2.2.1 Concepte de fallades del mercat
Lenfocament habitual en economia és analitzar les fallades del mercat a partir del model de mercat perfectament competitiu que hem vist en la secció anterior. En la mesura que el mercat «real», és a dir, el mercat com a institució que es dóna en un lloc i en un moment precís, es desvia dalguns dels requisits dels mercats en competència perfecta, es parla de fallades de mercat. Creiem, tanmateix, que aquest concepte pot designar massa situacions conceptualment distintes i que convé, per tant, parlar no solament de fallades, sinó també de limitacions i imperfeccions de mercat.
Dentrada, el terme «fallada del mercat» al·ludeix a una anomalia en el funcionament que el model teòric atribueix al mercat. És aquest model teòric de mercat el que garanteix leficiència paretiana global, com hem vist en aquest capítol. Quan la realitat del mercat amb què ens topem divergeix dels requisits que exigeix aquest model teòric de la competència perfecta, considerem més apropiat parlar dimperfeccions del mercat. El terme fa referència al fet que el mercat «real» sallunya del model considerat «perfecte» que es pren com a referència o fita a fi destablir leficiència paretiana. Així, doncs, les divergències entre una configuració concreta del mercat i el model de la competència perfecta són un sinònim dineficiència. Aquest plantejament es presenta com una forma objectiva o tècnica per a analitzar la imperfecció dun mercat.
Dentrada, el terme «fallada del mercat» al·ludeix a una anomalia en el funcionament que el model teòric atribueix al mercat. És aquest model teòric de mercat el que garanteix leficiència paretiana global, com hem vist en aquest capítol. Quan la realitat del mercat amb què ens topem divergeix dels requisits que exigeix aquest model teòric de la competència perfecta, considerem més apropiat parlar dimperfeccions del mercat. El terme fa referència al fet que el mercat «real» sallunya del model considerat «perfecte» que es pren com a referència o fita a fi destablir leficiència paretiana. Així, doncs, les divergències entre una configuració concreta del mercat i el model de la competència perfecta són un sinònim dineficiència. Aquest plantejament es presenta com una forma objectiva o tècnica per a analitzar la imperfecció dun mercat.
Una altra perspectiva, tanmateix, és fixar-nos en les divergències entre els resultats que el mercat ofereix i els que els ciutadans nesperen, daquest. Si la comparació de les demandes ciutadanes es fa amb una configuració concreta del mercat, en un lloc i en un moment determinats, anomenem les divergència falla-des del mercat. Però, si la comparació daquestes demandes dels ciutadans es fa amb el model teòric de la competència perfecta, les divergències no són fallades, sinó autèntiques limitacions del mercat, és a dir, límits dallò que el mercat pot oferir, fins i tot en la seua versió més idealitzada de la competència perfecta, com a institució assignadora de recursos.
Distingirem tres tipus de deficiències del mercat: imperfeccions del mercat, o divergències entre el model teòric i la configuració concreta dun mercat particular; fallades del mercat, o divergències entre les demandes ciutadanes i els resultats en lassignació de recursos duna configuració particular del mercat; i limitacions, o divergències entre el model teòric idealitzat del mercat competitiu i les demandes ciutadanes.
2.2.2 Les fallades del mercat com a condició necessària i suficient de la intervenció pública
Resulta si més no sorprenent el costum de dedicar un apartat en els manuals deconomia pública a justificar lexistència del sector públic i la seua participació en leconomia. Cap justificació daquest tipus no es trobaria en un manual de microeconomia o de teoria dels preus: ningú no veu necessari justificar lexis-tència del sector privat.
Alguns autors, com Musgrave (1989), aborden la pregunta de per què és necessària lexistència dun sector públic i en donen una resposta basada en les deficiències que acabem de definir i que veurem amb més detall en lapartat següent. És a dir, conclouen que el mercat per si mateix no pot portar a cap satisfactòriament totes les funcions econòmiques dassignació, distribució, esta-bilització i creixement que hem vist en el capítol 1 i que constitueixen les bran-ques o funcions de la hisenda pública, segons Musgrave. Per tant, és necessària la política pública per a guiar-lo, corregir-lo i complementar-lo en determinats aspectes. Lobjectiu daquest enfocament és despolititzar la qüestió de la dimen-sió del sector públic que abordarem en aquest mateix volum, recolzant-se en les deficiències del mercat per concloure que la dimensió del sector públic serà una qüestió tècnica i no ideològica.
Uns altres autors, com Stiglitz (1988), consideren que la popularitat de lenfocament basat en les deficiència del mercat ha portat a utilitzar-les per a justificar molts programes públics, però que una justificació daquest tipus no passa de ser en molts casos retòrica.