Les locucions són distribuïdes en la macroestructura del vocabulari seguint una regla de prioritats entre les categories gramaticals: substantiu, adjectiu, pronom, verb, adverbi. No obstant això, poden trobar-se en lentrada corresponent al verb de la locució quan incideixen en idees que expressa també el verb sol. Per exemple, allargar-se en tot lo fil, en allargar. Quan una unitat pluriverbal conté dos o més mots amb el mateix rang categorial, sopta com a lema per aquella paraula que és la primera dins de la combinació de mots.
Ens agradaria expressar el nostre agraïment al Servei de Publicacions de la Universitat de València per haver fet possible aquest nou volum de Biblioteca Lingüística Catalana, a Elvira Iñigo, correctora pacient, sagaç i atentíssima, a Francesc Esteve, pels seus suggeriments tècnics, i als professors Antoni Ferrando, Emili Casanova i Jordi Colomina per les seues atentes observacions.
ABREVIATURES
apapudibidibidemsub voce________________
1. Desitjaríem poder ampliar en un futur labast del present diccionari, amb un Diccionari del valencià modern i contemporani, que comprenga també el segle XX, elaborat, com aquest, a partir de fonts documentals, i on sincloguen també les variants formals dinterés.
2. A fi de mantenir la continuïtat en la producció literària dun mateix autor, preferim incloure també en el nostre corpus les obres publicades al segle XX dautors que comencen la seua producció al segle XIX.
3. Tenim presents les paraules de Germà Colón (2001:17): «Cal tenir en compte que els texts i documents valencians han estat despullats molt deficientment, puix que la lexicografia científica és obra dinvestigadors de les Illes i del Principat».
DICCIONARI HISTÒRIC DEL VALENCIÀ COL·LOQUIAL
A
abadejo,tallar l loc. manar; sobresortir. «Com a polític és hui / en dia este bon pardal (...) / el qui talla el abaecho / en lo partit federal» (Melonar, 73). Loc. NR al DECat ni al DIEC i ND. Martí Gadea dedica un capítol dels seus Tipos (apèndix, 136-137) a la locució tallar labaejo o bacallar. Linclouen Lacreu (1995: 14), González i Felip (2000: 107) i Luís (2000: 276); en castellà cortar (o partir) el bacalaoid. (Besses, 1905: 31; Buitrago, 1995: 74; Sanmartín, 1998a: 69; Calles i Bermejo, 2001: 195-196). Metàfora.
abarraganat-ada adj. amistançat. «Està el Santíssim patent, / y el tonto no baixa el cap. / Açò ho faria Lutero? / Ni el més abarraganat» (Recitado en duo, 5). Mot NR al DECat ni al DIEC i ND. Cf. barragana (Pomares, 1997: 46).
abatollar1 tr. trasbalsar, transformar. «No parle, que la constànsia / y el amor tot hu abatolla. / Damor a soles en lolla / te notrirà la sustànsia?» (Escalante, I, 105). Acc. NR. 2 prnl. atropellar-se, precipitarse; esvalotar-se. «Mi marido / en seguida se abatolla» (Escalante, I, 253), «Toca, anem-sen a buscar-la [la dona estimada]. / Fet un chaval, sabatolla» (id., II, 540), «Hui Valènsia sabatolla / per vore·ls carros triunfals, / les dansetes, els timbals, / misteris i la degolla» (Ensisam, 58). Acc. NR al DECat, 1a doc. En Lamarca (1839) i Esc. Els diccionaris no el recullen com a pronominal, i no donen compte del matís desvalotar-se, moure cridòria, rebombori, present sobretot en el tercer exemple de 2. Significats metafòrics fonamentats en les idees de moviment brusc, agitació, enrenou, caiguda.
abegot m. beneit, ximple, gamarús. «Ningun abegot marmole / desta festa, caganiu» (Morlà, 149), «Home, per lleu, vols callar? / En què estàs destre, abegot, / si no saps la beabà?» (Rahonament que fan quatre llauradors, 14), «un abadejo / que al bol havia agafat, / del gran sortit que peguí, / hem se caigué de les mans, / y un celestial abegot / ya el tenia cautivat, / mes tirí una sarpadota / y el torní a recuperar» (Leon, 1789b: 8). Acc. NR al DIEC i ND al DCVB, 1a doc. En Lamarca (Casanova, 2003a: 172) i Esc. Cf. «més bobo que un abegot» (Segura, 1998: 133). Metàfora degradant. Labegot és un animal que pel seu volum, per la seua incapacitat per a fabricar mel, en el cas de labella mascle, i, especialment en el cas del borinot, pel soroll que genera volant, fa la sensació densopiment, de malaptesa, dinanitat, i dací el pas al significat de beneiteria i inèpcia és senzill. També es coneix abegot en el sentit de persona malfeinera, que no vol treballar (DCVB).
ablanar (alguna persona) tr. seduir, enamorar; moure lafecte, entendrir. «Va curruquechant a una siñoreta, esplicant-li son amor. Y per a més ablanar-la, li pondera les sehues habilitats» (Rahonament entretengut, 1). Acc. NR. Metàfora. Es passa del significat físic del mot a una significació més abstracta, a làmbit dels sentiments. Cf. ablanir suavitzar, mitigar, fer minvar la violència dun mal, duna passió o afecte i apaivagar, posar en calma (DCVB, I, 38; DIEC; Salvador, 1943: 243).
abogat1 abogat de cuina loc. persona que, sense títol dadvocat, és aficionada a pledejar i a inquirir assumptes daltri, sense necessitat; batxiller. Són «mestres en lart de donar parers i pleitejar» (Tipos, 5-6). Figura en Esc., EscLl. i MGad. Un significat bastant similar tenen les expressions advocat de secà, advocat de marge, advocat de cap de marge i advocat de peu de marge (DCVB, II, 223); a Canals advocat de pardalets advocat dolent o que no ha arribat a acabar la carrera (Sancho Cremades, 1995: 150). Lhumor, la ironia i lefectivitat de lexpressió es fonamenta en la contraposició entre dos mots dàmbits semàntics ben diferenciats: el legal i professional i, en el nostre cas, el domèstic. 2 abogat de quícara loc. advocat de poques lletres. «Dotor de secà (...); que dicho título se aplique en tono despreciativo al letrado de pocas letras, o como tambien se dicen an algunos pueblos valencianos, abogat de quícara» (Las Provincias. Almanaque, 1887: 191). Metàfora degradant. La quíquera és un objecte domèstic i humil. Locs. NR.