En definitiva, les deficiències pròpies del mercat porten a plantejaments distints davant la mateixa qüestió. Els plantejaments, els podem sistematitzar des dun punt de vista lògic de la manera següent:
1. Lexistència de les imperfeccions, les fallades i les limitacions del mercat són condició necessària per a la intervenció del sector públic en leconomia.
Es tracta duna posició pròpia dels partidaris del principi de subsidiarietat del sector públic en leconomia. La presumpció, que admet prova en contra, és que, en principi, és millor lactuació privada. Com hem vist, lequilibri del mercat se suposa eficient en el sentit de Pareto, i solament si es demostra lexistència de les deficiències del mercat, i en funció de la magnitud daquestes, estarà legiti-mada lactuació del sector públic per a corregir-les.
Caldria tenir en compte que fins i tot en el cas que no hi haguera fallades en lassignació de recursos que fa el mercat, el sector públic pot haver dinterve-nir per a corregir lestat de distribució de la renda i la riquesa que determina el mercat, o per a aconseguir una senda estable i desitjada de creixement econòmic, com hem vist en el capítol 1.
2. Lexistència de les imperfeccions, les fallades i les limitacions del mercat són condició necessària, però no suficient, per a la intervenció del sector públic en leconomia.
Aquest plantejament parteix de la posició anterior, però afegeix que a més cal comparar, en tot cas, les deficiències relatives entre ambdós sectors, el públic i el privat. Apunta al fet a què ens referim en el darrer apartat, que no sempre la intervenció pública pot corregir la divergència observada entre el funcionament del mercat real i el model teòric o les demandes ciutadanes. El sector públic té també les seues pròpies limitacions i és incorrecte metodològicament comparar situacions reals i imperfectes, les del mercat, amb un sector públic idealitzat.
3. Lexistència de les imperfeccions, les fallades i les limitacions del mercat no és condició necessària ni suficient per a la intervenció del sector públic en leconomia.
Els partidaris daquesta posició rebutgen qualsevol principi de subsidiari-etat en les relacions entre el sector públic i el sector privat. Ambdós sectors, junt amb el tercer sector, constitueixen mecanismes de decisió dels ciutadans duna comunitat amb característiques, camps dactuació i funcions pròpies. En aquest plantejament, no cal que els altres sectors tinguen deficiències per a justificar lexistència de cap sector. Es tracta de posar el sector públic al mateix pla que el sector privat.
El que sí que hi ha dhaver és una complementarietat aplicable a tots els mecanismes de decisió. És a dir, les deficiències dun sector poden i han de ser corregides pels altres sectors. Així, el sector públic pot i ha de corregir les defi-ciències del sector privat, i a linrevés.
Ens sembla més atraient aquest tercer plantejament perquè ens permet abandonar una vella discussió que potser ha servit de ben poc i ha consumit molts recursos intel·lectuals, i també perquè, en última instància, tant les actuacions del sector privat, com les del sector públic, tenen com a legitimació les preferències ciutadanes.
2.3 Modalitats de fallades del mercat
Després danalitzar el concepte de les deficiències del mercat, cal que abor-dem ara la tipologia daquestes deficiències. Són variats els criteris per a classificar aquestes deficiències, de manera que les agrupacions de deficiències que sorgei-xen poden canviar segons el criteri escollit. Nosaltres optem per presentar-les sense realitzar cap agrupació segons algun criteri, però sí que aclarim on rau la deficiència del mercat en cada cas i, per tant, donem al lector les indicacions de com es podrien agrupar en funció del criteri escollit. Les deficiències que hem triat, doncs, que no en suposen cap llista exhaustiva, són les següents:
1) Deficiències en la competència
2) Efectes externs
3) Béns públics
4) Necessitats tutelars
5) Informació imperfecta
6) Absència de mercats per al valor dopció
7) La tirania de las petites decisions
8) Distribució de la renda i la riquesa
9) Desequilibris dels mercats: retards temporals
10) Deficiència en la composició i el ritme del desenvolupament econò-mic.
Vegem amb algun detall on rau la deficiència en el funcionament del mercat en cada cas, tot i que algun daquests es veuran més detalladament en capítols posteriors casos de l1 al 4.
1) Deficiències en la competència
Hem de distingir dues situacions distintes en aquest cas:
1a) Situacions degudes al reduït nombre dempreses participants en el mercat.
Es tracta de mercats en què es donen situacions de monopoli o oligopoli per lexistència de barreres dentrada al mercat, que poden ser de molts tipus. Es trenca ací el supòsit dempreses preu-acceptants que no influeixen en els preus de mercat i que, per efecte de lamenaça de la competència, igualen els preus als seus costos marginals. Es produeix una pèrdua de benestar ineficiència, perquè els preus tendiran a ser superiors als seus costos marginals i loutput, menor del que es donaria en el mercat perfectament competitiu. A més, labsència de com-petència acaba introduint una ineficiència en els processos productius daquestes empreses a causa de la falta destímul per a minimitzar costos. Aquest és un clar exemple dimperfecció del mercat real, per incomplir un supòsit clau del model teòric que produeix una clara divergència en termes de leficiència paretiana del mercat en competència perfecta.