Es pot percebre, en un nivell profund, que Llull fou un precursor en el terreny de la filosofia, així com de la poesia, però també de la narrativa, perquè dins de lArbre exemplifical som capaços de descobrir el pinyol fundacional del que acabaran essent les futures rondalles, una forma de coneixement popular transmès oralment que servia per entretenir però també per adoctrinar, o sigui, per avisar de certs perills i per mantenir els patrons de la societat. O potser ens trobem davant de la discussió de discernir què fou primer, si lou o la gallina, i en realitat Llull saprofita de les mateixes tècniques que fan servir les rondalles, i les seves formes predecessores, per poder transmetre un seguit de missatges.
Sigui com sigui, Ramon Llull ens torna a demostrar el poder curatiu i ideològic de lescriptura, perquè el text celebra, ensenya, adoctrina, mostra, il·lumina, entenebreix, i perquè, com bé sap el savi i ens ho evidencia, una història ben explicada pot salvar les ànimes dels homes, o destruir-les, de la mateixa manera que un dels seus proverbis poètics pot oferir saviesa però també un plaer descomunal. És en aquesta convicció, i gràcies a ella, que aquí arribem a lorigen duna escriptura pura, salvatge, alliberada, brutal i tanmateix redemptora, perquè esdevé un vehicle per a lepifania. És en aquest espai de fe on la literatura torna a percebres com una mecànica del coneixement, un macrocervell computacional que es mou a partir de fórmules lògiques, evidents, i si anem fent encaixar totes les peces del trencaclosques arribarem a la veritat, i amb aquesta veritat sabrem encarar les millors decisions.
Entre aquests microcontes dexposició sapiencial, interconnectats en una cadena gairebé tròfica per compondre una novel·la filosòfica, també trobem versos duna delicadesa, senzillesa i sensibilitat delicioses, esclatants, que ens remeten a les fórmules de coneixement a partir de sentències inqüestionables, com passa en altres obres de Ramon Llull, talment el Llibre damic e amat, on aquesta metodologia a prova de bombes arriba possiblement al súmmum. Aquestes, doncs, són màximes definitives de veritat absoluta, joies carnals i místiques, duna diminuta però perfecta grandesa que resplendeix i que ja en el seu moment varen inspirar Jacint Verdaguer en la composició de les seves Perles.
Aquesta explosió lírica cohabita amb una altra constància que salimenta del perill immanent, allò que queda en un intrigant suspens per culpa de la interrupció, com és el concepte de cliffhanger, molt utilitzat per Charles Dickens, que era un expert a mantenir la tensió en el punt culminant de la història. Daquesta manera els seus lectors sentien lavidesa de lespera, volien seguir llegint per saber què passava. Així Llull també ens atrapa en aquests diàlegs interminables en què una anècdota porta a la següent. Aquest truc sha traslladat avui en dia al món de les sèries televisives, els responsables de les quals saben perfectament el que ja coneixia Xahrazad a Les mil i una nits: que per sobreviure davant la tirania hem de fer servir tots els nostres recursos de manteniment, i per això a partir duna història podem seduir, convèncer, acostar-nos a laltre. Molt daixò es troba, també, de forma intuïtiva, dins lArbre exemplifical.
I és que no podem oblidar en cap moment que Ramon Llull ens vol seduir en tot moment: en la seva recerca del millor llibre del món no només està creant bellesa sinó que lexpandeix i ens en fa partícips, com si nosaltres en fóssim els protagonistes, perquè al final nosaltres som els destinataris de les seves obres. Nosaltres som els que, a partir de linventari que ens proposa Ramon Llull, disposarem de la clau per arribar a la veritat suprema a partir de la lògica dels exemples, dels proverbis, de les fantasies extremes, de les personificacions i metàfores al·lucinades que ens ofereix amb un sentit humà però proporcional al sublim. Per això bona part del material de què consta lArbre exemplifical està format per aquests contes dins contes dins contes: lobjectiu és multiplicar les trames i fer-les viatjar en múltiples direccions, fer-nos entrar en un laberint en què la porta de sortida és laprenentatge, el desenvolupament de la nostra humanitat i del nostre, sí, fervor.
Després de llegir Ramon Llull podem entendre molt millor, perquè funciona com un prisma, lobra de Joan Vinyoli, Blai Bonet o Andreu Vidal, posem per cas. De fet, si ens esforcem per abstreurens i anem una mica enrere, podem dir que després de llegir Ramon Llull entenem els altres autors amb una nova profunditat, amb una nova perspectiva. Només per això ja estem davant duna justificació sòlida per tornar a aquesta criatura portentosa que algun dia haurà de ser protagonista duna novel·la biogràfica al·lucinada com El mundo alucinante de lescriptor cubà, i per tant també illenc, Reinaldo Arenas, que va convertir el frare Servando Teresa de Mier, cèlebre càndid, picaresc exaltat, en lextraordinari superheroi duna aventura psicodèlica. Mentre esperem, tornem a les fonts, tornem als textos de Llull per celebrar aquesta claredat de llum petrificada que encara ens arriba i ens aclareix.
En adaptar lArbre exemplifical de Ramon Llull al català actual he volgut que el text sigui tan llegidor com sigui possible. Les tries que aquí he dut a terme shan anat fent amb aquest desig dacostament. La meva intenció ha estat fer amb Ramon Llull el que, modestament, crec que vaig aconseguir amb Walt Whitman: que els lectors catalans del segle XXI tinguem loportunitat denfrontar-nos a un clàssic amb la certesa que la distància que ens en separa és residual, i que el que lautor ens volia dir fa set-cents anys encara ara predomina amb força privilegiada. Així magrada entendre els clàssics: com a pilars que ens reforcen. I Llull és un dels nostres pilars més sòlids.
LArbre exemplifical de Ramon Llull es pot llegir com un llibre de llibres, com una infinita biblioteca combinatòria de faules, històries, rondalles, anècdotes, meravelles i epifanies que ens condueixen a la saviesa, sí, però també al gaudi. El gran escriptor català fundacional demostra la seva capacitat per dominar trames, personatges i coneixements a partir duna escriptura alhora brillant i il·luminada que en cap cas renuncia al sentit de lhumor i, fins i tot, al blasme. Aquest volum és, sense cap mena de dubte, una magnífica porta dentrada a un univers extraordinari que avui en dia encara té un pes indiscutible. Emocionarà per la seva fantasia desbordada i per la seva incomparable passió absoluta.
Jaume C. Pons Alorda
ARBRE EXEMPLIFICAL
DE LARBRE EXEMPLIFICAL
Aquest arbre es divideix en set parts, és a dir, en arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits. Cadascuna daquestes parts es divideix en catorze parts. La primera és la de les arrels dels arbres elemental, vegetal, sensual, imaginal, humanal, moral, imperial, apostolical, celestial, angelical, eviternal, maternal, cristinal i divinal. I això mateix amb la segona part i totes les altres. Cadascuna de les set parts es divideix en catorze parts perquè puguem donar exemple de les natures i de les classes dels arbres segons les seves arrels, els seus troncs, les seves branques i les altres parts. I perquè tinguem matèria per donar exemple, ja que en els catorze arbres estan explicades, o implicades, totes les coses. Pels exemples que donarem tothom podrà trobar doctrina per conèixer els secrets naturals i sobrenaturals, i per predicar i per tenir moralitats bones i goig i amistat de la gent. I també tothom podrà trobar lhàbit universal per entendre moltes coses agradables dentendre i agradables de sentir.