abogatabogat loc. persona que, sense títol dadvocat, és aficionada a pledejar i a inquirir assumptes daltri, sense necessitat; batxiller. Són «mestres en lart de donar parers i pleitejar» (Tipos, 5-6). Figura en Esc., EscLl. i MGad. Un significat bastant similar tenen les expressions advocat de secà, advocat de marge, advocat de cap de marge i advocat de peu de marge (DCVB, II, 223); a Canals advocat de pardalets advocat dolent o que no ha arribat a acabar la carrera (Sancho Cremades, 1995: 150). Lhumor, la ironia i lefectivitat de lexpressió es fonamenta en la contraposició entre dos mots dàmbits semàntics ben diferenciats: el legal i professional i, en el nostre cas, el domèstic. abogat loc. advocat de poques lletres. «Dotor de secà (...); que dicho título se aplique en tono despreciativo al letrado de pocas letras, o como tambien se dicen an algunos pueblos valencianos, abogat de quícara» (Las Provincias. Almanaque, 1887: 191). Metàfora degradant. La quíquera és un objecte domèstic i humil. Locs. NR.
abordar (una dona) tr. mantenir-hi relacions sexuals. «Digué Inés a son germà, / qu·era soldat de marina: / Anit me dia Agostina / si li amostraràs larmà / Di-li no j·a inconvenient, / però shaurà de aguardar / a que la puga abordar, / tan pronte com salse el vent» (Niu, 129). Acc. NR. Aquesta mena de metàfores bèl·liques són usuals en aquest camp conceptual. Cf. atacar, embocar o enfonsar el sabre, netejar el fusell o larmaid. (Verdaguer, 1999: 207-217). armada.
abuelassa f. sogra. «labuelasa dóna els plans, / la filla els posa per obra / y el marit té que pagar» (El fadrí, 100). Mot NR. Als Serrans agüelo, -a suegro, -egra (Llatas, 1959: I, 94), també a Oriola (Guillén, 1974: 239). Aplicat pejorativament a la sogra, de la qual es destaca maliciosament la seua vellesa.
abur / abur / abur interj. adéu, a reveure. «y dient ya vaig per ella, aür!, girà la grupa y se nanà a carrera uberta a buscar-la» (Rondalla, 20), «de tots em despedixc. / Pués, ea, abur, y a mandar» (Nova y gustosa notícia, 4), «Si ix en mal, media vuelta y agur España» (El Mole, 1837: I, 20). abur: mot NR al DIEC ni al DECat, 1a doc. Segurament en català ha penetrat per mediació del castellà. Les variants agur i aür no consten en els diccionaris de referència.
acabussó,acabussó, loc. desaparéixer; amagar-se (algú). «Ell quan vol es despareix, / mai entendré ses revoltes; / si pega un acabussó, / no hi ha escurapou que el trobe» (Morlà, 173). Loc. NR. Metàfora. Quan algú es capbussa en laigua dalguna manera desapareix de la vista dels qui estan fora de laigua.
acarrejar (algú) prnl. casar-shi. «Pos no faltaba atra cosa / que chica tan guapa y rica / se lacarrechara Sento, / tenint yo un fill que lastima» (Millàs, 1871: 5). Acc. NR. Metàfora.
accihomo / accihomo eccihomo.
acollonar tr. atemorir; acovardir. «Con que vostés lo que volen és acollonar-me? Vorem, pués, qui és lacollonat...» (Ensisam, 252), «Que no per ser latre rich, poderós o monarca, lha de acollonar a un en tota la rahó del món» (Tipos, 406). ND. En Esc., en Pomares (1997: 17); en castellà acojonar (Sanmartín, 1998a: 13-14); en francés couillon, -onne se disait dun individu peureux (Colin, Mével, 1990: 167). Metàfora. El prefix privatiu a- indica manca dels òrgans sexuals masculins, considerats popularment com a símbols de força i vigor, i, consegüentment, labsència daquests és senyal de covardia.
