Camp problemàtic: «els comportaments, els interessos, les xarxes de re-lacions que són objecte danàlisi i dobservació des duna perspectiva».6
En realitat, el camp problemàtic és el que permet caracteritzar i diferen-ciar les parts, les branques o les especialitats en què pot descompondres una ciència. Una mateixa ciència pot estar composta per distintes parts, branques o especialitats que, encara que segueixen el mateix enfocament o perspectiva, tracten diferents dimensions del camp problemàtic. Per exemple, dins la medicina trobem especialitats o parts com la neurologia, la pediatria, la traumatologia, la cardiologia, loftalmologia, etc. Totes aquestes especialitats tenen en comú una mateixa perspectiva: la de la medicina, però aborden distints camps problemà-tics: sistema nerviós, patologies infantils, problemes cardiovasculars, malalties oculars, etc. Això mateix passa amb leconomia. Avui en dia trobem especialitats com leconomia de la salut, leconomia de leducació, leconomia de la pau, le-conomia de lempresa, leconomia familiar, leconomia del sector públic, etc. Per tal com avui lobjecte dinterès de leconomia pot ser qualsevol tipus de comportament o relació, la llista de branques o especialitats pot ser intermina-ble. I, igual com passa amb unes altres ciències, la majoria deconomistes en lexercici de la seua professió són especialistes en només algun o alguns camps problemàtics de leconomia: nhi ha comptables, assessors fiscals, investigadors de leconomia de la salut, investigadors de leconomia del sector públic, inves-tigadors de leconomia de la pau, etc. De tot això, en podem concloure algunes implicacions importants:
1) Un mateix camp problemàtic és susceptible de ser analitzat des de di-verses perspectives. Per exemple, la salut és un camp problemàtic que interessa a la medicina, leconomia, la sociologia, etc.
1) Un mateix camp problemàtic és susceptible de ser analitzat des de di-verses perspectives. Per exemple, la salut és un camp problemàtic que interessa a la medicina, leconomia, la sociologia, etc.
2) No hi ha una perspectiva específica per a cada camp problemàtic. Qual-sevol camp problemàtic serà millor conegut en la mesura que siga analitzat des dun nombre més gran de perspectives.
3) Lanàlisi dun camp problemàtic des duna única perspectiva serà sempre parcial i els seus resultats probablement estaran esbiaixats.
4) La perspectiva millora i es perfecciona a mesura que ampliem el camp problemàtic, per la necessitat dhaver dadaptar un mateix aparell analític a camps problemàtics molt variats.
5) El que caracteritza una ciència no és el camp problemàtic, sinó la pers-pectiva analítica.
La resposta, per tant, a les preguntes plantejades més amunt és evident: qualsevol fenomen de la realitat observable pot ser analitzat des del punt de vista econòmic. Qui no ha sentit a parlar de les implicacions econòmiques de qüestions tan diverses i que preocupen tant avui en dia com el canvi climàtic, la immigra-ció o el terrorisme? Només hem dindagar a les biblioteques i hi trobarem una infinitat de bibliografia econòmica sobre això o sobre qualsevol altre tema, per estrany que ens semble.
Però, potser un dels desenvolupaments teòrics més fructífers ha estat el que ha intentat aplicar la perspectiva econòmica al sector públic. I això, malgrat que lanàlisi econòmica gairebé sempre ha centrat latenció en el comportament dels individus en el mercat com a consumidors, com a productors, etc. i que no sempre el sector públic ha eixit ben parat de lhabitual confrontació entre el que és públic i el que és privat. Tampoc no shan doblidar els avanços que hi ha hagut en els últims anys pel que fa al tercer sector, encara que aquest dispose dun menor desenvolupament analític per tal com ocupa, pel que fa a levolució del camp problemàtic de leconomia, un lloc més tardà.
Aquest llibre se centra en el camp problemàtic dallò que denominem sector públic i en lepígraf següent nabordarem la caracterització econòmica. Però, a què ens referim exactament amb sector públic? Potser resulte un poc precipitat intentar donar resposta a aquesta pregunta en aquestes alçades del llibre, i més quan sembla que no hi ha un criteri acceptat sobre el que constitueix sector privat o sector públic. Però, sí que hem devitar, almenys, algunes confusions freqüents: la identificació entre sector públic i pressupost de lestat, i també la identificació entre sector privat i mercat. Ni el sector públic equival al pressupost públic, ni el sector privat equival al mercat. Pel que fa al sector públic, hi ha actuacions públiques no pressupostàries, com és ara la regulació i la producció públiques. Identificar sector públic i pressupost representa una simplificació errònia de lac-tuació pública. De la mateixa manera, tampoc no podem identificar sector privat i mercat, perquè en el sector privat hi ha molts comportaments que no utilitzen el mecanisme de contraprestació que fa servir el mercat per exemple, les relacions familiars o les relacions internes de les empreses.