Agraïments
Es compten per milers els informants que hem tingut lhonor i la sort dentrevistar. Ací no podem esmentar-los exhaustivament, però sí que vo lem dir ben alt: moltes gràcies a tots. Agraïm especialment als amics i companys Joan Giner (Gata-Tavernes de la Valldigna), Vicent Bataller (Xàtiva), Josep Saborit (les Alqueries), Josep Tormo (Alcoi), Diego Noel (Cabanes), Paqui Berenguer (Biar) i Rafel Jordà (Alcoi), que ens han ajudat més del que es pensen: els hem tingut sempre a punt i shan fet a trossos amb nosaltres, alguns dells cedint-nos fins i tot material inèdit i daltres obrint-nos portes a nous contactes com si la responsabilitat daquest treball depenguera dells. Això no té preu. A Antoni Ferrando que ens ha encoratjat en tot moment i a Sergi Segura per la tasca informàtica dels mapes: sempre tan dispost.
Tot seguit oferim la llista de les persones a qui volem deixar constància del nostre agraïment ben sincer perquè han possibilitat activament les nostres recerques i hi han participat de manera entusiasta. Remetem als nostres estudis anteriors per a ampliar el llistat, sobretot per als contactes i informants del sud:
Pau Alabajos (Torrent), Mario Alberola (el Campello), Sònia Alegre (Castelló de la Plana), Mercé Amer (Cabanes), Aitana Baeza (Mutxamel), Alfred Balaguer (Tales), Ester Belarte (Sagunt), Andreu Beltran (Benassal), Mavi Bravo (la Pobla del Duc), Victòria Calderon (Suera), Rosa Casino (Moncofa), Joan Castany (Onda), Nati Castellet (la Pobla Tornesa), Carme Colomer (Vallada), Càrol Delgado (Picassent), Joaquim Dolz (Morella), Maria José Escrig (Atzeneta del Maestrat), Paco Esteve (Agres), Pau Fabregat (Vilanova dAlcolea), Joan-Àngel Ferrando (Benillup), Fran Ferrer (Foios), M. Jesús Francés (Bocairent), Marisa Francés (Beniarrés), Josepa Garcia (Pedreguer), Eladio Gargallo (Vistabella), Maria Celeste Giner (lOlleria), Ferran Gómez (Guardamar), Maribel Guardiola (Bolulla), Macu Guijarro (Xixona), Pamela Guinot (la Vall dAlba), Teresa Herrero (Finestrat), Ana Huguet (Onda-lAlcora), Maite Jàfer (Ontinyent), Juli Jordà (Albalat de la Ribera), Pablo Juan (Vilafamés), Víctor Labrado (Sueca), M. Dolors Lladosa (Fontanars), Bernat López (Benimuslem), Joan-Carles Martí (Elx), Carlos Mas (la Canyada), Josep Mas (Xaló), Paula Mateu (Torís), Jovi Mercader (Foios), Lluís M. Mesa (Estivella), Josep Meseguer (Xert), Irene Mira (Castalla), Mamen Mira (Tibi), Ivan Miralles (Catí), Raquel Miralles (Relleu), J. Carlos Moll (Gaianes), Vicent Moncholí (Massanassa), Joan-Lluís Monjo (Tàrbena), Alexandre Navarro (Nàquera), Nel·lo Navarro (la Vall dUixó), Ferran Nebot (Betxí), Mònica Nos (les Coves de Vinromà), Tamara Ortiz (Moixent), Susanna Pardines (Museros), J. Carles Pastor (Sant Vicent del Raspeig), J. Maria Pedrola (Llíria), Vicent-Josep Pérez (Crevillent), M. del Mar Picó (Sella), M. Ángeles Pla (Artana), Carme Porcar (Llucena), M. Àngel Pradilla (Rossell), Marta Ramos (la Vilavella), Miquel Roda (Tírig), Mateu Rodrigo (Albalat dels Sorells), Jesús Rodríguez (Onil), Diego Roig (Torreblanca), Sílvia Ruvira (el Pinós), Empar Sanz (Muro), Paquita Segura (la Pobla de Benifassà), Guillem Sellés (Ibi), Àlvar Serrano (Benigànim), Maribel Sospedra (Santa Magdalena de Polpís), M. Àngel Terol (Banyeres), Gabi Tormo (Montaverner), Carmen Torres (Benicàssim), Ferran Valls (Xilxes), Pep Vanyó (Alfafara), Cèsar Verdú (la Torre de les Maçanes), Maite Vidal (Borriol), Ramon Vila (Sollana).
CARACTERITZACIÓ GENERAL
DELS PARLARS VALENCIANS
1
ELS PARLARS VALENCIANS A VISTA DOCELL
Hi ha una pregunta que òbviament hauríem de saber respondre abans de descriure els parlars valencians: què és el valencià?
La dialectologia catalana, que és la disciplina científica que sencarrega de caracteritzar els parlars (vg., per exemple, Veny i Massanell, 2015),1 no defineix el valencià com la varietat del català que es parla exactament dins de les fronteres polítiques de lactual País Valencià (o «Comunitat Valenciana»). Nosaltres, juntament amb altres dialectòlegs com ara Jordi Colomina, considerem que el català occidental es pot dividir en tres grans varietats que, com totes, presenten parlars de transició i particularitats diverses. El nom daquestes varietats no és estable ni completament acceptat. Proposem: a) el català nord-occidental (també sen diu lleidatà, on sinclouen els parlars pallaresos i ribagorçans); b) el tortosí; i c) el valencià. Aquestes tres varietats no coincideixen amb cap frontera provincial o autonòmica. Els noms són descriptius, bé de la situació geogràfica (en el cas del nord-occidental), o bé del centre econòmic, cultural i històric al voltant del qual ha pogut bascular la conformació de cada varietat (València, Tortosa o Lleida). Des de la perspectiva objectiva que ofereix la dialectologia, el valencià abraça tres quartes parts de lextensió que ocupa la llengua catalana al País Valencià. Laltre quart correspon al tortosí. Per consegüent, lús que fem del terme valencià en aquest llibre no és dialectològic perquè ens hem proposat de descriure el català parlat en allò que, administrativament, sanomena «Comunitat Valenciana».