Gràficament, això indica que leficiència global es trobarà al punt de la corba OAOB del gràfic 2.2 on el pendent de la recta tangent a dues corbes duti-litat siga paral·lel al pendent de la frontera de possibilitats de producció al punt OJoan daquest gràfic cosa que sesdevé al punt 2, però no al 6, per exemple, del referit gràfic 2.2.
Vegem, finalment, com els mercats en competència perfecta garanteixen la tercera condició de leficiència. Recordem que partim duna situació deficiència productiva i, per tant, dun punt sobre la frontera de possibilitats de producció, el pendent de la qual és la relació marginal de transformació en aquest punt. En aquesta relació, RMTXY expressa els cost marginal de produir armament en termes daliments, en condicions deficiència. O siga,
RMTXY = CMX/CMY
Recordem, però, que, en competència perfecta, els productors maximitzen els seus beneficis igualant preus i costos marginals. O siga,
PX = CMX
PY = CMY
Per tant, tenim que:
RMSXY = (-)PX/PY = CMX/CMY = RMTXY
En el quadre 2.1 resumim les condicions deficiència paretiana en la primera columna i com sassoleixen en el mercat de competència perfecta.
QUADRE 2.1
Condicions deficiència i competència perfecta
2.1.2 Equitat versus eficiència en lassignació de recursos
En el gràfic 2.2 hem vist que és possible arribar a un punt de la corba de contracte OAOJ que complisca amb leficiència global, tal com el punt 2. Si haguérem partit duns altres punts de la frontera de possibilitats de producció, com ara OJ1 i OJ2, a lesquerra de OJ, tindríem unes altres quantitats darmament i aliments, eficientment produïdes, disposades per a lintercanvi i arribaríem a uns altres punts semblants al punt 2 on es donarien les condicions deficiència global. Ara bé, cadascun daquests punts suposa uns nivells dutilitat determinats per a Andrea i per a Joan. És a dir, encara que tots els punts seran eficients en el sentit de Pareto, no tots suposen el mateix nivell de benestar per als consumidors. Podem representar aquests nivells de benestar en una corba que ens mostre les distintes combinacions dutilitat per als individus Joan i Andrea dels punts que compleixen les condicions deficiència global, amb la qual cosa obtindrem la que anomenarem corba de possibilitats dutilitat global corba GG en el gràfic 2.3.
La corba de possibilitats dutilitat global mostra les combinacions duti-litat per als consumidors dels distints punts que compleixen les condicions deficiència paretiana global.
GRÀFIC 2.3
Corba de possibilitats dutilitat global. Òptim dels òptims
La forma ondulant de la corba és deguda al fet que, com se sap, la utili-tat es mesura ordinalment i no cardinalment, como sesdevé en els nivells de producció eficient que donen lloc a la frontera de possibilitats de producció. El pendent negatiu ens indica que, com que els seus punts són òptims de Pareto, és impossible augmentar la utilitat dambdós individus al mateix temps. Punts en la frontera de possibilitats de producció com OJ1 i OJ2 podrien haver-nos portat a punts en la corba de possibilitats dutilitat com ara 2 i 3. El criteri de Pareto no té res a dir-nos en lelecció entre els punts 1, 2, 3 o 5. Tots són igualment eficients compleixen els tres requisits de leficiència global en el sentit de Pareto. Tanmateix, desplaçaments des de punts com el 4 a qualsevol punt sobre la corba GG, es consideren guanys en leficiència, malgrat que no tots aquests desplaçaments compleixen amb el criteri de Pareto. Aturem-nos un moment en aquesta qüestió, que ens portarà a introduir un concepte nou, el de millorapotencialment paretiana.
Els desplaçaments del punt 4 al punt 2, al punt 1 o a qualsevol punt dins el quadrant delimitat per les línies puntejades, són millores paretianes si partim del punt 4, ja que milloren la utilitat dambdós individus o la dun dells sense empitjorar-ne la del altre per exemple, si passem del punt 4 al punt 2. Tanmateix, desplaçaments de 4 a 3 no compleixen el criteri de Pareto, ja que millora la utilitat dAndrea a costa duna minva de la utilitat de Joan. Això mateix podríem haver dit del desplaçament de 4 a 5, però canviant els consumidors que guanyen i perden.
La rigidesa del principi de Pareto dificultaria fer canvis des de punts subòp-tims, com el punt 4, fins a punts òptims com els que es troben sobre la corba GG. Per a fer més flexible el criteri de Pareto, els economistes han utilitzat el criteri de millora potencialment paretiana. Observem que la introducció duna mesura política que implicara un canvi del punt 4 al punt 3, en el gràfic 2.3, sí que pas-saria el criteri de la millora potencialment paretiana, ja que els guanys dutilitat per a Joan li permetrien compensar Andrea i encara així millorar el seu benestar, traslladant-se, amb aquesta compensació, del punt 3 al punt 2, per exemple. És a dir, hi ha una potencialitat de millora paretiana, que serà efectiva depenent de si es fa la compensació o no, perquè el que guanyen els guanyadors amb el canvi excedeix el que hi perden els perdedors.
Els desplaçaments del punt 4 al punt 2, al punt 1 o a qualsevol punt dins el quadrant delimitat per les línies puntejades, són millores paretianes si partim del punt 4, ja que milloren la utilitat dambdós individus o la dun dells sense empitjorar-ne la del altre per exemple, si passem del punt 4 al punt 2. Tanmateix, desplaçaments de 4 a 3 no compleixen el criteri de Pareto, ja que millora la utilitat dAndrea a costa duna minva de la utilitat de Joan. Això mateix podríem haver dit del desplaçament de 4 a 5, però canviant els consumidors que guanyen i perden.