Perspectiva econòmica: «descripció, ordenació i valoració dels efectes, dels processos i dels ambients en les decisions individuals i col·lectives, quan es consideren com a costos i beneficis».4
Situats en aquest punt, convé assenyalar ara que aquesta versió moderna de la perspectiva econòmica admet, almenys, tres alternatives en funció dels fluxos utilitzats en lanàlisi de qualsevol comportament social: monetaris, de recursos o de preferències. Aquestes alternatives tenen una capacitat explicativa molt distinta, a saber:
Els fluxos monetaris donen lloc a dues categories analítiques molt elemen-tals: ingressos i despeses, és a dir, entrades i eixides monetàries. Són aquestes les categories que reflecteix qualsevol comptabilitat pública o privada i repre-senten la primera etapa de recollida i presentació de la informació, però la seua capacitat explicativa és molt limitada, atès que únicament ens permet calcular la magnitud dels beneficis monetaris.
Els fluxos de recursos originen les categories de costos i productes i tenen una capacitat explicativa major, ja que el seu interès rau en lassignació i els usos alternatius dels inputs, però també en la valoració dels inputs i outputs, inclosos els que no tenen una manifestació monetària. Pensem en lavaluació duna infraestructura viària, en la quantitat de costos i productes que no suposen entrades i eixides monetàries danys mediambientals, efectes en la qualitat de vida de col·lectius afectats, valor del temps guanyat en els desplaçaments, etc. Aquest nivell dóna lloc, entre altres, a lanàlisi cost-benefici.
Els fluxos de preferències comporten categories com ara els valors, elsbeneficis i els costos doportunitat. Importa ací sobretot lavaluació de les dife-rents opcions a partir de la jerarquia de valors que sustenten les preferències i les decisions. Són, per tant, els fluxos que tenen una major capacitat explicativa.
Exemple 1.1
Suposem que lajuntament de la nostra ciutat es planteja la possibilitat de construir un parc zoològic en una zona daparcament públic. Per a analitzar la viabilitat del projecte, es contracta un economista, la finalitat del qual és elaborar-ne un informe que es considerarà decisiu a lhora daprovar o no el projecte. Leconomista comen-çarà per analitzar els fluxos monetaris. És a dir, estimarà les despeses compra de terrenys, construcció del parc, adquisició danimals, contractació del personal, etc. i els ingressos bàsicament, venda previsible dentrades. La diferència entre ingressos i despeses presentarà un saldo a favor o en contra del projecte, però leconomista no pot considerar enllestit el seu treball i haurà de continuar analitzant els fluxos de recursos. Sap que la comptabilitat no reflecteix la totalitat dels costos, atès que no es poden identificar costos amb despeses comptables. La seua anàlisi haurà destimar el cost que suposarà per als veïns el fet dhaver de buscar alternatives daparcament, el cost que suposarà la congestió viària que es produirà els caps de setmana com a conseqüència de la major afluència de gent al zoològic, etc. També, per descomptat, haurà de tenir en compte la major recaptació que comportarà aquesta major afluència de gent per als bars, restaurants i comerços confrontants, i també per a la ciutat en general, en consi-derar que el projecte incentivarà el turisme. Leconomista també haurà dincloure en la seua anàlisi les preferències dels ciutadans. Sobre la base daquestes preferències, ben segur que pot parlar de costos doportunitat. I si, en compte dun parc zoològic, es construïra una nova biblioteca o una residència per a la tercera edat la construcció i el manteniment de la qual es finançara a partir dels pressupostos locals? Un individu que només pensara en la rendibilitat monetària del projecte, ens diria que és millor un zoològic pel qual es cobrarà entrada que no una biblioteca o una residència de la tercera edat, però és això el que interessa realment als veïns daquesta ciutat? O, dit duna altra manera, seria això rendible socialment? Leconomista és coneixedor de qüestions com lenvelliment de la població, els elevats índexs de lectura a la ciutat, la proximitat daltres parcs zoològics, etc.; dades que, amb tota seguretat, influiran en el seu informe. En conclusió, lanàlisi exclusiva dels fluxos monetaris resulta insuficient des duna perspectiva econòmica.
Lanàlisi dels fluxos de preferències constitueix, sense cap dubte, lúltim esglaó en què se situa la perspectiva econòmica, en línia amb la consideració abans exposada sobre el fet que avui en dia la ciència econòmica està basada més en un problema davaluació econòmica que no dassignació de recursos escassos.
1.2 El camp problemàtic de leconomia: sector privat, sector públic i tercer sector
Com hem dit, leconomia, com a disciplina científica, té la seua pròpia perspectiva i és aquesta la que la caracteritza i la diferència dunes altres cièn-cies. Una altra qüestió no menys important és la relativa a lobjecte dinterès de leconomia, ço és, el camp problemàtic5 de leconomia o, dit duna altra manera, de què socupa leconomia? Què estudiem o analitzem des de la perspectiva econòmica? També ens hem de plantejar si hi ha assumptes, comportaments i fenòmens que interessen especialment leconomia o si, per contra, tot el que ens envolta és analitzable des del punt de vista econòmic.