No ens sembla just finalitzar aquesta breu presentació sense abans agrair a tots aquells que, sense ser-ne autors, han col·laborat duna manera o una altra en aquest treball. Els que firmem aquest producte final som els que hem realitzat lesforç de redacció i presentació que requereix qualsevol publicació acadèmica, però res de tot això no hauria estat possible sense el suport, els comentaris i les experiències dels nostres companys de la Unitat Docent dHisenda Pública i Sistemes Fiscals de la Universitat de València. Volem agrair duna forma molt especial al nostre company, amic i mestre Miguel Olmeda el tracte, la paciència i lafecte amb què hem estat obsequiats durant tants anys. Sense la seua amistat i saviesa el producte que ara presentem hauria estat ben diferent.
ELS AUTORS
1. Introducció. El sector públic: caracterització econòmica
Objectius del capítol
Precisar labast i el contingut de la perspectiva econòmica, i també del camp problemàtic de leconomia.
Caracteritzar econòmicament el sector públic a partir dels seus compor-taments, actuacions i funcions.
Identificar els distints nivells del sector públic.
Pronunciar-se sobre loportunitat i el contingut de les distintes denomina-cions utilitzades en làmbit de leconomia pública.
Potser la paraula economia siga una de les més utilitzades en el llenguatge de les societats modernes. No obstant, no hi ha un consens generalitzat sobre què és leconomia. Ni els economistes mateixos no semblen posar-shi dacord. En conseqüència, molts ho simplifiquen dient que leconomia és allò a què es dediquen els economistes. Uns altres, en canvi, resten importància a lassumpte i asseguren que potser lúnic concepte del qual leconomista no necessita una definició precisa siga el de la ciència econòmica (Myrdal 1953).
Davant aquest panorama, plantejar-se què és leconomia pública pot resultar encara més descoratjador. Amb tot, una bona manera daprofundir en el nostre objectiu pot ser observar el denominador comú en el punt de mira dels econo-mistes; ço és, quina és la perspectiva danàlisi utilitzada en làmbit de la ciència econòmica. Una vegada delimitada la perspectiva econòmica, podrem dir que le-conomia pública, objecte daquest llibre, no és més que laplicació daquesta pers-pectiva econòmica a un objecte o camp problemàtic concret: el sector públic.
1.1 La perspectiva econòmica
Un tema com la salut interessa al ciutadà sa, al malalt, al metge, a leco-nomista, al sociòleg, al jurista, al polític, etc. Però, cada un daquests individus, o grups dindividus, en maneja una informació concreta, té unes inquietuds distintes, una manera diferent denfocar el tema i fins i tot utilitza un llenguatge particular a lhora de referir-shi. Totes aquestes notes distintives, i moltes daltres, són les que configuren una perspectiva1 i es poden, per tant, identificar tantes perspectives com individus i com disciplines científiques. Leconomista té la seua pròpia perspectiva, és a dir, el seu conjunt de conceptes, de categories analítiques, en definitiva, de teories per a estudiar un problema determinat. Un tema com la salut pot ser abordat des duna perspectiva econòmica, mèdica, sociològica, etc. Resumint, la perspectiva seria una cosa així com la manera denfocar i de veureun fenomen de la realitat observable. Duna manera més precisa:
Perspectiva analítica: «sèrie de coneixements sistemàtics, de categories i de relacions analítiques que permeten construir proposicions acceptables respecte a un tipus de comportament determinat; és una manera denfocar i de veure un fenomen de la realitat observable».2
En definitiva, cada disciplina científica té la seua pròpia perspectiva. És a dir, la seua manera de veure el que lenvolta i allò de què socupa. Així, la perspectiva permet caracteritzar i diferenciar ciències com leconomia, el dret, la física, etc. Són distintes formes dobservar i categoritzar els fenòmens.
Però, què és el que distingeix la perspectiva econòmica de les altres perspec-tives? Un fet evident és que els economistes tenim el nostre enfocament particular quan abordem qualsevol fenomen de la realitat observable: utilitzem el nostre propi llenguatge, els nostres propis mètodes de recerca, les nostres pròpies eines analítiques, etc. A més, aquestes facetes o particularitats es troben en permanent evolució, de manera que pot resultar útil sistematitzar el contingut, tant històric, com actual, de la perspectiva econòmica. En aquest sentit, al llarg del temps trobem, si més no, els continguts següents:
a) El que fan o a què es dediquen els economistes.
b) Assignació de recursos limitats que tenen usos alternatius en relació amb un objectiu definit.
c) Identificació, quantificació i valoració monetària dels costos i beneficis del comportament i la seua relació mitjançant el càlcul.
El primer daquests continguts, per la seua simplicitat, no mereix potser cap comentari. Quant al segon, durant molt de temps el contingut de la perspectiva econòmica ha estat influïda per la coneguda definició de Robbins (1932), segons la qual «leconomia és la ciència que estudia la conducta humana com una rela-ció entre fins i mitjans limitats que tenen diversa aplicació». És a dir, una noció centrada en el problema de lescassetat de recursos i en la necessitat delecció entre alternatives. Aquesta preocupació per lassignació dels recursos, però, ha donat pas avui en dia a un altre problema central: el de lavaluació econòmica. Així, podríem dir que leconomia és bàsicament «una ciència, una sèrie de coneixements sistemàtics relatius a lavaluació més que no a lassignació en termes de costos i beneficis de les relacions socials».3 Aquest tercer contingut és el que duna manera més apropiada resumeix, al nostre entendre, lestat actual de la perspectiva econòmica.