IV
Aquell estiu es va assecar la Font de la Jonquilla; els vells de lescorxador en parlaven a la plaça i deien que no havia passat mai. El riu arrossegava només la meitat de la seva aigua. Més enllà del colze, passat el cementiri dels arbres, es veia, a trossos, la sorra del fons. Laigua baixava de color de terra. Els cavalls shi ficaven, i, molts, shi passaven el dia rebolcant-se. La gent tenia por que el poble senfonsés; deien que era pitjor aquella sequedat que lempenta de laigua a la fosa de les neus quan es ficava sota del poble desesperada. Tot semblava cremat: lherba, lheura i les glicines. Les eixides eren plenes dabelles mortes. Hi havia serps pels racons; venien de les Pedres Baixes, amb lesquena grisa i el sota blanc i sentaforaven on podien. Sen va adonar una dona que criava perquè una matinada sen va trobar una denganxada a cada pit. Les mataven a cops de canya i a cops de pedra. Les Muntanyes Morades semblaven a tocar i això que eren molt lluny, grises a lhivern i blaves a la primavera perquè canviaven de color i no se sabia de quin color eren; tan diferents de la Maraldina dun verd fosc tot lany que a la florida de les brugueres es clapava dun morat tirant a rosa. Tota la terra plana, des del riu fins a les Pedres Baixes, es clivellava i les clivelles seixamplaven a poc a poc i feien un dibuix com el de les ales de les papallones, sense color. I la nit ofegava: lombra calenta set posava damunt del pit i semblava que volgués esclafar-tel. I jo havia vist caure estrelles més enllà de la Maraldina i més enllà del bosc dels morts.
Una nit, potser la més clara de totes, amb el cel tibant i la lluna baixa, vaig sentir obrir la porta del carrer. Des de la finestra vaig veure la meva marastra que se nanava carrer enllà. Vaig baixar i vaig començar a seguir-la dun tros lluny. Les portes estaven tancades, hi havia alguna finestra oberta i sota dels peus els palets de lempedrat eren calents. Ficat endins en una finestra em va semblar que algú em mirava. Em va fer més angúnia que langúnia que em feien els adormits. No es movia ni una fulla i quan vaig sortir fora poble la terra encara era més calenta que lempedrat del carrer. La meva marastra caminava duna manera estranya. A lúltim em vaig adonar que posava els peus de clivella a clivella i vaig tenir por que tot duna no quedés caçada en una clivella com una guineu en una trampa. Es va aturar i jo també. Em va semblar que érem molt petits perquè tot era molt gran i molt mort... eren les cames el que ens acostava als altres i sense les cames tot viuria més separat i vaig pensar això de les cames perquè se mhi va fer la por. La meva marastra es va posar a caminar i anava cap al Pont de Fusta i quan hi va entrar va semblar-me que mhavia vist i magradava acostar-mhi. Estava dreta al mig del pont i de pensar que mesperava em van començar a suar les mans i me les vaig fregar pels costats i tot acostant-mhi pensava coses que ja havia pensat altres vegades: que les persones estan tancades i es van obrint quan ens hi acostem. I desma vaig obrir la boca ben badada per donar-me i la vaig tancar a poc a poc perquè una boca oberta em feia venir por. I no sabia què volia. Al mig del pont em vaig aturar i em vaig abocar a mirar laigua, sense pensar, només escoltant. Ella també es va abocar a la barana i vam estar una estona mirant laigua que baixava quieta. Daquella aigua escassa pujava pudor de peix fet malbé. I amb la pudor de peix shi va barrejar un llampec, que era una estrella que va caure, i la veu della; i em va dir que havia sortit del poble perquè sestimava més la calor ampla que la calor estreta entre parets i entre cases. Em va preguntar si magradava més el dia o la nit... em van tornar a suar les mans i vaig fregar els palmells pel tronc de fusta que feia de barana i era raspós, i li vaig dir que no ho sabia però que quan era molt petit, tot i que la nit em feia por, magradava més que no pas el dia perquè amb la claror les coses es veien massa i nhi havia de massa lletges i aleshores li vaig