acomodar intr. i prnl. casar(-se), esposar. «Desacomodat me trobe. / La que em vulla acomodar / façam de lull» (Romeu, 1979: 185), «un auditori real / de fadrins y de fadrines / que estan per a acomodar» (Martí, 1997: 341), «qui vol en mi acomodar-se?» (ibid., 247), «la volien / sos pares acomodar / en un fadrí que tinguera / a lo manco un bon pasar» (Branchat, 121). Acc. NR al DIEC, 1a doc. També en aragonés acomodarse casarse i acomodo casamiento en el sentido de si es conveniente, ventajoso o no (Pardo Asso, 1938: 16). Restricció semàntica del significat del verb.
acomodo / acomodoacomodo m. marit. «buscantli yo un comodo que ens sabria a tots de perles» (Rondalla, 194), «La incomoda un campaner / cuant encomensa a tocar, / y com patix de migraña (...), / no volguera eixe acomodo» (La foquerera, 7). Mot NR al DIEC, acc. NR al DCVB; 1a doc. acomodo m. pretendent, festejant. «Pués del modo / que li u diu, pot contestar / que eu vingué tart a pensar [casar-se amb ella], / perquè tinc atre acomodo» (Colom, 1874a: 8). Acc. NR. Amb la o oberta, com assenyala gràficament Colom.
acoquinar tr. i prnl. acovardir(-se), (fer) perdre el coratge. «Estic pensant, Pelegrí, / que la pobra Catalina / deu estar de tu hasta así, / però ella no se acoquina / perquè a alborotar te guaña» (Escalante, 1855: 11), «Vosté de poc se acoquina» (id., I, 98), «fent-se la boca gran de contar per ahonsevol que les havia acoquinaes» (Ensisam, 252). 1a doc. respecte al DCVB. Derivat de coquí murri, covard, roí, possible gal·licisme (cf. DECat, II, 911).
adam / adamadam m. persona desastrada, desordenada, bruta, que posa poc esment de la polidesa i la cura personal. «Viu que sanaba acostant / hacia el campo de batalla / un seguet fet un adan» (Civera, 1820: 61), «En la chaqueta / vosté no ha vist que li falten / tres botons? / (...) No sap que sóc yo un adan?» (Escalante, I, 440), «...que també ni hi a atres [dones] que·s pixen damunt y no sheu senten, de cofafes, bledes y arreu en totes les sehues coses. És veritat que les dones, y sobretot les jóvens, shan espavilat prou, y ya no són tan adans com en temps arrere» (Tipos, 303). Mot NR al DECat, acc. NR al DCVB. Cf. fet un adam mal arreglat (Raspall, Martí, 1994: 129), va com un adan brut (Quintana, 1976-80: 103); anar fet / paréixer un adan descurat en el vestir, brut (Moret, 1996: 60); també en castellà (cf. Sanmartín, 1998a: 15-16; Besses, 1905: 18; Luque et al., 2000: 22; Carbonell Basset, 2000: 9). Deonomàstic fonamentat en la imatge habitual dAdam com a home nu, o vestit només amb unes pells després de ser expulsat del Paradís. També saplica, per extensió, a les dones desendreçades. adam m. home nu. «Van en punt de les dotse a péndrer el bañ, tal conforme ses mares els van parir. Allí es posen, adans desgalichats, sinse tindre vergonya de les mateixes ones, que són femelles y que denoten el seu rubor tirant esguits a dreta y esquerra» (Llombart, 1877: 122). Per referència a la nuesa del primer home, associada al desendreç personal. adam m. home feliç, afortunat. «Yo ací tinguí el paraiso / ficat en les borumballes: / Yo era un adan... (lamentant-se) / I encà hu eres (burlant-se)» (Palanca, 1872a: 15). Accs. NR (2, 3). Hom juga amb el doble sentit del mot, el pejoratiu, que hem vist en la primera accepció, i el positiu (home feliç, afortunat). Adam es pot considerar paradigma de lhome feliç i benaurat, abans de lexpulsió del Paradís. adamadam loc. copular (lhome). «perquè dona Estefania / (...) de nit en casa / entra mussols. / De dia sols / lo barber i lo dotor, / lo sastre i procurador, / lo cosí i el confessor. / I en la seua rajoleta / tots jug[u]en a la xaldeta [jaldeta], / (...) i, fent tots lo Adam de la tal Eva, / vol donar-nos a entendre que seleva» (Morlà, 143). Loc. NR. Hom focalitza el paper dAdam i dEva com a primer home i primera dona respectivament.