Daltra banda, i encara que la contraposició entre sectors ha tingut com a protagonistes tradicionals el sector públic i el sector privat, en els últims anys adquireix força un altre tipus de comportament i de relacions socials en què les notes bàsiques són el seu caràcter no lucratiu i voluntari. Aquest tipus de comportaments conformen el que avui en dia es coneix com el tercer sector, que estaria representat pels comportaments que tenen els individus en làmbit de les organitzacions, les associacions o les institucions sense ànim de lucre per exemple, les conegudes organitzacions no governamentals. Els comportaments ciutadans, en aquest cas, estan motivats per sentiments, com ara la solidaritat, a fi també daconseguir lobjectiu de la maximització del benestar social, i tot això de forma voluntària, sense el component coactiu propi del sector públic. Ací, els fluxos econòmics també es basen en les transferències, encara que en aquest cas unidireccionals: lindividu que efectua una aportació monetària en favor dalguna de les institucions del tercer sector no espera rebren cap contraprestació a canvi com tampoc no lespera lONG quan presta el servei, excepte la satisfacció personal que li puga reportar saber que està col·laborant per aconseguir una societat millor, més justa, etc.
Per a acabar de caracteritzar el comportament del sector públic, no podem deixar de fer esment del tipus de decisions que predomina en aquest sector, es-pecialment davant els altres sectors. Si alguna cosa caracteritza el sector públic és el fet dhaver de prendre decisions que afecten una col·lectivitat a partir de multitud de preferències individuals. Aquesta característica, tot i no ser exclusiva del sector públic, marca una gran diferència respecte als altres sectors per les particularitats que aquests tipus de decisions tenen, com veurem en el capítol 6. Tot això es resumeix al quadre 1.1:
QUADRE 1.1
Característiques del comportament en els distints sectors
Actuacions o tècniques dintervenció del sector públic
Per a complir els seus objectius, el sector públic utilitza diferents mecanis-mes dintervenció o ordenació del comportament dels ciutadans. Aquestes actu-acions o tècniques dintervenció són dutes a terme per les distintes institucions del sector públic i sagrupen en (Musgrave i Musgrave 1973):
a) Actuacions públiques pressupostàries, que es reflecteixen fonamen-talment, quant a nivell i composició, en el pressupost públic: provisió pública i finançament públic.
b) Actuacions públiques no pressupostàries, que no apareixen, quant a nivell i composició, en el document pressupostari: producció pública i regulaciópública.
Vegem breument en què consisteix cada una daquestes actuacions.
Producció pública
Es refereix a les actuacions per les quals és el sector públic mateix qui realitza el procés de transformació de béns i serveis en uns altres dordre su-perior amb més valor afegit. El sector públic pot ser titular dels inputs o pot adquirir-los al sector privat a través del mecanisme de preus. Aquesta producció pública pot ser distribuïda a través de preus de mercat cosa que donarà lloc a ingressos públics o de preus diferents dels del mercat si és inferior, donarà lloc a despeses públiques de transferència. En aquest últim cas, una opció és la posada a disposició mitjançant el mecanisme pressupostari, la qual cosa dóna lloc a la provisió pública.
Provisió pública
Fa referència únicament al sistema per posar a disposició dels ciutadans béns i serveis al marge del mecanisme dels preus. Per tant, es tracta dun mecanis-me pressupostari. Per exemple, el sector públic posa a disposició dels ciutadans els serveis deducació o sanitat i els usuaris daquests serveis no paguen un preu per la prestació del servei, ja que hi ha un pressupost públic destinat a cada una daquestes partides. Sha de tenir en compte que la provisió pública no implica necessàriament producció pública. Lorigen dels béns i serveis es pot trobar en la producció pública o en la producció privada. La combinació de producció pública o privada i de provisió pública o a través de preus dóna lloc a quatre possibles casos:
QUADRE 1.2
Combinacions possibles entre producció i provisió
ProvisióProduccióCas 1) Producció pública i provisió pública: Són béns i serveis produïts públicament despeses públiques en costos de producció i oferts al marge dels preus per mitjà del principi pressupostari, amb la qual cosa cal buscar fi-nançament ja que no sen produeixen impostos i calcular i distribuir el cost de loferta pública entre els potencials destinataris dels béns i serveis. Per exemple, la defensa nacional, leducació pública obligatòria, etc.
Cas 2) Producció pública i provisió a través dels preus: Es tracta de béns i serveis produïts públicament despeses públiques en forma de compres públiques dinputs i oferts en el mercat per mitjà de preus ingressos públics en forma de vendes públiques. Aquest seria el cas dels béns i serveis oferts per les empreses públiques.
Cas 3) Producció privada i provisió pública: Són béns i serveis produïts privadament, adquirits pel sector públic compres públiques doutputs i oferts pressupostàriament. En aquest cas, cal obtenir finançament i determinar la dis-tribució del cost. Per exemple, obres públiques carreteres, etc., medicaments per a pensionistes, etc.