Passades les estones de més feina, de vegades lElwood desafiava els rentaplats a fer una cursa deixugar plats, i ells feien el numeret bonhomiós de quedar ben decebuts davant la seva superioritat. Els agradava veure el seu somriure, la seva singular alegria cada cop que guanyava. Després el personal va canviar. Els hotels nous del centre es van endur treballadors, els cuiners anaven i venien, uns quants cambrers no van tornar quan la cuina va reobrir després de recuperar-se duna inundació. Amb el canvi de personal, les curses de lElwood van passar de ser una novetat simpàtica a una entabanada maliciosa: els rentaplats més nous estaven avisats que el net duna de la neteja et feia la feina si li deies que era un joc. Qui era aquell nano seriós que feia el dropo per allà mentre la resta es fotia un fart de treballar, i a qui el senyor Parker donava copets al cap com si fos un coi de cadellet, amb el nas enganxat al còmic com si se les mamés dolces? Els homes nous de la cuina donarien unes altres lliçons al jovenet. Lliçons que havien après sobre el món. LElwood no era conscient que la premissa de la competició havia canviat. Quan llançava un repte, tothom de la cuina procurava que no se li escapés el riure.
Tenia dotze anys quan va aparèixer lenciclopèdia. Un dels ajudants de cambrer va entrar a la cuina arrossegant una pila de caixes i va cridar a tothom. LElwood shi va afegir: era una enciclopèdia de diversos volums que un viatjant shavia descuidat a lhabitació. Corrien llegendes sobre els objectes de valor que els blancs rics es deixaven a lhotel, però no era habitual que el botí arribés a baix, als dominis del personal. En Barney, el cuiner, va obrir la caixa de dalt de tot i en va treure un volum enquadernat en cuiro de lEnciclopèdia Universal Fisher, lAa-Be. Lhi va passar a lElwood, que es va sorprendre que pesés tant, un totxo de vores vermelles a les pàgines. El va fullejar, es va fixar en les paraules diminutes aede, Arquimedes, argonauta i es va imaginar al sofà de casa copiant les paraules que li agradaven. Paraules que semblaven interessants sobre el paper o que sonaven interessants en la pronúncia que nimaginava.
En Cory, lajudant de cambrer, va dir que regalava la troballa a qui la volgués, que ell no sabia llegir i de moment no tenia previst aprendren. LElwood es va oferir. Tenint en compte la personalitat de la cuina, costava de creure que algú més la volgués. Aleshores, en Pete, un dels rentaplats nous, va dir que se la juguessin a una cursa.
En Pete era un texà matusser que feia dos mesos que treballava a lhotel. Lhavien contractat per netejar taules, però després duns quants incidents lhavien traslladat a la cuina. Anava mirant enrere quan treballava, com si tingués por que lobservessin, i no parlava gaire, però tenia un riure ronc que va fer que, amb el temps, els altres li dirigissin les bromes. En Pete es va eixugar les mans amb els pantalons i va dir:
Abans del sopar tenim temps, si thi veus amb cor.
La cuina en va fer tota una competició. La més gran de totes. Algú va treure un cronòmetre i el va passar a en Len, el cambrer de cabells grisos que feia més de vint anys que treballava a lhotel. Era molt meticulós respecte del seu uniforme negre, i afirmava que sempre era lhome més ben vestit del menjador, que eclipsava els clients blancs. Amb la seva atenció pel detall, seria un àrbitre escrupolós. Van fer dues piles de cinquanta plats, després de remullar-los bé amb la supervisió de lElwood i en Pete. Dos ajudants de cambrer van fer dassistents en el duel, preparats per passar draps secs quan ells en demanessin. A la porta de la cuina shi va col·locar un vigilant per si venia cap responsable.
Tot i que no solia fer el fatxenda, lElwood, que en quatre anys no havia perdut mai una competició deixugar plats, duia la confiança gravada a la cara. En Pete sel veia concentrat. LElwood no percebia el texà com una amenaça, perquè lhavia guanyat en altres curses, i en Pete, en general, era un bon perdedor.
En Len va fer el compte enrere i van començar. LElwood seguia el mètode que havia anat perfeccionant amb els anys, mecànic i delicat. No li relliscava mai cap plat moll ni nhavia esberlat cap per haver-lo deixat sobre el marbre massa de pressa. Mentre els homes de la cuina els animaven, lElwood es va posar nerviós veient com creixia la pila de plats eixuts den Pete. El texà li duia avantatge, exhibia uns recursos desconeguts. Els espectadors sexclamaven sorpresos. LElwood es va afanyar, empaitant la imatge de lenciclopèdia a la sala de casa.
En Len va dir:
Prou!
LElwood va guanyar per un plat. Els homes, cridant i rient, es van intercanviar unes mirades que ell interpretaria més tard.
En Harold, un dels ajudants de cambrer, li va donar un cop a lesquena:
Tu estàs fet per rentar plats, geni.
La cuina va riure.
LElwood va tornar el volum Aa-Be a la caixa. Era un premi de luxe.
Te lhas guanyat va dir en Pete. Espero que et facin molt de servei.
LElwood va demanar al responsable de la neteja que digués a la seva àvia que se nanava a casa. Es moria de ganes de veure la cara que faria quan veiés lenciclopèdia a la prestatgeria, elegant i distingida. Tot encorbat, va arrossegar les caixes fins a la parada de lautobús de Tennessee Street. Veurel des de laltra vorera aquell noiet seriós que esbufegava mentre carregava el coneixement universal era presenciar una escena que bé podria haver il·lustrat Norman Rockwell, si lElwood hagués tingut la pell blanca.