AGRAÏMENTS
Investigar sobre larquitectura militar baluardada dels segles XVI-XIX a les nostres terres és una feina àrdua per les escasses publicacions, la dificultat darribar a la documentació històrica i per lempobriment de la llengua. Qualsevol ajut és dagrair. Són nombrosos els amics que duna manera o duna altra aportació de documentació gràfica o escrita, revisió del text, contrast de plantejaments, etc. han fet possible que aquesta investigació arribara a bon port.
El meu agraïment a Mar Reus, per encarregar-se de la correcció lingüística del meu treball original, així com a Joan Miquel Almela, Josep Andrés, Màrius Bevià, Joaquim Bolufer, Antoni Banyuls, Bernat Cardona, Joan Josep Cardona, Carles Ferrer Garcia, Toni Reig, Rosa Seser, Santiago Varela, i a tots els que duna manera o daltra han aportat el seu gra de sorra.
El meu agraïment també a lAjuntament de Dénia, que possibilità aquest estudi, i al personal de lArxiu Municipal de Dénia, que en tot moment ha posat al meu abast el material sol·licitat.
ABREVIATURES
MESURES
1 pam valencià = 0,2275 m
1 vara = 4 pams = 91 cm
1 lliura valenciana = 0,355 kg
1.
Geomorfologia
La morfologia dels nuclis urbans està condicionada, entre altres, per les característiques del medi natural on sassenta: el sòl, el subsòl, el relleu, els accidents geogràfics, etc.; tots deixen unes empremtes llegibles sobre el plànol. Sens dubte, en algunes ciutats, lempremta natural és més forta o més visible que en altres. En aquest aspecte, la ciutat de Dénia és modèlica, transparent: és relativament fàcil fer un seguiment de les empremtes naturals sobre el plànol de la ciutat actual, on tota forma urbana té una justificació basada en la topografia, les característiques del sòl o del subsòl, o en els accidents naturals. Els tres recintes emmurallats i els elements urbans carrers, places o illes presenten formes, orientacions i traçats condicionats pel medi físic. Cal conéixer, doncs, com eren en origen les característiques geogràfiques del solar on es funda Dénia, per a poder comprendre la morfologia de les defenses i de lestructura urbana.
El pla de Dénia,1 així com gran part de la costa valenciana, principalment la del golf de València, es forma com a resultat de laportació de sòls arrossegats de les serralades interiors en períodes àrids, els canvis del nivell marí i el comportament tectònic de làrea, en una dinàmica molt complexa; levolució recent de la línia de costa forma part daquest fenomen: una plataforma costanera de baix gradient facilita la formació de restingues arenoses amb cordons dunars els muntanyars, alguns daquests actualment fòssils, que possibiliten la formació dalbuferes o llacunes de desenvolupament paral·lel a la costa, connectades generalment a la mar mitjançant goles, la majoria de les quals, de forma natural o per accions antròpiques, shan reblert i destinat a pasturatge, silvicultura, cultius i, recentment, urbanitzacions.
El tossal o turó on sassenta el castell i gran part de la ciutat actual és una massa rocosa calcària de lera secundària (Ferrer García, 1990: 556), període cretaci, que fa una alçària de lentorn dels 70 m; és molt possible que en línterim que separa la formació de la massa rocosa de la formació recent del pla al·luvial de Dénia, el turó haguera estat una península promontori o, fins i tot, en alguns moments, una illa. Aquesta possible situació aïllada del turó poc afecta els futurs assentaments urbans. En canvi, sí que ens interessa conéixer com era el medi físic en el moment en què es configuren les primeres estructures urbanes i defensives.
1. Vista de Dénia i els voltants des del pic de lÀguila, al Montgó. (J. Ivars)
El turó calcari presenta un relleu allargassat, amb orientació nord-est sud-est,2 seguint les serralades prebètiques, que penetra pràcticament dintre de la mar a manera de promontori. Al nord i al sud hi ha espais humits dorígens i evolució diferenciats. Al nord sestén una platja de sorra que delimita una zona humida o lacustre, a manera de llacuna, amb morfologia allargassada paral·lela a la costa, tancada per una restinga amb cordons dunars, alimentada per aigües freàtiques laqüífer de Dénia amb brolls daigua dolça lUllal, el pou del Vergeret o la font de la Fontanella, o descorrentia, aportacions fluvials de corrents intermitents, principalment el riu Girona, però sovint també per aigües marines, com a conseqüència de temporals o de canvis en el nivell de la mar. Avui encara perdura una rica toponímia referent a aquestes característiques: Bassetes, Ullals, Negrals, Bovetes, Marjal, Marjaleta, etc. A lentorn nord del turó, lespai humit rep avui encara el nom de Marjal, malgrat les profundes transformacions urbanístiques, i salimenta daigües procedents del vessant occidental del Montgó punta de Benimaquia, mitjançant el Regatxo, denominat fins fa poc el Riatxol, que funcionava també com a gola, avui desplaçada cap al nord, però que fins als anys seixanta desembocava prop de la punta del Raset,3 i pot ser que ho fera encara més cap al sud o, fins i tot, dins del port actual. De fet, encara en 1861,4 les aigües desbordades del Riatxol inundaven alguns carrers del raval de Baix la Mar.