destinades a promoure lestudi dalgun aspecte de lobra fusteriana i altres activitats, entre les quals destaca la realització duna altra mostra «Els arxius de Fuster», patrocinada des del Vicerectorat de Cultura i inaugurada el 2006 a la Universitat de València, per a ser exhibida després en altres ciutats.
Dacord amb els plantejaments organitzatius característics del MuVIM un museu que vol ser diferent, amb els seus projectes museogràfics innovadors, totes les exposicions que shi projecten han danar acompanyades de les corresponents sessions públiques destudi i reflexió. I així es va fer també en aquest cas, en què es van organitzar unes «Jornades al voltant dEl descrèdit de la realitat de Joan Fuster. 50 anys després. Art, modernitat i descrèdit», que van tenir lloc entre els dies 25 i 28 dabril del 2005. Durant les quatre jornades dintenses intervencions hi van participar més duna dotzena de professionals i especialistes, entre ponències i taules redones. Per la seua banda, la Universitat de València-Estudi General va concedir crèdits acadèmics de lliure disposició als assistents matriculats que els sol·licitaren. Aquestes sessions van ser seguides per un centenar llarg dassistents i sen van expedir els certificats pertinents.
Precisament en el present volum sarrepleguen, superades certes dificultats, les actes de les jornades, en la col·lecció que el MuVIM i Publicacions de la Universitat de València (PUV conjuntament promouen. Sempre hem apostat decididament per conservar i difondre aquestes aportacions històriques, analítiques, contextualitzadores o teòriques, com a part documental i informativa summament destacada de les activitats propiciades pel MuVIM , com ho fa també la Càtedra Joan Fuster, per la seua banda, amb les iniciatives que du a terme.
Finalment, és just agrair el decidit suport i la generosa col·laboració dels que van fer possible el conjunt de totes aquestes iniciatives: Documenta, Jornades i publicacions. Molt en especial volem citar Josep Palàcios, Rafael Gil Salinas, Carlos Pérez, María José Hueso, Brígida Alapont Ferri, María José Navarro i Vicent Flor. Igualment, és obligat fer referència, en aquest apartat dagraïments, als participants en les Jornades, els textos dels quals sarrepleguen en aquestes actes: Xavier Antich, Josep Iborra amb dues intervencions distintes, Joan Àngel Blasco Carrascosa, Joan Borja, Aina Moll, Doro Balaguer i Isidre Crespo. Malgrat tot, algunes persones que també van participar en el programa no han pogut atendre a la redacció dels seus textos per a aquesta ocasió. En tot cas, com a organitzadors i responsables daquelles sessions de treball, a tots els qui hi van col·laborar, volem mostrar, des dací, les nostres millors expressions de respecte, gratitud i afecte, materialitzades en el present volum dhomenatge al jove Fuster.