QUADRE 1.2
Combinacions possibles entre producció i provisió
ProvisióProduccióCas 1) Producció pública i provisió pública: Són béns i serveis produïts públicament despeses públiques en costos de producció i oferts al marge dels preus per mitjà del principi pressupostari, amb la qual cosa cal buscar fi-nançament ja que no sen produeixen impostos i calcular i distribuir el cost de loferta pública entre els potencials destinataris dels béns i serveis. Per exemple, la defensa nacional, leducació pública obligatòria, etc.
Cas 2) Producció pública i provisió a través dels preus: Es tracta de béns i serveis produïts públicament despeses públiques en forma de compres públiques dinputs i oferts en el mercat per mitjà de preus ingressos públics en forma de vendes públiques. Aquest seria el cas dels béns i serveis oferts per les empreses públiques.
Cas 3) Producció privada i provisió pública: Són béns i serveis produïts privadament, adquirits pel sector públic compres públiques doutputs i oferts pressupostàriament. En aquest cas, cal obtenir finançament i determinar la dis-tribució del cost. Per exemple, obres públiques carreteres, etc., medicaments per a pensionistes, etc.
Cas 4) Producció privada i provisió a través dels preus:7 Aquest és el cas dels béns i serveis produïts privadament, adquirits pel sector públic compres públiques doutputs i oferts al mercat per mitjà de preus. La raó que pot justi-ficar aquest tipus dactuacions és que el mercat falle en la distribució o que es vulga establir una política de preus diferent de la del mercat. Per exemple, la restauració dedificis antics els adquireix un ajuntament, els restaura i els ven a preus assequibles, els preus de transferència en alguns productes agrícoles el sector públic els adquireix a un preu mínim i els ven per sota daquest preu, els medicaments, etc.
Finançament públic
Està constituït per la sèrie dactuacions públiques que tenen com a camp de referència la liquiditat o el poder adquisitiu de la comunitat. Cal distingir dues operacions distintes: 1) les actuacions dobtenció de liquiditat bàsicament a través dimpostos i 2) les actuacions dassignació o distribució de la liquiditat obtinguda per exemple, a través de transferències. La primera implica decisions com la determinació del volum de liquiditat que sha dobtenir públicament, per quin nivell de ladministració pública, de quins subjectes passius i per mitjà de quins instruments. Mitjançant la segona, es determina el nivell de liquiditat que sha de distribuir, el qual pot ser igual, inferior o superior al volum de liquiditat obtingut.
Regulació pública
La formen el conjunt dactivitats del sector públic encaminades a estimular o desestimular, prohibir o obligar determinats comportaments dels agents ciu-tadans, empreses, etc. Es tracta de lactuació pública que més afecta el comportament del sector privat, la que més ha crescut en els últims anys, la que menys es reflecteix relativament en el pressupost públic, la més difícil de mesurar i la que té un desenvolupament formal i analític més dèbil. Al seu torn, és lactuació pública que presenta més dificultats de justificació davant lopinió pública, com passa en les actuacions destinades a satisfer necessitats que el sector públic con-sidera dinterès per a lindividu, tant perquè les considera positives per exemple, lobligatorietat dutilitzar el cinturó de seguretat als vehicles com condemnables per exemple, la prohibició de fumar als centres de treball. També constitueixen mesures de regulació les distintes formes de correcció de fallades del mercat, com ara els estímuls fiscals i daltres. Per ser més precisos, la regulació pública es pot classificar en funció de lactivitat regulada regulació pública econòmica i regulació pública social, de linstrument regulador regulació pública impera-tiva i regulació pública per incentius i del nivell de ladministració reguladora regulació pública supranacional, federal o central, autonòmica i local. Vegem breument en què consisteix cada una daquestes modalitats:
Regulació pública econòmica / regulació pública social
Parlem de regulació pública econòmica en aquelles situacions en què el sector públic imposa a les empreses determinats comportaments relacionats amb la seua actuació en el mercat. És a dir, es tracta duna regulació sobre empreses i el comportament que regula fa referència a la competència en el mercat. Dins la regulació pública econòmica, en trobem dos tipus bàsics:
Regulació antimonopoli o antitrust: pretén assegurar la competència en els mercats per exemple, eliminant barreres dentrada, controlant les fusions i absorcions dempreses, etc.
Regulació dels monopolis naturals sanalitzarà en el capítol 3.
La regulació pública social està integrada per totes les altres regulacions públiques. Ens referim a la correcció de les restants fallades de mercat que pre-sentem al final del capítol 2, com ara les necessitats tutelars, els efectes externs, la imperfecció de la informació o les deficiències distributives.
Regulació pública imperativa / regulació pública per incentius