1. Bibliografia
2. Fonts arxivístiques
3. Premsa i revistes
ÍNDEXS
TAULES
GRÀFICS
IL·LUSTRACIONS
ÍNDEX ONOMÀSTIC
Agraïments
PRÒLEG
UNA HISTÒRIA ÈPICA
M. VICENTA MESTRE
Rectora de la Universitat de València
Tenen a les seues mans una història èpica: la del progrés de la nostra societat a partir de la creació i evolució, al llarg dels diferents períodes històrics del país, duna escola creada per a formar mestres.
Com totes les històries, al darrere hi ha persones que, amb el pas del temps, esdevenen anònimes, i de vegades han estat silenciades per una història escrita per vencedors quan hi ha vençuts. Altres vegades loblit és el resultat de la pèrdua de memòria col·lectiva a la qual la nostra societat tendeix amb excessiva freqüència.
Aquest llibre recupera protagonistes dun temps passat, i presenta i analitza levolució dallò que un dia es va erigir com a escola normal i hui és facultat duna de les primeres universitats dEspanya amb una forta presència internacional.
La Universitat de València, que acaba de complir 520 anys, és el resultat del treball de moltíssimes persones al llarg del temps, però també de lagregació dinstitucions, com ara lEscola Normal de Mestres de València, fundada fa 150 anys, i que actualment és la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.
Una universitat que va impulsar la creació daquella escola normal quan el 1860 laleshores rector Pizcueta es va adreçar a lalcalde corregidor i governador de la província, a fi de comptes institució que havia fundat la pròpia Universitat el 1499, i també al president de la Diputació per donar suport a la iniciativa de la Reial Societat Econòmica dAmics del País expressada vora una dècada abans.
Un aniversari com aquest ens ha de permetre recordar aquell primer claustre del curs 1867-1868 i reconèixer lesforç i la dedicació de Josefa Ágreda com a directora, dIsidoro Fernández com a director destudis i de Jaime Feliu com a secretari, de Vicente Botella com a professor, de María Orberá com a regent de lEscola Pràctica, de Felisa Martínez com a segona mestra i de Florentina Carratalá com a auxiliar. Al costat delles unes primeres 38 alumnes, pioneres nascudes principalment a les terres de les comarques valencianes.
En eixe sentit, es tractava duna Escola al servei del desenvolupament del nostre territori i la nostra societat, com ho ha estat, des de la seua fundació, la Universitat de València, a la qual es va integrar en temps complex dexpansió universitària alhora que de convulsió política a la fi duna dictadura que suportava a dures penes la fermesa de la voluntat de transformació social de la ciutadania.
Fins arribar a eixe punt, al llarg daquest llibre podran seguir levolució de la formació de les mestres, des deixos inicis en el segle XIX vinculats a la primera organització dels sistemes educatius nacionals, lextensió de lescolarització elemental i la importància de leducació com a factor de progrés nacional integrat en polítiques públiques fins al funcionament de lEscola Universitària inclosa en una universitat pública i ja democràtica, en permanent transformació atenent a lelevada demanda de la ciutadania, les tensions en la transformació entre les antigues formes i pedagogies tradicionals i la renovació pedagògica, així com les característiques duna universitat participativa i democràtica sotmesa a canvis normatius i de plans destudi.
La Universitat de València sha estès al llarg de diferents campus, fins arribar a la ciutat dOntinyent, on simparteixen, també, estudis de Magisteri, en contextos canviants per les transformacions legislatives en matèria educativa però també caracteritzats per la limitació dels recursos públics per al finançament del sistema universitari. Aquest tret ha estat una característica històrica de la nostra universitat pública que podran, també, seguir al llarg de les pàgines daquest llibre brillant.
Brillant perquè mostra lesplendor i la il·lusió. Lesplendor de la tasca ben feta i la il·lusió de les persones, però també de les institucions que representaven. També il·lusió per recuperar la història i les seues protagonistes en la important tasca de ser «mestres de mestres», dones no sempre reconegudes però compromeses amb un futur millor, amb una educació i societat mes lliure i democràtica, amb un futur de progrés.
Però, per construir el futur, cal tenir present el passat, no oblidar mai els nostres orígens, ni tampoc les persones que han fet possible que partim dun punt des del qual hem danar més lluny.
Per això aquest llibre, publicat en el marc del 150 aniversari de lEscola Normal Femenina, és tan important per, com diuen les seues autores, «obrir el camí perquè altres persones [] continuen aprofundint en la història passada i escrivint la que, ara i ací, estem fent».
En aquestes línies inicials és de justícia reconèixer la importància del treball realitzat per M. del Carmen Agulló i Blanca Juan. La seua obra ens permet llegir, duna manera molt clara i senzilla, la història del país a partir de la història de lantiga Escola Normal Femenina i la seua evolució.