Aquesta pluralitat de destinataris ens ha empés a vertebrar lobra en quatre grans parts que permetran una lectura selectiva i significativa. La primera part donarà una visió general de les característiques dels parlars que descrivim. Considerem, des duna perspectiva de caire més històric, les aportacions més significatives de la conformació del català en terra valenciana. Entre altres, hi ha laragonés, com a element originari que configurà des dels inicis el parlar català que dugué la repoblació medieval; també el mallorquí, que significà un daltabaix lingüístic en part del valencià meridional del segle XVII; i el castellà, omnipresent en la frontera i, de manera progressiva, en la resta del valencià. Ens interessen altres fenòmens que també esmentarem, com ara les restes que deixà el català en les terres en què reculà segles arrere (com ara el Baix Segura o les Valls del Vinalopó), la caracterització lèxica dels parlars castellans fronterers i la manera com lextensió de la varietat estàndard està afectant el model de llengua col·loquial, especialment entre els escolars, que són el grup de població que hi està més exposat. Per això hi dedicarem capítols específics.
La segona part del treball ofereix una classificació i descripció de les varietats que conformen els parlars valencians, tenint en compte to-tes les aportacions, molt profuses i detallades, de la dialectologia.
La tercera part està ordenada segons lestructura tradicional de les monografies dialectals. Shi descriu, doncs, la fonètica, la morfosintaxi i el lèxic. Aquest apartat requerirà un lector més especialitzat però, al mateix temps, estarà estructurat de manera que la recerca del fenomen siga àgil i estarà caracteritzat per un discurs breu i directe.
Amants de la geografia com som els autors, ara ja queda ben palés que el pal de paller de tot el treball té caràcter geogràfic. No debades els viatges que ens han permés denllestir aquest treball ens han ensenyat geografia, ens han mostrat que les fronteres geogràfiques naturals sí que poden esdevenir fites lingüístiques i que calcigar el terreny, conéixer les serres i els barrancs, les planes i els rius, és un gran mètode per a estimar el país, per a estimar les persones que hi viuen i per a estimar, en definitiva, la llengua que shi parla i en què es manifesta la cultura. Per això, a banda de detallar sempre la distribució geogràfica de cada fenomen, quan les circumstàncies ho afavoreixen, hem incorporat un darrer capítol amb mapes dialectals generals: lanomenem «Atles lingüístic dels parlars valencians». El mapa, a color i estèticament ben acabat, aporta una informació detalladíssima a lespecialista, però també informa de manera general del tret investigat i, sens dubte, crida latenció i facilita lassimilació de la informació també al lector menys avesat a aquesta disciplina.
Per a nosaltres, el fet de tenir un coneixement profund del català que es parla al País Valencià ha danar lligat a conéixer-ne la geografia. Creiem que el sistema educatiu no ha acabat daconseguir que la població es familiaritze amb el nostre relleu, els nostres rius i barrancs, els nostres pobles i les nostres comarques. Per això ens hem proposat dutilitzar aquesta informació per a descriure els fenòmens lingüístics. Mirarem de ser exhaustius, en la mesura que puguem, en la distribució dels trets per pobles. Açò ho farem de manera especial en lapartat de caire més especialitzat que es desplega en la tercera part. Utilitzarem el concepte de comarca en moltes ocasions.
La divisió comarcal sha establit oficialment fa pocs mesos. Era una decisió política necessària i ens congratulem que a la fi siga un fet. El nostre treball es basa, com no podria ser duna altra manera, en aquesta comarcalització proposada per la Generalitat Valenciana i publicada en un mapa a escala 1:300.000 que va ser encarregat lany 2016 per la presidència de les Corts Valencianes, en el marc dels actes de commemoració del 25 dAbril. Certament, les diverses propostes de comarcalització que hem conegut fins ara discrepaven bastant, per la qual cosa hi havia localitats que estaven adscrites a una o altra comarca segons les alternatives. Shi barrejaven criteris geogràfics, lingüístics, econòmics, etc. Tot i que la proposta oficial posa fi a aquestes diferències, sha de dir que presenta alguna divisió controvertida que discrepa de vegades del sentiment local. No cal dir que no volem polemitzar ni ofendre ningú i, per això, almenys volem esmentar les més destacables, malgrat que no les reflectirem en els mapes: ladscripció de Vilafranca i Catí als Ports, i no a lAlt Maestrat; ladscripció de les Coves de Vinromà, Vilanova dAlcolea, la Serratella i la Torre den Doménec al Baix Maestrat i no a la Plana Alta; ladscripció de Biar, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada a lAlcoià i no a lAlt Vinalopó; i, finalment, ladscripció de Guardamar al Baix Segura i no al Baix Vinalopó.
En definitiva, esperem que amb la lectura daquest estudi aconseguim lobjectiu que ens proposem: conéixernos millor com a poble, a través de la nostra manera de parlar català i contribuir així a omplir la injecció damor propi que tot poble necessita per a traure el cap i progressar sense renunciar al que és.