dir que havia sortit perquè lhavia vista marxar i lhavia seguida i que un home mhavia mirat des de dins duna finestra i mhavia fet por... em va dir que la por no era res... que si mhavia fixat que hi havia dues pors: una de debò i una por de mentida. Ella, havia tingut una por de debò: la por de les mans perquè les mans agafen. I la por de mentida era la meva por de lhome que mhavia mirat des de la finestra perquè des de dintre no em podia fer cap mal... es va treure una pedra de la butxaca i la va tirar al riu. Li vaig preguntar si ella també sentia aquella mena de pudor que venia de laigua i va dir que no sentia res i que un dia aniríem al Pont del Pescador perquè el que li agradava més del poble eren els ponts. Li vaig dir que el Pont del Pescador, al temps de la pesca, es bevia tanta sang de peix que només de pensar-hi em venia angúnia, que el meu pare, moltes vegades, mentre molta gent anava a mirar el pres, se menduia amb ell a pescar. Li vaig dir que tot ho trobava estrany... els dos rengles dhomes, un a cada barana de pont. I quan pescaven un peix tiraven la canya enlaire de pressa i desenganxaven el peix i el rebotien per terra. De vegades el peix quedava estabornit, de vegades saltava i tornava a caure al riu. Perquè no saltés li aixafaven el cap si podien amb el taló, a poc a poc, i així la sang sescampava per les ganyes i no esquitxava. I quan el peix era mort el meu pare mel feia tirar a laigua. Tornava a casa al costat del meu pare, amb les mans obertes, sense saber què fer-ne, perquè hi tenia escates enganxades. Ella em va dir que no havia entès mai per què pescaven peixos, hores i hores encastats a la barana del pont, per llençar-los al riu quan eren morts. I mentre deia això vam tornar a caminar i vam callar una estona: fins a lacabament del pont. Vam córrer tot el camí de baixada i quan vam arribar a la forca dels dos camins, el que anava al bosc dels morts i el que anava a la Maraldina, em va dir que hi volia pujar i que baixaríem a la cova, però que, abans de pujar, volia anar al cementiri del peu de les brugueres, al dels enterrats sense ànima: dels que morien sols o de desgràcia. Li vaig dir que no volia baixar a la cova, que lacompanyaria només fins al cementiri del peu de la Maraldina i prou. Em va agafar la mà i vam arribar fins al primer matoll de bruguera. Mestirava perquè anés amb ella i vaig fer força per quedar-me i aleshores em va deixar anar la mà i sense dir res va començar a pujar. Vaig cridar-la, vaig dir-li que no havíem anat al cementiri dels enterrats a terra i es va girar i encara era a prop i a la claror de la lluna tenia la cara blanca com una arrel, i va dir que ja hi aniríem un altre dia, que volia baixar al pou perquè era fresc.
Vaig començar a pujar. El camí feia tortes entre mates altes i semblava un camí sense acabament. Veia lombra de la meva marastra de vegades mig tapada per brugueres. Sagafava als branquillons per no caure i quedava un moment aturada i tot duna sem va fondre. Em vaig girar a mirar: a baix es veia el riu lluent que partia dues fosques. Més alta que tot es veia la torre de lescorxador, i la cara que donava a la lluna, allà on hi havia la rodona del rellotge, brillava. Es veia la taca més clara dels estables i dues o tres finestres amb llum. I la casa del senyor retallada contra la nit. El vent duia pols. I em va venir por, del poble tan quiet allà baix amb les cases plenes dadormits. Em vaig girar de pressa de cara a la muntanya i vaig tornar a veure lombra de la meva marastra en una clariana de camí i vaig veure que em mirava i em vaig estirar a terra perquè no em veiés. Sem va ficar pols als ulls i a la boca. Quan em vaig alçar, les brugueres gemegaven; caminava i sentia els adormits que feien pes, que feien sot. Em va tornar la por a les cames, la por de les nits, quan tornava a veure larbre del meu pare, i quan aquesta por sem ficava a dintre tenia ganes de llevar-me però no podia. Era la por que em feia trobar sempre corrent entre larbre del meu pare i la casa del ferrer...