Caminen luna rere laltre, surten de la sala magna i sentaforen en un recambró sense finestres, tot entapissat de rotlles, del qual Junil desconeixia lexistència. No hi ha ningú. Ah, pensa Junil, ja sap el que vol.
Però el que ha de fer és parlar sense pensar, i parla, doncs, tan bon punt Lafàs tanca la porta i deixa el llum en un prestatge.
Vull saber una cosa que potser no sap ningú més que tu... i si me la dius podràs tenir-me... tota... durant una hora. De seguida o quan et vagi bé... Ho juro ara i ho puc jurar davant del déu que vulguis... Vull que em diguis si els llibres dOvidi han estat destruïts... o si estan amagats. Si mho dius, em tens durant una hora... I si estan amagats vull llegir-los... i per cada rotlle que pugui llegir em tornaràs a tenir una hora...
Ha parlat massa de pressa, esbufega i envermelleix en adonar-se que ho fa, però intenta mantenir la mirada clavada en la de Lafàs i saparta els cabells perquè li vegi els ulls i entengui que no ha dit cap mentida ni té por.
Lafàs la mira, entén que no li ha dit cap mentida i que té por, i la fa fora.
Noia, de tu no vull res, ni el teu cos ni cap altra cosa que em puguis oferir. I és clar que els rotlles han estat destruïts. Tots. Què et penses que fem quan ens arriba una ordre de lemperador? Ves-ten, va, i no em molestis més.
Obre la porta per deixar-la fugir.
XI
Ja sé qui ets
Lafàs triga sis dies a adreçar-li de nou la paraula. Entretant, Junil ha fet el que fa sempre en la seva vida dara: passar del taller a la biblioteca, dencolar papirs a perseguir poetes oblidats. I no amagar a Tresdits la ferida oberta de la pèrdua dOvidi. I procurar no adreçar la paraula a un pare cada vegada més estarrufat per lèxit literari.
Un matí, quan Junil acaba dentrar a la biblioteca amb tinta, càlam i fulls de papir al sarró, Lafàs se li apropa. Al contrari del que havia fet ella, ha escollit un dia en què no hi ha gairebé ningú. Abans de parlar, com sempre que es troba a la sala magna, dirigeix una mirada de respecte a lestàtua de Minerva.
Bon dia, noia. Vols una mica de menta?
Els ulls de Junil deixen escapar un esquitx de desdeny abans de dir que no, sense deixar de mirar el papir que té davant.
En aquest cas, em deixes seure un moment amb tu?
Junil assenteix amb un breu moviment del cap.
Lafàs se la mira.
Ovidi, oi? He de suposar que tagrada molt el que ha escrit...
És clar, què et penses? No thauria vingut a veure, si no.
Lafàs abaixa la veu.
Tagrada tant que estaves disposada a deixar-me el teu cos a canvi de llegir-lo. Ho vaig entendre bé?
Junil alça les espatlles sense mirar-lo. Lafàs insinua un somriure.
Fa vint-i-dos anys que visc aquí dintre, al servei dels llibres i de Minerva, i ningú no mhavia fet mai una proposta com aquesta... Costa dimaginar fins a quin punt tha dagradar Ovidi. O potser tatrau perquè està prohibit? Però no deu ser per això, oi que no?
No.
Ja mho pensava. Però no recordo haver-te vist llegir-lo aquí. Ja sé qui ets, no tamoïnis, he sentit a parlar del teu pare. Teníeu els llibres dOvidi a la llibreria, suposo.
Alguns, sí, però daltres venien daquí, de ser copiats. En Tresdits...
Ah, sí, en Tresdits. Bé, ja no es pot llegir Ovidi, però no està prohibit parlar-ne. Quins llibres dOvidi has llegit? Els que tracten de lamor?
No... bé, aquests també, sí, però he llegit les Matinades, les Heroides...
Molt bé, noia, et felicito. I les Metamorfosis?
No... aquest no.
Lafàs, més tard, intentarà descriure, per a ell sol, com Junil havia canviat de cara en sentir un títol desconegut, passant de linterès malfiat a unes ganes contingudes de plorar.
Perdonam, no et volia incomodar. I quin prefereixes, de tots els que has llegit?
Junil sadona que ha deixat traspuar massa emocions.
No ho sé...
Segur?
Bé, Lart de lamor, potser, però no pas perquè vulgui casar-me...
És clar, és clar... En fi, un dia o altre Ovidi tornarà de lexili i tindrem llibres seus... Ara sí que voldries una mica de menta? Jo en prendria amb tu.
XII
Abans de girar-se dissimula una ganyota
És això, un amic, doncs? Algú amb qui compartir temps i paraules sense que cap dels dos vulgui aprofitar-se de laltre? És estrany, pensa Junil. I que sigui un amic que no pot sortir mai de ledifici on viu i treballa. Però, per primer cop a la vida, Junil pot malparlar del pare fora de casa i davant dalgú que no sigui Tresdits. Explica a Lafàs lestafa dels poemes i Lafàs, després de riure molt, diu que lajudarà a trobar versos; així tindran més temps per xerrar, per recordar frases dOvidi, per bescanviar xafarderies dels carrers de Nyala i secrets de la biblioteca i dels seus amos.
Soc el tercer esclau consagrat a Minerva i a la seva biblioteca, el tercer intendent. El primer va entrar-hi de vell i va morir gairebé de seguida. El segon venia de loest, tocava la lira i sabia llegir divinament... Diuen que organitzava aquí dins unes festes molt reeixides, en què cantava i recitava... A mi em va tocar perquè el fill del primer amo em trobava mandrós, però reconeixia que llegia i escrivia prou bé. Ara el seu nebot és qui paga la conservació i la compra de rotlles, i això li garanteix un lloc preeminent a Nyala. Però només ve una vegada lany, el dia de Minerva.