Torneu-ho va repetir.
El senyor Marconi va torçar el cap: ja nhi ha prou. Els nois van tornar els caramels i van marxar, empipats.
Sabien el camí que feia lElwood. De vegades, quan tornant cap a casa amb bici passava per davant de la finestra den Larry, sen mofaven per santet. Aquell vespre el van assaltar. Ja fosquejava i la fragància de les magnòlies es barrejava amb lolor de porc fregit. El van fer caure, a ell i la bicicleta, a lasfalt nou que el comtat havia posat aquell hivern. Li van esquinçar el jersei, li van fer caure les ulleres a terra. Mentre li pegaven, en Larry li preguntava si és que no havia entès res de res, carai; en Willie va afirmar que algú li havia de donar una lliçó, i de seguida shi va posar. LElwood va rebre uns quants cops aquí i allà, res greu. No va plorar. Quan al seu bloc es trobava dos nens petits que es barallaven, ell era dels que hi intervenien i posava pau. Ara algú ho va fer per ell. Un senyor de laltra vorera ho va aturar i li va preguntar si volia rentar-se o beure un got daigua. Va dir que no.
Torneu-ho va repetir.
El senyor Marconi va torçar el cap: ja nhi ha prou. Els nois van tornar els caramels i van marxar, empipats.
Sabien el camí que feia lElwood. De vegades, quan tornant cap a casa amb bici passava per davant de la finestra den Larry, sen mofaven per santet. Aquell vespre el van assaltar. Ja fosquejava i la fragància de les magnòlies es barrejava amb lolor de porc fregit. El van fer caure, a ell i la bicicleta, a lasfalt nou que el comtat havia posat aquell hivern. Li van esquinçar el jersei, li van fer caure les ulleres a terra. Mentre li pegaven, en Larry li preguntava si és que no havia entès res de res, carai; en Willie va afirmar que algú li havia de donar una lliçó, i de seguida shi va posar. LElwood va rebre uns quants cops aquí i allà, res greu. No va plorar. Quan al seu bloc es trobava dos nens petits que es barallaven, ell era dels que hi intervenien i posava pau. Ara algú ho va fer per ell. Un senyor de laltra vorera ho va aturar i li va preguntar si volia rentar-se o beure un got daigua. Va dir que no.
La cadena de la bicicleta havia saltat i va tornar a casa caminant. La Harriet no va insistir quan li va preguntar què li havia passat a lull. Ell va negar amb el cap. Al matí el bony morat de sota lull era una butllofa de sang.
En Larry tenia raó, lElwood ho havia de reconèixer: de tant en tant semblava que no entengués res de res, hosti. No sho podia explicar, tampoc a ell mateix, fins que At Zion Hill li va donar el llenguatge que necessitava. «Hem de creure dins lànima que som algú, que som importants, que mereixem respecte, i hem de caminar cada dia pels carrers de la vida amb aquest sentit de la dignitat i aquest sentit de ser algú.» El disc girava i girava, com un raonament que sempre tornava a la premissa irrefutable, i les paraules del doctor King omplien la sala de la casa. LElwood se cenyia a un codi, i el doctor King donava forma, expressió i significat a aquell codi. Hi ha grans forces, com ara Jim Crow, que volen oprimir els negres, i hi ha petites forces, com per exemple les altres persones, que et volen oprimir a tu, i davant de totes aquelles coses, les grans i les petites, cal que talcis ben dret i siguis conscient de qui ets. Lenciclopèdia és buida. Hi ha gent que tenganya i que reparteix buidor amb un somriure, mentre que daltres et roben el respecte per tu mateix. Has de recordar qui ets.
«Aquest sentit de la dignitat.» La manera com ho deia, amb els cruixits i tot: una força inalienable. Fins i tot quan les conseqüències taguaitaven en una cantonada fosca mentre tornaves a casa. Li van pegar i li van esquinçar la roba, no entenien per què volia protegir un blanc. Com els podia explicar que les seves bretolades contra el senyor Marconi eren insults contra ell mateix, tant si era una piruleta com un còmic? No perquè un atac a un germà fos un atac a un mateix, tal com deien a lesglésia, sinó perquè per a ell quedar-se de braços plegats era minar la seva pròpia dignitat. Tant era que el senyor Marconi li hagués dit que a ell no li feia res, tant era que lElwood no hagués dit mai res als seus amics quan robaven en presència seva. Actuar no tenia sentit fins que va tenir lúnic sentit possible.
Ell era així: valia tant com els altres. El dia que el van detenir, just abans que aparegués lagent de policia, sonava un anunci de Fun Town a la ràdio. Ell shavia posat a taral·lejar-lo. Va recordar que la Yolanda King tenia sis anys quan el seu pare li va explicar la veritat sobre el parc datraccions i sobre lordre blanca que la retenia a laltre costat de la tanca, mirant-sho. Sempre mirant-se aquell altre món des de fora. LElwood tenia sis anys quan els seus pares sen van anar, i va pensar que això era una altra cosa que el lligava a ella, perquè va ser quan va obrir els ulls al món.
1 Personatge teatral i estereotip ètnic que va donar nom al sistema de discriminació racista que es va estendre als Estats Units arran de les lleis de segregació racial. (N. de la t.)