El deure el podria protegir, tal com lhavia protegit a ella.
Sota la casa se sentia un grill. Li haurien de fer pagar lloguer de tant de temps que feia que sestava allà. LElwood va alçar la vista del llibre de ciències i va dir:
Entesos.
La tarda següent va demanar un dia de festa al senyor Marconi. LElwood havia estat dos dies malalt, però a part daixò i dalguna visita a la família, no havia faltat mai a la feina en tres anys que feia que estava a la botiga.
El senyor Marconi va dir que i tant. Ni tan sols va alçar el nas del programa de curses de cavalls.
LElwood es va posar els pantalons de mudar foscos de lobra del Dia de lEmancipació de lany anterior. Havia crescut uns quants centímetres, de manera que va desfer-ne la vora i ara només es veia una fina franja dels mitjons blancs. Amb una agulla nova de color maragda es va aguantar la corbata negra a lloc, i per fer-se el nus en va tenir prou amb sis intents. Les sabates li brillaven de tant de betum. Feia el fet, tot i que patia per les ulleres si la policia treia les porres. Si els blancs duien tubs de ferro i bats de beisbol. Va foragitar les imatges sagnants de diaris i revistes i es va posar la camisa per dintre els pantalons.
LElwood va sentir els càntics quan arribava a la gasolinera Esso de Monroe Street.
Què volem? Llibertat! Quan la volem? Ara!
Els estudiants universitaris marxaven en un bucle sinuós davant del Florida, alçant pancartes i alternant eslògans sota la marquesina. Al cinema hi feien The Ugly American; si tenies setanta-cinc centaus i el color de pell adequat, podies veure Marlon Brando. El xèrif i els seus agents shavien col·locat a la vorera, amb les ulleres de sol i els braços plegats. Darrere els policies, un grup de blancs sen reien i els escridassaven, i narribaven més que shi afegien. LElwood, sense alçar els ulls, va rodejar la gentada i es va esmunyir cap a dins la protesta, darrere duna noia més gran amb un jersei de ratlles que li va somriure i va assentir amb el cap, com si lhagués estat esperant.
Quan es va afegir a la cadena humana es va tranquil·litzar i va començar a articular les paraules que deien els altres. TOTS IGUALS DAVANT LA LLEI. On tenia la pancarta? Concentrat en la roba, shavia descuidat de lattrezzo. No hauria estat a laltura de les pancartes perfectes dels nois més grans, fetes amb plantilla. Hi tenien pràctica. LA NO-VIOLÈNCIA ÉS LA NOSTRA CONSIGNA. GUANYAREM AMB AMOR. Un noi baixet amb el cap afaitat nagitava una que deia, en referència al títol de la pel·lícula: ETS TU, LAMERICÀ LLEIG enmig dun mar dinterrogants destil de còmic. Algú va agafar lElwood per lespatlla. Va pensar que se li abraonava una clau anglesa, però era el senyor Hill. El mestre dhistòria el va convidar a anar amb un grup dalumnes de lúltim curs del Lincoln. En Bill Tuddy i lAlvin Tate, dos nois de lequip de bàsquet, van encaixar amb ell. No lhavien saludat mai. LElwood shavia fet tan seu el somni dentrar en el moviment que no se li havia acudit mai que altres nois de linstitut compartissin la necessitat dalçar-se.
Un mes després, el xèrif va arrestar més de dos-cents manifestants i els va acusar de desacatament, els van arreplegar pel coll de la camisa entre atacs de gasos lacrimògens, però aquella primera manifestació va acabar sense incidents. Als estudiants de la Universitat Agrícola i Mecànica shi van afegir els de lEscola Tècnica Superior Melvin Griggs. Nois blancs de la Universitat de Florida i de lEstatal de Florida. Gent amb experiència del Congrés dIgualtat Racial. Aquell dia els van escridassar blancs joves i vells, però no els van dir res que lElwood no hagués sentit cridar des dels cotxes quan anava amb bicicleta. Un dels nois blancs, amb la cara ben encesa, semblava en Cameron Parker, el fill del director del Richmond, i a la passada següent ho va confirmar. Anys enrere havien intercanviat còmics al carreró de darrere lhotel. En Cameron no el va reconèixer. Un flaix li va esclatar a la cara i lElwood es va espantar; era un fotògraf del Register, que la seva àvia es negava a llegir perquè tractaven els assumptes racials de manera molt esbiaixada. Una universitària amb un jersei blau cenyit li va donar una pancarta que deia SOC UN HOME, i quan la protesta es va traslladar al cinema State, la va alçar ben enlaire i va unir la seva veu a aquell cor orgullós. A lState hi feien The Day Mars Invaded Earth, i a la nit lElwood tenia la sensació que havia fet cent mil quilòmetres en un dia.
Al cap de tres dies, la Harriet shi va encarar; algú del seu cercle lhavia vist, i això és el que va trigar a arribar-li la notícia. Feia anys de lúltima vegada que lhavia assotat amb el cinturó i ara ja era massa gran, de manera que va recórrer a lantiga recepta de la família Johnson de fer el buit, que datava del període de la Reconstrucció i aconseguia que la víctima se sentís totalment esborrada. Va prohibir el tocadiscos, i tot admetent la resiliència daquella nova generació de joves negres, sel va emportar a la seva habitació i hi va posar totxos al damunt. Tots dos van patir en aquell silenci.